La 39a edició de Mostra de València, que se celebrarà del 24 d’octubre al 3 de novembre, dedicarà un cicle al cinema més recent relacionat amb la Franja de Gaza.
Així, el festival presentarà una selecció de títols que inclou diverses estrenes a l’Estat, entre elles From Ground Zero, una iniciativa del director palestí Rashid Masharawi, nascuda amb la intenció de preservar la memòria d’un territori que, malgrat les circumstàncies actuals, manté l’activitat creativa.
Es tracta d’un film que reuneix vint-i-dos curtmetratges rodats al cor de Gaza i que abasta gèneres molt diversos: ficció, documental, animació, docuficció i fins i tot experimental. El mateix Rashid Masharawi visitarà València per a presentar un projecte que va tindre la seua primera projecció a Canes, avança l’organització.
La Mostra subratlla que una de les seues «senyes d’identitat» ha sigut sempre la voluntat de prendre el pols cinematogràfic en l’actualitat dels esdeveniments que afecten la seua àrea d’influència geogràfica.
Si en anys anteriors el festival va parar atenció en les cineastes egípcies contemporànies, l’aniversari de les Primaveres Àrabs, la situació del Líban o el reflex al cinema de les turbulències polítiques a Algèria, el 2024 el cicle «Visions de Gaza» prova d’oferir una mirada panoràmica que, des de l’audiovisual, pose a l’abast de l’espectador les eines necessàries per a disposar d’un context que vaja més enllà de la urgència dels noticiaris televisius.
«Testimonis del seu temps»
«Entenem el cinema com a testimoni del seu temps i com un material particularment valuós per al foment del debat. En un moment tan crític com l’actual, les pel·lícules es converteixen en un instrument indispensable per a la reflexió i contribueixen a analitzar una realitat complexa que adquireix una nova dimensió a través del seu reflex en la pantalla», ha declarat el responsable de programació de la Mostra de València, Eduardo Guillot.
Diverses de les projeccions estaran acompanyades de xarrades posteriors a càrrec de periodistes i especialistes universitaris, per a enriquir un cicle marcat per la producció recent, però que també mira enrere a través de títols com ara El cuento de las tres gemas, de Michael Khleife, un film del 1995 que compta amb participació espanyola i que narra la història d’un xiquet de 12 anys criat a Gaza com a refugiat que viu amb la seua mare i la seua germana.
Documental i ficció
El festival acollirà l’estrena a l’Estat de Yallah Gaza, de Roland Nurier (2023), documental francés en el qual els habitants de la Franja parlen de la seua vida quotidiana, de geopolítica, de religió, de sionisme, de dret internacional i, en definitiva, de totes les qüestions relatives a la seua situació.
En una línia similar, Gaza, de Garry Keane i Andrew McConnell (2019), proposa un retrat de les persones que habiten la zona i que proven de donar sentit a la seua vida més enllà dels enderrocs d’un conflicte etern. A més, es projectarà Lyd, de Sarah Ema Friedland i Rami Younis (2023), pel·lícula coproduïda per Roger Waters (Pink Floyd), guanyadora del premi Fipresci en el Festival d’Amman, que combina animació i imatge real per a contar la història d’una ciutat que en el passat va connectar Palestina amb la resta del món.
La Mostra de València rescata també Erasmus in Gaza, de Chiara Avesani i Matteo Delbò (2021), que segueix el viatge d’un alumne de medicina de Siena que tria Gaza com a destí de la beca Erasmus. Va ser el primer estudiant de fora de Palestina acollit per la Universitat Islàmica, on es va especialitzar en cirurgia i va escriure una tesi sobre les ferides provocades per les bales explosives. L’experiència va canviar per sempre la seua manera de veure el món.
I, de nou en el terreny de la ficció, 200 Meters, d’Ameen Nayfeh (2020), un film premiat a Venècia i Tessalònica sobre un pare atrapat a l’altre costat del mur de Cisjordània, que intenta arribar a l’hospital per a estar amb el seu fill. La pel·lícula mostra l’impacte emocional que té en les persones una separació tan xicoteta com és la del gruix d’una paret, el malestar que genera entre les parelles, el neguit que pateixen els xiquets i la dificultat que suposa per a viure i treballar amb normalitat. La història que viuen cada dia milers de palestins.
Històries personals i col·lectives
Una botella en el mar de Gaza, de Thierry Binisti (2011), aporta una interessant mirada europea, ja que està narrada des dels ulls d’una francesa de 17 anys que viu a Jerusalem amb la seua família. Després que un terrorista s’immole en un café del seu barri, la jove llança a la mar una carta a un palestí imaginari en la qual expressa les seues preguntes i el seu rebuig al fet que només puga existir odi entre els dos pobles. Sorprenentment, unes setmanes després rep una misteriosa contestació.
En un to radicalment diferent, Gaza Fights for Freedom, d’Abby Martin (2019), és un documental periodístic filmat durant les protestes de la «Gran Marxa del Retorn» del 2018, quan entre 40.000 i 50.000 homes, dones i xiquets palestins, la gran majoria d’ells manifestants pacífics, van prendre la tanca perimetral que separa Gaza d’Israel, en protesta popular, per a exigir la fi del bloqueig israelià i el dret al retorn dels refugiats.
Finalment, la selecció es completa amb una de les pel·lícules palestines més exitoses dels últims anys, la premiada comèdia romàntica Gaza, mon amour, dels germans Arab i Tarzan Nasser (2020). El seu protagonista és un madur pescador, secretament enamorat d’una dependenta d’una botiga, la vida de la qual canvia quan en una eixida amb la seua barca trau del fons de la mar una estàtua d’Apol·lo amb més de 2.500 anys d’antiguitat.
El film es basa en un fet real esdevingut en l’estiu del 2013, objecte d’un documental que també es podrà veure en la Mostra: L’Apollon de Gaza, de Nicolas Wadimoff (2018),segueix el rastre de la troballa arqueològica i de la misteriosa desaparició, que ha donat peu a tota mena d’especulacions sobre el seu parador fins hui.
