Soc una aielonera que quan Nino venia al poble corria darrere mirant-lo fascinada, que ha crescut admirant-lo i que, ja d’adulta, s’ha adonat de la fama que va aconseguir per la seua veu prodigiosa i per ser bona persona. Soc una aielonera conscient de com se l’estimava i com actualment se’l venera. Per això és una carta subjectiva i des del respecte, escrita amb pesar i dolor, que cada dia augmenta veient com la roda continua i la bola del desprestigi cap a Aielo es fa més gran. No pretenc ofendre ningú ni crear polèmica, només expressar el que pense. Nino Bravo no es mereix estar en boca de tots per assumptes monetaris. Tampoc el seu poble es mereix ser tractat tan malament per part de la família de València. Efectivament, Aielo de Malferit, que sempre ha vist el seu cantant des del cor, no es mereix el maltracte que està rebent. En absolut.
Nino Bravo se’n va anar del poble sent xicotet i moltes persones recorden quan venia a Aielo, al seu xalet, perquè el poble on es naix, mai s’oblida. Nino Bravo estimà Aielo des de xiquet fins que va morir. I ho demostrava. Jo mateixa he trobat en Costa Rica i en Guatemala gent que sabia que Nino era d’Aielo i que s’alegrava en saber que jo era del mateix poble. I ho sabia perquè Nino allà on anava a cantar mai renegava del lloc de naixença. L’altre dia llegia el que deia la filla: “Por fin después de veinte años vuelve a casa”. Perdona, però estàs equivocada, la casa, la primera, la natal, era la del carrer Sants de la Pedra d’Aielo i no on tu vas néixer. També tenia el xalet.
En Aielo i la comarca estem indignats veient poc de cor i molta premeditació en el tema. El primer burofax enviat a l’ajuntament va ser una estocada directa a matar. Per què no dieu en les entrevistes què posava? Manava llevar “immediatament” tota imatge de la marca Nino. Pense que qui el va escriure s’haurà penedit perquè després han seguit parlant, intentant suavitzar una situació que ja serà difícil d’arreglar, perquè les paraules no se les emporta el vent… hi queden. Ho sent per elles perquè involuntàriament s’han creat la imatge que, a banda de l’estima que li professen, tenen a son pare com una màquina de fer diners.
El poble entén que els pertany la marca Nino Bravo i poden fer el que volen amb el museu. Per descomptat. Però el que ens ha enfadat han estat les formes i la falta d’honestedat. Han atacat amb excuses per no dir directament una evidència: que sempre serà més rendible econòmicament en una ciutat més gran, a banda que la difusió es pot fer a més gran escala si està en mans de professionals. L’atac a l’alcalde actual i als del passat de manera indirecta, i conseqüentment al poble, ha estat molt lleig. I encara que tenen raó en alguns aspectes, no han sabut dir-ho de manera diplomàtica. Crec que estan seduïdes i encegades pel que dedueixen, els arribarà en esta nova etapa i no miren que tot necessita anar pas a pas i donar les gràcies és el primer que s’ha de fer. I elles han atacat primer i el “gràcies” ha arribat després forçat per les circumstàncies. No reconeixen el que a Aielo ha fet i tots els diners invertits des de fa molts anys, tota la promoció… han oblidat quan des de menudetes han vingut al poble i se’ls ha obert les portes de bat a bat… i que s’ha fet el que han volgut en tot moment.
I demostren falta de memòria. Qui va iniciar el museu? Elles no. Massa saben qui va ser la persona que anava arreplegant dels fans, casa per casa, objectes. I també saben qui s’encarregava dels fans que venien de Colòmbia, Argentina, Xile o Costa Rica, i després de veure el museu passaven uns dies en Aielo ben acompanyats del grup de “ninobravistes” celebrant la unió de fans mentre eren convidats a menjar una paella. Dubte que, a partir d’ara, es faça el mateix en València. I si es fa, serà comprant prèviament un tiquet.
Com s’atreveixen a dir que Aielo no és mereixedor del museu? El museu estava ben cuidat i preciós. Els nombrosos visitants d’arreu del món ho poden corroborar. Diuen que si no se li fa prou promoció… I tot el que s’ha fet des de l’inici al museu? I els festivals d’agost? I qui va promoure l’any Nino? Volen dir que mai han fet res des dels diferents ajuntaments d’Aielo? Diuen que no es té cura de les instal·lacions perquè no han vist les dones de la neteja i el jardiner treballant. Diuen que si es deterioren les coses… que en sa casa no es deteriorarien? Tampoc han vist la persona encarregada catalogant… Parlen de goteres i humitats que ja estan resoltes…I diuen que s’ha perdut un pantaló… El tema pantaló em sembla greu, però per a elles i els que porten el màrqueting, sincerament, ha estat una sort que desapareguera. El pantaló ha estat l’excusa perfecta que, de sobte, trauen a relluir quan està desaparegut des del 2008 o 2009, no ho sé cert.
Sí, han fallat les formes perquè no pensen que eixos comentaris, que són mitges veritats, donen peu a comentaris de fans exaltats com “en eixe poble són uns lladres”… Ja sabem que són comentaris que la família no comparteix i que tenen poc trellat, però fereixen. Així i tot, els conteste: no, senyors, som honrats i honests, i és cert que ens agradaria seguir tenint el museu, però si no el tenim “no passa res”. Luis Manuel Ferri Llopis, diguen el que diguen, reneguen o no reneguen les filles de les arrels, era aieloner i no cal tindre un museu o un monòlit per a dir amb veu ben forta i potent, com la veu de Nino, una realitat que ningú podrà silenciar ni negar.
Crec que, a hores d’ara, Aielo no només es mereix rebre un gràcies sincer, perquè no ens valen les paraules intentant suavitzar un burofax radical, també hauria d’escoltar unes disculpes per tota la mala imatge que han propiciat d’un poble que ha treballat de valent perquè Nino no s’oblidara mai.
