No he buscat el nombre de línies que tenen cadascun (és fàcil de trobar al web de la Conselleria d’Educació) perquè no tinc les dades del que han votat tots els cursos, i perquè la resolució publicada diu que s’habilitaran unitats allà on hi haja prou demanda si altres centres de la zona no la poden satisfer, encara que el centre siga d’una sola línia i hi haja majoria de demanda de valencià (posem per cas).
Un exemple d’això seria el cas de Llombai (Ribera Alta). Hi ha un centre públic que ha triat molt majoritàriament valencià, i dos centres concertats d’una sola línia que han triat majoritàriament valencià, però amb percentatges del 50-60%. Sembla clar que l’Administració crearà unitats que vehiculen sobretot en castellà, però no en sabem ni en podem saber quantes ni en quins nivells.
No només he mirat de localitzar (al mapa interactiu que va fer À Punt al seu web) aquells centres que tenen una demanda majoritària en valencià, sinó també aquells que es mouen en una forquilla del 45-50% i que en funció de l’admissió a 3 anys que s’ha de fer al maig i que no correspon a les aules de 2 anys que va habilitar el Botànic podrien caure de la banda d’una majoria de demanda en valencià.
Siga com siga, s’observa que la demanda en valencià ja tenia certa força sobretot a les concertades de la demarcació de València (sobretot a les zones més catalanoparlants i excloent la capital, però també es guanya terreny a Alcoi, Cullera, Tavernes, l’Horta en llocs com Burjassot, etc.). Un dels casos més negatius és el d’Ontinyent, on de les 5 concertades només 1 té demanda majoritària en valencià i les altres tenen percentatges baixíssims que no es corresponen amb la realitat sociolingüística.
També s’observa que, als centres concertats que ja tenien línies en valencià o alts nivells de plurilingüisme, la llengua passa a formar part de la «cultura de centre» i algunes votacions han estat altíssimes, quasi al nivell de la pública. Per tant, cal treballar amb una mirada transversal -sociolingüística- i com més desideologitzada millor per a tenir escoles concertades (com la pública, que tan bona feina ha fet sempre en aquest sentit) que siguen totalment valencianes. Com més, millor, perquè tota classe que no es faça en la nostra llengua a la concertada, serà feta en la llengua de la (extrema) dreta espanyolista.
En aquest sentit, seria molt bo poder crear material argumental específic per titularitat i per zones. Potser no s’ha de fer el mateix discurs a la Ribera que al Baix Segura (ja siga a l’ensenyament públic o concertat), perquè la realitat sociolingüística i les sensibilitats en relació amb la llengua no són la mateixa.
!!!!! Per descomptat, tot això no és contradictori amb l’evidència que les escoles públiques de València, Alacant, Elx i Castelló de la Plana continuen sent un dels principals cavalls de batalla que s’han de treballar/lluitar perquè el valencià siga una llengua urbana.
Apunt final: La llei de «llibertat educativa» va ser òbviament pensada per a minoritzar la nostra llengua a l’aula. Ha dut, però, algunes sorpreses «positives», com la demanda majoritària a algunes localitats de la zona de predomini lingüístic castellà (que cal lluitar amb dents i ungles) i una entrada interessant a molts centres concertats. El nou model és, per dir-ho així, de «línies plurilingües». És previsible que, amb la bona feina que es farà, que les unitats en valencià cresquen any a any a tot arreu. El principal repte de futur serà que el valencià no tinga topalls per dalt (65%), i que els centres, si ho volen, puguen vehicular (sobretot a infantil) a màxims en valencià, i que puguen apujar els percentatges (si ho volen) a Primària i Secundària.
Concertades a una demanda majoritària en valencià
De sud a nord, 82 en total:
Centres de la demarcació d’Alacant: (8)
- Aire Libre (Alacant): 65’17%
- Centre Privat Nazaret (Alacant): 50% valencià (sorprèn perquè venia de nivells baixo de pluril.).
- Centre Privat María Asunta (Castalla): 50’68%
- La Presentació (Alcoi): 82’32%
- José Arnauda (Alcoi): 75’18%
- Esclaves SCJ (Alcoi): 70’79%
- Sant Francesc d’Assís (Cocentaina): 68’42%
- Sant Antoni (Pego): 63’15%
Centres de la demarcació de València: (61)
- La Milagrosa (Ontinyent): 54’20%
- Centre Privat d’Educació Infantil La Immaculada (Albaida): 68’54%
- Centre Privat d’Educació Infantil La Milagrosa (Benigànim): 75’04%
- Sant Antoni Abat (Canals): 79’75%
- Centre Privat d’Educació Infantil Betània (Xàtiva): 61’50
- La Immaculada (Xàtiva): 70’12%
- Santa Ana (Vilallonga): 73’61%
- El Rebollet (Oliva): 71’47%
- María de los Ángeles Suárez Calderón (Gandia): 54’23%
- Gregori Mayans i Ciscar (Gandia): 64’97%
- Abecé (Gandia): 65’47%
- Nuestra Señora del Carmen (Gandia): 86’55%
- Escola Pia (Gandia): 71’18%
- Escolàpies (Gandia): 76’13%
- San José Patronato (Tavernes de la Valldigna): 67’47%
- San José (Tavernes de la Valldigna): 86’99%
- Hernández (Castelló de la Ribera): 89’42%
- Santo Domingo (Castelló de la Ribera): 67’86%
- Centre Privat d’Ed. Infantil Nuestra Señora de los Desemparados (Carcaixent): 54’48%
- San Antonio de Padua (Carcaixent): 56’03%
- Ave María (Carcaixent): 70’72%
- Xúquer Centre Educatiu (Alzira): 81’48%
- Nuestra Señora de la Salud (Algemesí): 59’28%
- Santa Ana (Algemesí): 81’92%
- San José de Calasanz (Algemesí): 94’37%
- María Auxiliadora (Algemesí): 98’52%
- Sant Francesc (Guadassuar): 87’53%
- San Andrés Apóstol (L’Alcúdia): 58’96%
- Sagrado Corazón de Jesús (Alginet): 52%
- La Malvesia (Llombai): 51’67%
- Torre-Aledua (Llombai): 54’55%
- La Milagrosa (Cullera): 67’56%
- Immaculada Concepció (Cullera): 58’41%
- Centre Privat Ed. Infantil San Antonio (Sueca): 79’29%
- Nuestra Señora de Fátima (Sueca): 86’85%
- Jardín Ateneo Sueco del Socorro (Sueca): 89’08%
- La Encarnación (Sueca): 86’81%
- María Auxiliadora (Sueca): 78’13%
- Unión Cristiana (Sueca): 93’69%
- Luis Vives (Sueca): 90’68%
- Sant Cristòfor Màrtir I (Picassent): 78’38%
- Sant Cristòfor Màrtir II (Picassent): 90’77%
- Les Carolines (Picassent): 97’88%
- La Nostra Escola Comarcal (Picassent): 99’26%
- Florida, Centre d’Ensenyament Secundari (Catarroja): 79’30%
- El Drac (Torrent): 77’09%
- Nuestra Señora del Monte Sión (Torrent): 65’23%
- Gavina (Picanya): 98’97%
- Mare de Déu de l’Olivar I (Alaquàs): 86’70%
- Mare de Déu de l’Olivar II (Alaquàs): 80’82%
- Sagrada Família (Manises): 70’51%
- Som Escola (València): 86’42%
- Hermes Societat Cooperativa (València): 65’17%
- Centro de Estudios García Broch (València): 50%
- Nuestra Señora del Rosario (València): 81’30%
- Centre Privat Educació Infantil San Bartolomé (Burjassot): 54’76%
- Santa Joaquina de Vedruna (Vinalesa): 51’96%
- San Jaime Apóstol (Montcada): 65’27%
- La Masia (Museros): 98’69%
- San Rafael (La Pobla de Vallbona): 50’05%
- Unió Musical de Llíria (Llíria): 88’50%
Centres de la demarcació de Castelló: (13)
- Illes Columbretes (Borriana): 86’79%
- Virgen del Carmen (Onda): 79’79%
- Santa María (Vila-real): 51’87%
- Nuestra Señora de la Consolación (Vila-real): 54’80%
- Bisbe Pont (Vila-real): 58’02%
- Fundació Flors (Vila-real): 63’01%
- Virgen del Carmen (Vila-real): 64’80%
- San Cristóbal II (Castelló de la Plana): 50%
- La Salle (L’Alcora): 61’98%
- Centre Privat Alt Maestrat (Albocàsser): 100%
- La Salle (Benicarló): 65’02%
- Nuestra Señora de la Consolación (Benicarló): 76’87%
- Divina Providencia (Vinaròs): 74’49%
Centres amb una demanda d’entre el 45% i 49% en valencià
En aquests centres, l’admissió a 3 anys del maig (si tenen cicles d’infantil) podrien passar a vehicular majoritàriament en valencià (11 en total):
Centres de la demarcació de València: (11)
- Abad Sola (Gandia): 49’09%
- Centre Privat Borja (Gandia): 48’03%
- San Antonio de Padua (Catarroja): 46’09%
- Nuestra Señora del Socorro (Benetússer): 47’83%
- La Purísima (Torrent): 48’83%
- San José y Santa Ana (Torrent): 49’89%
- Chiner Villarroya (València): 49’29%
- San José (La Pobla de Vallbona): 49’17%
- Asunción de Nuestra Señora (Benaguasil): 46’61%
- Santa Ana (Llíria): 47’62%
- San Vicente Ferrer (Sagunt): 49’88%
Centres amb una demanda d’entre el 40% i el 45% en valencià
15 en total:
Centres de la demarcació d’Alacant: (1)
- Sant Roc (Alcoi): 40’81% (centre estratègic de treballar, ja que és el més gran amb diferència de la ciutat!).
Centres de la demarcació de València: (13)
- San José de la Montaña (Oliva): 40’61%
- Sagrado Corazón de Jesús (Benirredrà): 41’26%
- Claret (Xàtiva): 42’67%
- Sagrada Família (Alzira): 43’02%
- La Purísima (Alzira): 41’32%
- Santos Patronos (Alzira): 44’62%
- San Vicente Ferrer (Cullera): 42’45%
- Vamar (Alfafar): 44’44%
- Juan XXIII (Burjassot): 41’66%
- San Bartolomé (Godella): 42’23%
- San José (Montcada): 42’04%
- Ramón y Cajal (Alfara del Patriarca): 41’96%
- Francisco Llopis Latorre (Llíria): 40’80%
Centres de la demarcació de Castelló: (1)
- Lope de Vega (Castelló de la Plana): 40’80%
Diari La Veu del País Valencià està editat 100% en valencià i en clau valenciana. Treballem per articular el corredor mediàtic català-valencià-balear. Necessitem el vostre suport econòmic: dona i agermana’t a través d’aquest enllaç. És bonificable.
