Aquest dijous, 23 d’agost, se celebra el centenari de la mort del pintor valencià Salvador Abril i Blasco (22 d’octubre de 1862 – 23 d’agost de 1924). Tal vegada el nom d’aquest pintor i la seua obra siguen desconegudes per al gran públic actual, tot i que a les darreries del segle XIX i principis del XX fou una de les principals personalitats en el món de l’art valencià.
La gran majoria de la seua producció pictòrica se centra en paisatges marítims de la costa del País Valencià, així com en paisatges i en retrats d’obres ceràmiques de Granada, on va viure durant uns anys. Va compaginar la creació artística amb la docència i fou mestre de reconeguts artistes com Alfredo Claros García (1893-1965) o Remigio Soler Tomás (1897-1983).
Salvador Abril va començar la seua formació artística als 12 anys a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, on junt amb Joaquim Sorolla i Mariano Barbasán va formar el trio d’alumnes més distingit. Durant tota la seua vida fou nombrosament guardonat i reconegut per la qualitat de la seua obra, tant en l’àmbit valencià, com estatal i mundial.
Amb només 17 anys va començar a fer les primeres passes en el món artístic valencià i poc després van arribar els primers reconeixements. Entre d’altres destaquen les terceres medalles obtingudes en l’Exposició Nacional de Belles Arts del 1887 i del 1890; les segones medalles en les exposicions nacionals del 1892 i el 1897, i amb medalla d’or en la Nacional de València del 1910.
A més a més, l’any 1895 li fou concedida la Creu al Mèrit Naval de 2ª classe amb distintiu blanc per la seua donació al Museu Naval de Madrid del quadre Naufragio del crucero Reina Regente. A principis del segle XX va ser condecorat també amb la Creu del Comendador de la Reial Ordre de Isabel la Catòlica.
La seua carrera docent, sempre en paral·lel a l’artística, va començar l’any 1891, quan fou nomenat ajudant interí en l’assignatura d’Arts Policormades de l’escola de Belles Arts de València. Poc després, va esdevindre ajudant numerari de l’assignatura de Dibuix Lineal. També fou acadèmic de la de Sant Carles i director de la d’Arts i Oficis de la mateixa ciutat. A Granada fou catedràtic d’Adorno y Figura en l’Escola de Belles Arts.
Obres destacades
Tot i que la majoria de l’obra pictòrica de Salvador Abril es troba en col·leccions particulars, podem trobar diversos quadres a museus, escoles i edificis oficials d’arreu de l’Estat. D’entre ells hi destaquen les següents.
En alta mar: Es tracta d’una pintura a l’oli de grans dimensions (248×405 cm), propietat del Museu del Prado, però que actualment està en dipòsit al Museu Sant Pius V de València. Aquesta obra fou guardonada amb una medalla de Tercera Classe en l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid l’any 1887.
El choque: Aquesta pintura a l’oli (230×400 cm) es troba actualment en la Diputació Provincial de Brugos, i fou guardonada l’any 1892 a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid.
Turbonada (224 x 155 cm) és altre dels seus quadres més destacats. També pintura a l’oli, fou donat al Museu de la Ciutat de València per la viuda del pintor l’any 1933. A València també es pot veure La Galerna, una pintura a l’oli de 139×256 cm que es troba a l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat.
Tot i que les marines predominen en la seua producció pictòrica, també fou un destacat ceramista. Així es demostra amb la seua col·lecció Cerámica de la Alhambra, creada en la seua època granadina. Està formada per una aquarel·la solta; trenta aquarel·les unides i un pitxer a l’oli.
Una vida marcada per l’èxit professional i la tragèdia personal
Salvador Abril va contraure matrimoni amb la seua parella de tota la vida, Amparo Maestre, l’any 1894. Els èxits artístics i docents del pintor contrasten amb una gran tragèdia que va marcar la seua vida familiar: la mort en un accident escolar a Granada del seu únic fill, Pepito Abril Maestre.
Després del traspàs del xiquet, el matrimoni va decidir abandonar la ciutat andalusa i tornar a la seua València natal on, el 1912, van decidir adoptar Matilde, una xiqueta del Col·legi de xiquets orfes de Sant Vicent, a València.
La tornada al cap i casal va comportar, de nou, grans satisfaccions en l’àmbit artístic per al pintor. En 1915 explora la costa de Xàbia i Dénia (Marina Alta). Producte d’aquesta excursió són algunes de les seues obres com De viaje, De la Marina, La cova tallada, El Dengue, o La cueva misteriosa. També, i com a resultat del viatge, va escriure un relat titulat Recuerdos de mis excursiones, pel qual alguns autors el consideren, junt amb d’Eleuterio Abad, precursor de la Bio-bibliografia del segle XX. Tal és la petjada que Abril va deixar a La Marina que aquest divendres, 23 d’agost, se celebrarà un acte en homenatge al centenari de la seua mort.
En 1916 va participar en l’Exposició Nacional de Panamà, commemorativa del descobriment de l’oceà Pacífic, amb un quadre titulat Restos (marina 75 x 100 cm.) premiat amb medalla de plata. En 1917 Salvador Abril, junt amb Gonzalo Salvá, José Benlliure, Eduardo Sales i Julio Cebrián Mezquita, formen la Comissió Tècnica encarregada de dictaminar sobre la restauració, que portaria a terme el senyor Renau, d’algunes pintures de l’església de Sant Nicolau de València.
Finalment, Salvador Abril i Blasco va morir el 23 d’agost de 1924 mentre treballava a la platja de Natzaret. Tot i els grans èxits que aconseguí en vida, la seua figura i la seua obra va caure a poc a poc en l’oblit fins fa uns anys, quan els descendents de la seua filla adoptiva han començat a treballar per a donar a conéixer el seu llegat.
