Comença la tercera campanya d’excavacions al castell de Vallada

La tercera campanya d’intervenció i restauració del Castell de Vallada (la Costera), anomenada Fase 1C, va començar aquest dijous. El Pla Director per preservar les restes, redactat el 2020, plantejava dividir els treballs d’excavació en quatre fases, però quan el 2021 es va iniciar la primera, es va descobrir que hi havia molt més material per desenterrar i es va decidir subdividir la primera fase en dues: 1A i 1B.

El novembre del 2022 es van executar les obres de la fase 1B, en què, per exemple, es van desenterrar quatre parets fines de pedra calcària que s’estima que es podrien haver usat com a graners de material agrícola o vivers per resistir l’última conquesta cristiana.

Aleshores es va veure que les restes del castell eren més grans del que el pressupost podia sufragar, motiu pel qual la direcció del projecte va haver de crear una nova subfase, la fase 1C, que acaba d’arrancar. Ara l’equip, dirigit per l’arqueòleg Rafael Rubio Galán, finalitzarà l’excavació de la fase 1 a l’interior del recinte i a la cara interna del llenç intervingut l’any passat. Galán ha indicat que «s’espera documentar adequadament una sèrie d’estructures que van aparéixer en la campanya del 2022 i que ens podrien donar valuosa informació sobre el caràcter i ús del castell en època andalusina».

El castell de Vallada

El castell de Vallada, anomenat també castell d’Ombria, d’origen musulmà, està situat al paratge de la Penya, sobre un turó de 520 metres d’altitud, des d’on es domina tota la vall del riu Canyoles. Va formar part de la xarxa de castells de defensa d’aquest corredor, junt amb els de Xàtiva, Montesa i Moixent.

Ubicat a la zona més abrupta del cim, a la vora del penya-segat, només podia ser atacat per l’oest, on hi havia dues torres bessones i un mur amb passadís i merlets. Construït amb fàbrica de maçoneria i tàpia, compta amb altres torres i dependències, i un aljub.

L’any 1244, l’alcaid andalusí de la fortalesa de Xàtiva va subscriure un pacte amb Jaume I segons el qual cedia al rei el castell menor amb el compromís d’entregar-li el castell major dos anys després. A canvi d’això, el monarca li concedia els castells de Montesa i Vallada, fortaleses que el rei cristià considerava en la seua Crònica com a bons castells i pròxims a la important ciutat de Xàtiva. L’alcaid es va traslladar a Montesa a principis del 1248, lloc en el qual va residir com a senyor de Montesa i Vallada.

Torna a haver-hi constància documental del castell el 1318, any en què Ferrer de Bellera n’era alcaid. Tot i això, la nova organització cristiana del territori, el reforç de les defenses de Vallada aquell mateix any amb la construcció d’una torre al costat del nucli urbà, i l’arribada a la zona del recentment constituït Orde de Santa Maria de Montesa, van provocar que el paper del castell de Vallada fora cada vegada menys rellevant.

Posteriorment, el maig del 1339, Pere el Cerimoniós va ordenar que foren supervisades les fortaleses abandonades situades més enllà del riu Xúquer, entre les quals hi havia aquesta, i això amb la finalitat d’inutilitzar els aljubs i tots aquells elements que pogueren ser útils a un possible enemic que s’hi fera fort, bé fora a causa d’una revolta dels musulmans valencians o per una invasió de sarraïns forans.

Segurament, el castell va ser enderrocat arran d’aquella ordre, però potser encara va poder ser utilitzat més endavant en la guerra contra Castella. El que és clar és que a mitjans del segle XVI, la fortalesa estava arruïnada, com així ho manifestava el mateix mestre de l’Orde de Montesa, Pere Lluís Galceran de Borja.

El 1748 fou danyat pel terratrèmol que va devastar la comarca.

Patrimoni històric i cultural

L’Ajuntament considera que no pot entendre’s Vallada sense el seu castell de fons, sense el Tallat del Castell i el Penyó, «que formen part sentimental de la població». «Això és el patrimoni històric i cultural, i existeix una responsabilitat col·lectiva per a preservar-lo», ha assenyalat. «Aquesta responsabilitat és la que ha fet que l’Ajuntament de Vallada promoga la conservació d’aquesta fortificació».

El consistori també ha apuntat que «són enormes també les seues possibilitats turístiques gràcies a la situació, formant part d’un entramat de rutes per la Serra Grossa de gran atractiu patrimonial i mediambiental». «Cap persona que haja arribat al Castell de Vallada, després d’una llarga caminada, s’ha sentit defraudada amb les vistes que es gaudeixen des del seu cim», ha remarcat.

Les excavacions tenen un cost de 50.000 euros i compten amb la subvenció de la Conselleria de Cultura i Esport, que cofinança el treball amb 40.000 euros. Els altres 10.000 euros són d’aportació municipal.

(Foto 5: el Penyó en primer pla, amb el Castell de Vallada darrere, des de l’Ombria).