El Festival Sagunt a Escena ofereix aquest dijous al Teatre Romà, a les 22.30 h, un dels espectacles més esperats del programa d’enguany, Tocororo, d’Acosta Danza, la primera coreografia que va crear Carlos Acosta quan encara era intèrpret del Royal Ballet de Londres, formació en la qual va ser primer ballarí fins al 2016. L’obra és un reflex de les «inquietuds i anhels» d’un jove cubà, que bé podria ser el mateix artista.
La directora del festival, Inma Expósito, ha subratllat que és «un espectacle festiu i efusiu, executat amb el rigor de l’escola neoclàssica cubana, hores d’assaig interminables i perfecció tècnica. Acosta treballa amb solvència coreogràfica tant el gran grup com l’escala mitjana i la individual. És una oportunitat única per a veure a Sagunt una de les millors companyies del circuit».
Carlos Acosta és una de les estreles del ballet mundial. Amb només 16 anys va guanyar la Medalla d’Or en el Gran Prix de Laussane, la competició més important d’aquesta disciplina. Això li va obrir les portes a les millors companyies d’Europa i els Estats Units, en les quals va estar ballant fins que es va convertir en primer ballarí del Royal Ballet de Londres. Ha rebut reconeixements tan destacats com el Benois de la Dansa al millor ballarí, el Premi Nacional de Dansa de Cuba o haver sigut nomenat Comendador de l’Orde de l’Imperi Britànic.
Nascut en una família humil de l’Havana, va obtindre la fama internacional després de molts anys de sacrifici i renúncia que ell mateix va narrar en el llibre No way home. La cineasta Icíar Bollaín es va acostar a la seua peculiar història en Yuli (2018), pel·lícula estrenada al Festival de Sant Sebastià per la qual Acosta va estar nominat en la categoria de millor actor novell dels Premis Goya. Des del 2020, és director del Birmingham Royal Ballet.
Tocororo és el nom de l’ocell nacional cubà. En el seu plomatge conviuen el roig, el blau i el blanc, colors de la bandera nacional. És un ocell que mor si viu en captivitat i s’ha convertit en un símbol molt volgut a l’illa.
L’obra es va estrenar el 2003 al Gran Teatre de l’Havana Alicia Alonso. L’espectacle va marcar l’inici com a coreògraf de qui fins llavors havia sigut un dels ballarins tècnicament més ben dotats per a la interpretació dels rols clàssics de la història del ballet.
Acosta es va inspirar en costums i personatges de la societat cubana. L’espectacle va trencar tots els rècords de taquilla al Teatre Sadler’s Wells de Londres i va ser nominat a un Premi Olivier el 2004.
La riquesa i el sincretisme de la dansa i la música cubana, una fusió de ritmes africans, del Carib i d’altres influències europees és el to que marca un espectacle «dinàmic i colorista», interpretat per un elenc de joves ballarins i ballarines de la companyia, la seu de la qual comparteixen les ciutats de l’Havana i Birmingham.
Alexander Varona és el ballarí convidat per a assumir el paper principal de l’espectacle. L’acompanyament musical és a càrrec d’un combo de percussió, cordes, piano i vent que inclou veus.
