La novel·la La mestra, de Víctor Labrado, fa trenta anys que es va publicar i, per a celebrar l’avinentesa, aquest dimecres, 26 de novembre, a les 19 h, tindrà lloc a la llibreria Fan Set de València a una tertúlia en què participarà l’autor, la mestra Marifé Arroyo, l’escriptor i poeta Josep Piera, i Adriana Gil, de Famílies pel Valencià.
La història de Marifé Arroyo, convertida en relat literari per Víctor Labrado, és la d’una dona d’origen castellanoparlant –filla de pare guàrdia civil i d’una mare amb certes inquietuds vitals, tots dos d’un poble de Salamanca–, lluitadora per la dignitat del valencià i per un model d’ensenyament progressista a les dècades del 1970 i 1980. Una lluita per la qual va ser expedientada, represaliada i expulsada de l’escola de Barx (la Safor) per les autoritats franquistes, que la van traslladar a Gandia. Els companys docents,que la van defensar, també van ser obligats deixar el centre educatiu. Els alumnes es van manifestar a favor de la seua mestra, però no van aconseguir res. I tot pel seu compromís amb la defensa dels drets lingüístics, és a dir, per fer possible que uns xiquets que sempre havien parlat en valencià pogueren aprendre i viure a l’escola en la seua llengua.
Marifé Arroyo va ser una pionera i hui ha esdevingut un símbol per a diferents generacions, fins i tot el grup Zoo li va dedicar una cançó, que ha sonat en concerts al País Valencià i a la resta de territoris catalanoparlants, encara que alguns dels joves que la canten no sàpiguen potser a qui es refereix la lletra. També, Ambra Llibres i Ambra Projectes Culturals van produir el documental La mestra, dirigit per Sergi Pitarch Garrido, estrenat a la capital de la Safor el 2023, per a “recuperar la història d’una persona que va contribuir a millorar la nostra societat, i que, com altres, ha estat sovint oblidada». «Arroyo va sembrar la llavor de l’escola valenciana, de l’escola pública, en valencià i digna que volem, i cal reivindicar la seua figura», va subratllar Pitarch, ja que «va patir una autèntica persecució agitada per sectors mediàtics, polítics i civils de la dreta i la ultradreta».
Nascuda el 1946 a la Font de la Figuera (la Costera), Marifé Arroyo sempre s’havia parlat en castellà a casa i, òbviament, a la caserna, però quan es va incorporar a aquell curs, va demanar als xiquets i xiquetes que li parlaren la seua llengua perquè volia aprendre-la. I així va ser com va començar a transformar l’escola. Va utilitzar el valencià per a fer classe, però també tenia una manera diferent d’ensenyar, més activa, més experiencial, més igualitària i integradora, més propera i més arrelada a la terra i a l’entorn.
Va beure dels moviments de renovació pedagògics i dels aires de llibertat que bufaven en aquells últims sospirs de la dictadura. Va traure les classes de l’aula amb cercaviles i Falles i va crear la primera biblioteca escolar, entre moltes altres coses. Però el seu model d’ensenyament, d’escola en valencià, no va agradar a les autoritats hereves del règim franquista, i per això va patir les conseqüències esmentades adés.
