El Centre d’Investigació Pegàs de la Universitat Politècnica de València (UPV) adverteix de la «necessitat emergent» d’aplicar mesures preventives que ajuden a garantir la conservació dels edificis patrimonials i dels centres històrics de les ciutats davant la massificació turística, ja que les aglomeracions poden danyar-los. En aquest sentit, assenyala que cal millorar la gestió turística i, per tant, garantir també el confort físic i la seguretat de les persones.
Aquesta és una les principals conclusions del projecte «HBIMSIG-TURISME», liderat per les investigadores María José Viñals i Concepción López, que té com a objectiu crear un protocol de planificació turística que contribuïsca a la preservació del patrimoni cultural.
«El patrimoni cultural arquitectònic i l’entorn urbà on es troba són elements definitoris de la identitat de les societats que l’alberguen i també un dinamitzador clau de l’economia local», explica M José Viñals. Per això, continua, «la conservació i una gestió adequada és fonamental per a garantir-ne la pervivència i la transmissió a generacions futures en bones condicions, més en un moment com l’actual, amb els problemes de saturació turística que pateixen les ciutats històriques», subratlla.
L’equip de la UPV ha estat treballant en nous models que integren informació espacial (SIG) i informació sobre els elements arquitectònics patrimonials (HBIM), integrats en la plataforma HBIM-SIG. En aquesta incorporen dades extretes de sensors ambientals i d’estimació del volum, densitat i comportament dels fluxos de persones.
Aquesta informació permet identificar problemes relacionats amb la conservació dels elements patrimonials i amb el confort i seguretat de les persones a l’espai públic i als interiors dels edificis.
«La plataforma HBIM-SIG permet planificar i gestionar l’ús públic per al desenvolupament d’eines de gestió turística que ajuden a estimar la capacitat de càrrega de visitants tant a l’interior dels edificis com als carrers adjacents», destaca Concepción López.
Camp de proves
Com a camp de proves, l’equip de la UPV ha treballat al centre històric de València i ha obtingut per primera vegada estimacions precises de trànsit per als vianants en espais públics de la zona. En concret, el projecte s’ha centrat en tres dels edificis religiosos més singulars de la ciutat: la catedral, l’església de Sant Joan de l’Hospital i el Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi (el Patriarca) i els entorns urbans.
Per exemple, en una data especial com la del 19 de març, els sensors van registrar 215.289 persones circulant al carrer del Miquelet al llarg del dia, un volum que supera àmpliament l’establit en els estudis de capacitat de càrrega de visitants elaborats per l’equip d’investigació.
L’estudi també va detectar elevats nivells de CO₂ en els tres edificis religiosos quan es registra un gran nombre de visitants o feligresos. Des de gener del 2024, a la catedral de València, s’hi ha superat alguns dies la xifra de 2.600 visitants.
Mesures preventives
«Tot això apunta a l’emergent necessitat d’identificar mesures preventives per a la conservació dels elements arquitectònics i artístics i per a garantir el confort físic i la seguretat de les persones, així com una visita de qualitat i una major sostenibilitat social per als barris històrics», remarca M. José Viñals
Actualment, l’equip de la UPV treballa en la implementació de sistemes d’alerta primerenca de saturació de persones i de nivells límit de temperatura, humitat i CO₂ que pogueren afectar els elements patrimonials.
Les conclusions d’aquest projecte es presentaran en el Congrés Internacional sobre Patrimoni, Tecnologies Digitals i Gestió Turística – HEDIT 2024. Organitzat per la Universitat Politècnica de València, tindrà lloc a València els dies 20 i 21 de juny.
El congrés congregarà a la ciutat a prestigiosos investigadors i investigadores internacionals en aquest tema i molts acadèmics, així com a gestors interessats a conéixer noves solucions als creixents problemes derivats de la saturació turística que pateixen les ciutats històriques.
