Setze espectacles amb noms consagrats i nou produccions públiques signades per autors valencians configuren l’oferta d’arts escèniques del Teatre Principal i el Rialto per a la temporada 2018-2019. Des de l’homenatge a Carles Santos dirigit per Ximo Solano amb què es donarà el tret d’eixida a l’espai del carrer de les Barques fins a la coproducció de Valenciana (la realitat no és suficient), creada per Jordi Casanovas, passaran pel Principal directors, dramaturgs i actors com Carmen Machi, Alberto San Juan, Alfredo Sanzol, Sol Picó i la companyia Dagoll Dagom.
El Rialto a partir d’ara com a Centre de producció pública. Per això, d’octubre de 2018 a juny de 2019 l’edifici de la plaça de l’Ajuntament serà l’escenari on s’estrenaran fins a una dotzena de creacions tant de dansa com de teatre amb segell valencià: I tornarem a sopar al carrer, de Xavier Puchades i Begoña Tena; Alexandria, de Guadalupe Sáez i Mertxe Aguilar; Faust, de Goethe; Més a prop, amb coreografia de Noelia Liñana; Tirant, de Joanot Martorell; Tot explota, de Carla Chillida; Tórtola, de Begoña Tena, i la segona edició d’Ínsula Dramatària de Josep Lluís Sirera seran els espectacles que es podran veure al Rialto durant la propera temporada.
La programació de 2018-2019 s’ha presentat aquest divendres al Teatre Rialto, un edifici que, segons ha insistit el director adjunt d’Arts Escèniques de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), Roberto García, s’ha de convertir en un centre de producció. Per això, a banda dels espectacles musicals i les representacions que aculla dels festivals Dansa València i Ensems, la temporada estarà definida per dotze produccions públiques, algunes coproduïdes amb companyies i altres institucions, com és el cas de la versió del Tirant adaptada per Paula Llorens i dirigida per Eva Zapico, coproduïda entre l’IVC i el Centro Nacional de Teatro Clásico, motiu pel qual, després de l’estrena en febrer de 2019 a València, viatjarà fins al Teatre Tirso de Molina a Madrid.
El Teatre Principal “és el gran coliseu”, ha afirmat García. Per tant, en aquesta “temporada u” –l’anterior (la de 2017-2018) el director d’Arts Escèniques la va batejar com a “zero”–, l’espai escènic ha de ser “el teatre de referència, amb propostes de luxe que no es puguen veure en altres teatres del País Valencià”. Així doncs, en octubre s’iniciarà la temporada amb un homenatge a Carles Santos, una producció de l’IVC dirigida per Ximo Solano; entre octubre i novembre Carmen Machi durà a escena la Cronología de las bestias, de Lautaro Perotti; en novembre la producció d’Antígona amb què s’ha inaugurat aquesta edició del Sagunt a Escena produïda per l’IVC i la Ferroviaria ocuparà el Principal; durant el mateix mes José Carlos Llop i Carme Riera duran des del Teatre Principal de Mallorca a València La nit de Catalina Homar més les darreres paraules.
Entre novembre i desembre tindrà lloc l’estrena mundial de Sorra blava, de Laura Sanchis i Alejandro Tortajada. Alberto San Juan durà des del Teatro del Barrio de Madrid el Mundo obrero també en desembre. Per a Nadal, l’IVC reposarà el musical Tic-Tac, després que haja guanyat dos premis Max i s’haja convertit en 2017 en l’espectacle més multitudinari de la història.
A partir de gener-febrer, Alfredo Sanzol es fa càrrec de La valentía i en febrer Silvia Munt dirigirà El preu, amb Pere Arquillué i Ramon Madaula. Entre febrer i març el Teatre Principal acollirà un minicicle d’espectacles internacionals, com ara Speakeasy, de la companyia The rat pack, i Missing, de la companyia Gecko. En març tornarà al Principal, 13 anys després, Dagoll Dagom amb Maremar, on la companyia catalana combina Shakespeare i Lluís Llach.
María Cardenas, Xavo Giménez i Carles Chiner signen l’estrena mundial d‘El muro, una obra que es podrà veure entre març i abril. En aquest últim mes, Dansa València ocuparà el Principal i Sol Picó es farà càrrec per primera vegada d’una producció pública de dansa que s’estrenarà a Alacant i viatjarà a València en abril. La temporada acabarà amb la producció entre l’IVC, la Diputació de València i el Festival Grec de Valenciana (la realitat no és suficient), que dirigirà Jordi Casanovas.
Tota la temporada 2018-2019 està estructurada sota el lema #Identitat, amb què l’IVC vol fer un pas endavant després del canvi de filosofia que ha significat la temporada 17-18 respecte de les temporades passades aprofundint la coherència de la programació i una marca pública de qualitat. Així, aquesta temporada 18-19 busca la identitat dels teatres Rialto i Principal de València, és a dir, busca singularitzar les sales i posar-les en valor, ha explicat García. En aquest sentit, el director de l’IVC, Abel Guarinos, ha destacat que amb la paraula clau que defineix la programació “la producció pròpia reflexionarà al voltant de les múltiples cares d’aquest concepte d’identitat: la identitat de barri, la identitat digital, la identitat europea, la identitat emocional, la identitat cultural o la identitat de classe”, ha conclòs.
