El Cercle Isabel de Villena (CIV) ha valorat de manera «molt positiva» l’esborrany dels nous Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat elaborats per Subdirecció General de Política Lingüística, quan encara estava obert a suggeriments, ja que, a parer seu, «el document té com a objectius facilitar la comprensió dels texts administratius i, alhora, reforçar la identificació dels valencians amb el model de llengua formal (per a contribuir a augmentar la seua autoestima i “fer de la llengua un element cohesionador que ens vertebre com a poble”)».
Segons el CIV, col·lectiu que ha estat anomenat com el dels «filòlegs de la tercera via», encara que ells rebutgen l’expressió, «la manera com això es tracta de facilitar és acostant el model de llengua de l’administració al valencià que coneixen els ciutadans, a “la seua manera natural d’expressar-se”, la qual cosa requerix recuperar i dignificar moltes formes genuïnes que s’havien considerat, sense justificació o per “malentesos”, impròpies d’un registre formal enfront d’altres formes poc freqüents, arcaiques o particulars d’altres territoris».
En concret, el grup valora «molt positivament» les recomanacions d’usar preferentment les paraules de la llista de «Criteris generals de preferència lèxica», com a «exemple representatiu de la priorització de les veus i expressions pròpies de la parla valenciana, bandejades durant anys i ara reposades en el lloc que els correspon». Així, el CIV considera «oportuna i necessària per a un ús comunicatiu de la llengua per a la immensa majoria de valencianoparlants la preferència dels demostratius simples originals este, eixe».
També, que la revisió dels Criteris reconega «el parlar valencià quan dona valor prioritari als plurals hòmens, jóvens, màrgens i ràvens i dona preferència a orde sobre ordre i a vullc/vullga, lligc/lligga, cusc/cusga, muic/muiga sobre vull/vullga, llig/llija, cus/cusa, muir/muira (en estos i altres verbs semblants, en la primera persona del present d’indicatiu i del subjuntiu)».
Així mateix, el CIV veu un «encert» de la proposta de «l’ús generalitzat de la forma vore en lloc del postís, per a valencianoparlants, veure». I «la prioritat de veem, veeu, veent; caem, caeu, caent; traem, traeu, traent sobre les corresponents formes amb i antihiàtica (veiem, caiem, traiem, etc.)». I ressalta «l’oportunitat d’indicar la prevalença de la forma verbal defendre, pròpia de la parla valenciana, davant del geosinònim defensar».
Suggeriments del CIV
En aquest sentit, els membres del CIV han fet alguns «suggeriments de millora» i han proposat que «al costat de les formes perd i dorm de la primera persona del present d’indicatiu dels verbs perdre i dormir figuren perc i dorc: perd/perc, dorm/dorc. I en el present de subjuntiu del mateixos verbs, que figuren perda/perga, dorma/dorga, perdes/pergues, dormes/dorgues, perda/perga, dorma/dorga».
A més, han suggerit la inclusió de «les formes usuals en la parla valenciana capiam, capiau delverb cabre i iscam, iscau del verb eixir en el present de subjuntiu»; «les formes morc i morga al costat de muic i muiga i pertanyc, pertanyga al costat de pertanc, pertanga, del verb pertànyer», i «les formes vullgam i vullgau al costat de vullguem, vullgueu, del present de subjuntiu del verb voler».
D’altra banda, en les designacions de lloc, davant de topònim han indicat que «és perfectament acceptable usar tant la preposició a com la preposició en per a indicar situació». «La tria de la preposició (a o en) dependrà de si en l’àmbit territorial en què es produïx el text predomina l’una o l’altra (a, en les zones septentrionals i meridionals; i en, en la resta), i esta haurà de ser usada coherentment dins del mateix text».
També han proposat que «davant de complement directe que siga un nom de persona, és preferible usar la preposició a, d’acord amb l’ús majoritari i espontani en valencià: “He vist a Júlia pel carrer”».
Així mateix, a parer seu, «encara que en la tradició recent del llenguatge escrit s’ha tendit a efectuar la caiguda les preposicions a, en, de i amb davant de la conjunció que, és acceptable mantindre-les en els casos en què el manteniment facilite la comprensió i la naturalitat del text, a fi d’evitar construccions forçades: “Este principi d’acord està supeditat a que el Ministeri confirme el nombre de places”».
Despenalització de l’article neutre lo
Respecte al «controvertit» article neutre lo, han dit que, atenent que «els Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat indiquen que “l’ús d’este article es considera acceptable amb les funcions indicades [substantivadora i abstractiva; per tant, en comunicacions administratives de caràcter oral, i també en escrits poc formals, el seu ús és plenament acceptable», el CIV considera que «això deu incloure les proves oficials de valencià, especialment en aquelles activitats de llengua orals o escrites en què predomine la col·loquialitat o l’espontaneïtat, així com en els mitjans de comunicació audiovisuals».
