El drama litúrgic «El cant de la Sibil·la» es representarà a la Catedral de València aquest dimecres a les 19.30 hores. El concert escenificat serà interpretat per Capella dels Ministrers, sota la direcció de Carles Magraner, i la Coral Catedralícia, sota la direcció de Luis Garrido, amb les intervencions del xiquet solista de l’Escolania de la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats Noel López, en el paper de la Sibil·la, i el tenor Jorge Morata. Els instruments que utilitzarà Capella dels Ministrers són còpies dels que toquen els àngels músics dels frescos de l’altar major de la Seu.
En el muntatge escènic, sota la direcció de Jaume Martorell, hi participen alumnes de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València (ESAD) i del Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo per a posar en escena la «Processó dels Profetes». També hi col·labora l’Associació d’Amics del Corpus de la Ciutat de València. L’adaptació textual del «Sermó dels Profetes» és del professor Josep Lluís Sirera.
Abans de la representació d’«El Cant de la Sibil·la», es farà el Toc a Matines per part dels Campaners de la Catedral.
«El cant de la Sibil·la» va ser declarat el 2010 Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, ja que és una de les representacions més significatives entorn del naixement de Crist que es coneixen.
Versió valenciana, segons una consueta del 1527
Es tracta d’un drama paralitúrgic de melodia gregoriana que fins al segle XVI s’escenificava la nit de Nadal en diferents catedrals de la península Ibèrica, sobretot a l’Antiga Corona d’Aragó.
En el cas de València, va ser implantada per Jaume I d’Aragó després de la conquesta. Després del Concili de Trento, la seua interpretació va desaparéixer i hui només es manté a Mallorca i l’Alguer, a Sardenya.
De les moltes versions que es conserven, a la Catedral de València es representa la versió valenciana, segons una consueta anònima de 1527, que està influenciada per la tradició toledana i mallorquina.
Concert representat
La representació s’inicia amb el Toc a Matines de Nadal, extret de la consueta del segle XVI. La primera part de la representació, «Música Angèlica», es troba integrada per dues Cantigues de Santa Maria vinculades a la València del segle XIII. Amb la segona part del concert, comença el «Cant de la Sibil·la» pròpiament dit.
Les sibil·les eren dones que es creien inspirades pels déus, totes verges i profetes. Entre elles, la Sibil·la Eritrea era l’encarregada d’anunciar el dia del Judici Final i l’arribada de Jesucrist al món. Encara que la Sibil·la és la figura per excel·lència de l’oracle grec, el cristianisme se’n va apropiar per a atemorir la població amb els seus presagis sobre l’Apocalipsi.
