L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista d’Elies Boscà a Vicent Galiana, coordinador, junt amb Alejandro Llinares, del llibre Llegir la història: repensar les fronteres, reinventar les pràctiques. Un volum en què diversos especialistes intenten fomentar el lligam entre la literatura i la història mitjançant tot un seguit d’unitats didàctiques.
En aquest número, Lourdes Toledo parla de la Casa Blai Bonet a Santanyí, a Mallorca. han passat més de vint anys des que el Consell de Mallorca va adquirir el 2001 la llar del poeta i narrador Blai Bonet (1926-1997). Huit anys després, el 2009 Biel Arbona Ginard va dissenyar el projecte de reconstrucció, però la crisi, la pandèmia i la lentitud de moltes gestions van fer que el projecte no es pogués iniciar fins a 2019 i que s’allargara fins a juny del 2024, data en què es va inaugurar la casa. Vint-i-tres anys després, heus ací la casa: espectacular i en plena projecció.
D’altra banda, Vicent Garcia Devis s’endinsa en Avui que ens són familiars la Browning i els gàngsters, de Mercè Rodoreda, un volum editat per Mercè Ibarz que mostra una sorprenent Rodoreda periodista, gràcies a un treball exhaustiu de recerca, en què ens descobreix l’escriptora com una aguda entrevistadora i articulista en temps de la Segona República a Catalunya. L’escriptora de vint-i-pocs anys es fonia així en un ventall de diverses formes de periodisme que abastaven des de la crítica literària o política a l’humor i la sàtira en aquella transició després d’una asfixiant dictadura.
A més, aquesta setmana, Salvador Vendrell ressenya Fènix, de Ricard Ripoll, un llibre en què l’autor s’allunya de la poesia romàntica tradicional, que sovint es limitava a la mera recollida d’inspiracions atzaroses. La seua obra apel·la a una «proesia» que fusiona la prosa i la poesia, explorant temes profunds com són el desig, l’angoixa i la llum que pot dissoldre les ombres d’una existència marcada per la desesperança. El llibre esdevé un instrument de reflexió sobre la lluita contra l’spleen contemporani, que representa la desil·lusió i la buidor existencial.
Per part seua, Daniel P. Grau comenta Les hores han perdut el rellotge. Les polítiques de la nostàlgia, de Grafton Tanner, un assaig que analitza l’impacte de la nostàlgia en el món actual. Tanner, un clar exponent dels mil·lennistes, és professor del Departament d’Estudis de Comunicació de la Universitat de Geòrgia, als Estats Units. Per a bé i per a mal, tot això es nota en aquest llibre. En Les hores han perdut el rellotge, s’hi percep el desencís d’una generació que ha crescut en un món sense certeses.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els més venuts a la Llibreria Etcètera, de Barcelona.
