L’anomenada llei de «llibertat educativa» continua rebent rebuigs des de diferents localitats. Aquest dijous Cocentaina, capital de la comarca del Comtat; i Picanya, a l’Horta Sud, s’han expressat en contra d’aquesta normativa a través dels seus Consells Escolars Municipals.
Cocentaina
En el cas de la capital del Comtat, el Consell Escolar Municipal ha decidit rebutjar la llei per unanimitat. L’ens està format pels dos col·legis públics de la ciutat, per l’Institut, per un col·legi privat i per una escola infantil, així com també per les associacions de mares i pares d’alumnes i per la regidoria d’Educació, liderada per Berta Íñiguez, de Compromís.

Segons el Consell Escolar Municipal, «la llei promou el conflicte lingüístic en lloc de garantir una educació plurilingüe equilibrada, no assegura la llibertat d’elecció real per part de les famílies i manca de garanties democràtiques en la consulta». A més, consideren que «deixa en situació de desprotecció l’alumnat i les famílies davant les errades administratives o de participació», i creuen que la llei «pot provocar segregació dins dels centres educatius i reduir significativament la presència del valencià al sistema educatiu». També recorden que la llei «no atén les recomanacions de la comunitat científica sobre la importància d’un ús vehicular majoritari de la llengua minoritzada», i que «compromet programes educatius fonamentals com la Xarxa Llibres».
Picanya
Pel que fa a aquesta localitat de l’Horta Sud, governada amb majoria absoluta pel PSPV, la llei de «llibertat eductiva» utilitza «un terme enganyós» perquè «no respecta ni la llibertat ni l’educació». Argumenten que aquesta normativa «no permet triar lliurement ni desenvolupar les capacitats intel·lectuals i morals dels estudiants». Consideren també que la llei «va en contra de la llibertat, de l’educació pública, de la normalització lingüística, de la planificació pedagògica i de l’aprenentatge significatiu dels alumnes».

Per tot això, el Consell Escolar Municipal de la localitat ha rebutjat amb unanimitat la llei aprovada per PP i Vox l’any passat, i que té en la consulta de la llengua base un dels seus principals desplegaments.