Aquest cap de setmana, la Plataforma per la Llengua organitzava la IV Festa pel Valencià al Centre Instructiu Musical (CIM) de Benimaclet, a València.
Les jornades, que s’han allargat entre divendres 14 de febrer i diumenge 16, a la tarda, han inclòs concerts, una fira editorial de poesia, recitals, taules redones i ponències al voltant de la llengua, en col·laboració amb el Festival de poesia Vociferio, l’Associació d’Editorials del País Valencià (AEPV) i Diari la Veu. Una festa que s’ha celebrat en el context de la campanya «La llengua no es toca» i la mobilització de les comunitats educatives en contra de la consulta sobre la llengua base a les escoles i en defensa de l’ensenyament en la llengua pròpia.
Cinc anys de La Veu dels Llibres
L’acte que va iniciar l’esdeveniment va ser un col·loqui al voltant de La Veu dels llibres, la revista literària de Diari La Veu, que enguany celebra el cinquè aniversari.
Durant la conversa que el coordinador de La Veu dels Llibres, Víctor Labrado, i l’editor de Diari La Veu, Moisès Vizcaino, van mantenir amb el públic, van recordar l’inici de la revista, en un dels moments més foscos de la història del diari, amb el projecte pràcticament a punt de tancar i com, de fet, la proposta va servir també com a revulsiu per a mantenir tot el projecte comunicatiu.
Al llarg de cinc anys, La Veu dels Llibres ha publicat més de 1.300 articles, per part de 280 col·laboradors de tot l’àmbit lingüístic i ha fidelitzat una audiència que ronda al voltant dels 7.000 usuaris únics al mes. Labrado va destacar la particularitats d’una revista inusual, sense director ni línia editorial: «Els col·laboradors fan les propostes i les posem a la cua i a mesura que avancen es van publicant», explicà Labrado. «Sols tenim unes poques normes: que el llibre siga en català, que es puga comprar a les llibreries i que la ressenya anime a llegir-se’l. Si no t’agrada un llibre no en parles, no volem que mentisques, però l’objectiu de la revista és fomentar la lectura. El gran problema de la nostra literatura és la manca de lectors», va explicitar. «No som una revista per a especialistes, sinó per a gent a qui li agrada llegir», va rematar el coordinador de La Veu dels Llibres, qui també va ressaltar que busca mantenir un equilibri entre els diferents territoris de parla valenciana.
«Ens haurien de donar el premi a la revista més barata d’Europa –va fer broma Labrado.- És cert que paguem poc per les ressenyes, però a canvi no li diem a ningú quin llibre ha de llegir, el col·laborador pot aprofitar aquells llibres que s’ha llegit per gust per a ressenyar-los».
Al llarg del 2025, es faran cinc actes com aquest per a celebrar els cinc anys de la Veu dels Llibres arreu dels Països Catalans. Girona, Palma, Alacant i Prada del Conflent, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu, són els escenaris escollits per a la commemoració.
Altres activitats
El mateix divendres 14, també va celebrar-se una taula redona sobre «Els premis de poesia», un Slam d’exhibició en col·laboració amb l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i un microconcert de la cantautora Àgueda Segrelles.
El dissabte va aglutinar el públic familiar amb l’actuació de La Factoria de Sons i micros oberts en valencià dels poetes de la Fira. Després, la conferència «La llengua no es toca», a càrrec del professor Xavier Serra, va ser un preludi dels concerts de Niuss i Música pel Clima, que van tancar la segona jornada.
La Festa pel Valencià va concloure diumenge amb una trobada de creadors de contingut que formen part de la revista digital El Mood, i que van disseccionar el panorama creatiu i professional a les xarxes socials en la nostra llengua. L’activitat, sota el nom «El valencià a les xarxes», va comptar amb la participació d’Ana Marzal, Ferrxn i Marta Molina, i va ser moderada pel creador de contingut i impulsor del portal Poblet, Aitor Altea. Després, la va seguir un directe de Gent Ràndom, el pòdcast literari presentat per Quim Ruiz i Lourdes Frasquet.
Segons la Plataforma per la Llengua, més de 600 persones van passar-se en algun moment pel CIM de Benimaclet al llarg del cap de setmana. Moltes de les quals van aprofitar per endur-se alguna de les banderoles amb el lema «la llengua no es toca» per penjar als balcons i que van esgotar-se.
