-S’han celebrat els quaranta anys de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Quin balanç fa d’aquesta normativa?
-Hi ha aspectes positius i altres aspectes en què la llei no ha arribat a complir les expectatives que va generar. Jo m’ho prendria com una commemoració, però sense oblidar-nos de fer una bona anàlisi del que ha sigut la LUEV, que com l’Estatut d’autonomia va partir d’un consens fictici. Va ser un consens en una democràcia que no era democràcia real i aleshores es van haver d’acceptar una sèrie de renúncies, com per exemple en el cas de l’Estatut, en el tema de País Valencià en lloc de Comunitat Valenciana… Però dit açò, pel que fa a la LUEV, aquesta llei té moltíssimes coses positives, en el sentit que va ser la primera vegada que des de l’administració pública i des de l’ensenyament es va donar l’opció de poder estudiar en valencià. En negatiu, després de quatre dècades, llevat del món de l’educació, i també en podríem parlar tranquil·lament, s’ha desenvolupat en pocs àmbits. Per tant, es tracta d’una llei molt potent, redactada en molt poc de temps, va ser una llei molt ràpida, però com a docent pense que totes les lleis i sublleis que havien d’acompanyar la LUEV en altres àmbits no es van arribar a desenvolupar. Si a això sumes tot el tema de la substitució i de l’emergència lingüística que hi ha, evidentment hem de dir que la llei no ha cobert les expectatives que esperàvem.
-Quaranta anys després creu que cal actualitzar la LUEV? O que cal fer complir la llei que ja existeix?
-Si això m’ho haguera preguntat fa un any li hauria dit que cal injectar recursos econòmics i humans a la LUEV, i sobretot cal una voluntat política que no ha existit mai. Mai. Ara, actualment, tocar la LUEV seria un suïcidi. Hi ha uns governants que posen en dubte el domini lingüístic i que volen desvalencianitzar l’administració. Ara, per tant, seria un mal moment per a tocar la LUEV.
-Durant les anteriors legislatures del Botànic no es va voler tocar l’exempció, precisament, per a no tocar la LUEV, una llei considerada de consens. Eixe argument que vostè fa dona la raó als anteriors governants?
-L’exempció és un error. Per a mi la LUEV té alguns errors importants. Un és establir la diferenciació entre zones valencianoparlants i zones castellanoparlants. Això és una errada històrica. L’altra errada històrica és mantindre l’exempció. Per a nosaltres, que ens dediquem com a entitat a l’educació, l’exempció és negar una oportunitat. A vegades la tria la fa la família per conviccions polítiques, i li fa un trist favor al seu fill o filla, el priva de poder aprendre una llengua. Però no una llengua qualsevol, sinó una llengua amb la qual s’està en contacte perquè hi ha amics i familiars que la parlen. És una llengua que té una significació. I per tant, per a mi és una errada històrica mantindre l’exempció. És veritat que quan amb el govern valencià anterior es parlava d’aquest tema es deia que eixe meló no es podia obrir, però és necessari obrir-lo. Perquè després, sobretot a la Universitat d’Alacant, bona part de l’alumnat li diu al professorat que els han enganyat, que ells es van acollir a l’exempció per a traure’s una assignatura però que, arribats a la universitat, veuen que si hagueren estudiat l’assignatura de valencià tindrien més possibilitats. Aprendre el valencià i eliminar l’exempció del sistema educatiu és una oportunitat per conèixer una llengua i una cultura.
-Ho dic, sobretot, perquè la LUEV està plantejada com una llei de consens, un consens molt precari, però consens, al cap i a la fi. I tocar-lo durant l’anterior legislatura, tal com es va exigir des de moltes entitats, podria haver obert la porta al fet que la dreta modificara la LUEV al seu gust, amb tot el que això comportaria.
-No es tracta de trencar la LUEV ni de redactar-la de nou. La LUEV té quaranta anys i es va redactar, com deia, en un moment en què el consens era fictici, perquè tots sabem que eixa estratègia d’odi que es va crear i que va voler desvincular la nostra llengua del català era una estratègia esperpèntica creada per la senyora que estava al capdavant de Las Provincias [María Consuelo Reyna] i pels dirigents de la UCD. El que és curiós és que, quaranta anys després, eixa estratègia esperpèntica encara servisca a alguns partits, com ara el PP i Vox, com a eina o arma per a arreplegar vots i que encara hi haja gent que reaccione a això. La LUEV era ambiciosa en els seus inicis perquè era una bona llei, però necessita ser reforçada. Clar que el sistema educatiu és el pilar principal d’una societat, però actualment eixe pilar és insuficient. La LUEV no ha ajudat, d’entrada, al requisit lingüístic. El govern anterior no hi va estar encertat. Però és que després, què passa amb el món de l’empresa privada? Hi ha etiquetatge en valencià? I en el món de la sanitat? Quanta gent es queixa per no ser atesa en valencià i reben, com a resposta, que falten metges i que cal portar-los d’altres territoris? Com si el dret principal fora ser atès i després, bé, si a més et parlen en la teua llengua, doncs això que et trobes. I el món de la justícia? Tot el tema de la jurisprudència, no només al País Valencià, també a Catalunya i a altres llocs, està totalment en contra de les llengües minoritzades. Això, a més, té el suport de la Constitució espanyola, que també necessita evolucionar. Una Constitució que, en l’article tercer, ja estableix una jerarquia amb una llengua que s’ha de conèixer i d’altres que no cal.
-I com treballa Escola Valenciana davant un govern clarament hostil contra totes aquestes demandes? Quin paper pot fer?
-El que ha fet sempre. Nosaltres començàrem el 1984 amb les trobades pel valencià, que eren com una espècie de crit de les famílies i dels docents que volien començar a donar classes en valencià i que els seus fills reberen classes en valencià. Va ser quan van començar les línies. Però nosaltres, des d’eixe començament al 1984, hem fet una cosa que no fa l’administració pública, que és intentar normalitzar el valencià. I ara busquem la igualtat lingüística. Nosaltres fem trobades, i també cinema en valencià, és a dir, oci i cultura en valencià, que al nostre territori n’hi ha poc, i nosaltres l’oferim. També fem els concerts Fesfoc, Feslloc i Fescamp, de grups de música en valencià. Eixos grups, segurament, són fills de totes aquelles línies. També fem el voluntariat i el premi de literatura Sambori, que l’any passat va fer vint-i-cinc anys i que en l’última convocatòria, a la primavera passada, va tindre més de 95.000 participants: 95.000 famílies implicades en un concurs de literatura! També fem els tallers d’igualtat que oferim als centres de primària i secundària, tenim diferents comissions –la de drets lingüístics, la d’educació… Girant la mirada enrere, els inicis de les línies en valencià portaven implícit que, com que no hi havia materials, els primers professors havien d’innovar, i tot un grup de docents, homes i dones, van crear uns materials propis i que eren molt respectats a la resta de l’Estat, perquè tenien qualitat. Per tant, si tornem a la pregunta, Escola Valenciana continua fent el que ha fet fins ara: amb pocs recursos econòmics, fer el paper que l’administració, qualsevol de les que ha manat al País Valencià, no ha fet, que és intentar normalitzar el valencià. Ara anem més enllà i volem la igualtat lingüística.
-L’entitat, igual que va assumir el repte en aquell moment, està ara preparada per a afrontar aquesta etapa?
-La nostra entitat té un parell de fortaleses importants. La primera és que som una federació d’entitats comarcals. Això significa que nosaltres vertebrem el territori de nord a sud i de sud a nord, i hi ha vint-i-tres comarques que tenen una xarxa entre els centres educatius i els ajuntaments de comarca que permet cada any a l’entitat preparar la trobada. La trobada no és un dia de festa i ja està: porta implícites les xerrades, les exposicions, el teatre, etc., que acaben en el dia de la trobada, durant la cloenda, quan també se celebra el lliurament del Sambori comarcal perquè els guardonats passen a la fase de país. Però, a més a més, a la majoria de poblacions en què es fa la trobada, prèviament a aquest esdeveniment, hi ha tota una setmana cultural adreçada a diferents edats. Aquesta fortalesa és important. La nostra estructura és horitzontal, no piramidal. En moltíssimes comarques tenim coordinadores que estan treballant in situ la realitat que n’hi ha. Això ens permet una visió i una flexibilitat que una altra organització no en té, perquè és més piramidal. Nosaltres prenem les decisions de manera assembleària en junta cada tres setmanes. A la junta sempre hi ha, com a mínim, una o dues persones de cada coordinadora, i allà es prenen totes les decisions: a qui dedicarem les trobades cada any, quins temes pedagògics aniran relacionats amb la trobada, etc. Enguany, com que la tria de les trobades es va fer després de conèixer el resultat de les eleccions, el nostre lema de les trobades és «fem poble, parlem valencià». Tot el nostre treball pedagògic va al voltant de les actituds lingüístiques, perquè cal tot un treball d’actitud. El nostre treball d’enguany, a nivell pedagògic, anirà en aquesta línia.
-D’altra banda, han intentat contactar amb els governants valencians actuals?
-Sí. Ens hem reunit amb ells.
-Com han sigut aquests contactes fins ara?
-Afables. Tot i que el conseller d’Educació [José Antonio Rovira, del PP] no ens va rebre i ens va remetre al subdirector de política lingüística [Vicent Satorres]. Però per ara les reunions han sigut afables. Ells saben qui som, i nosaltres els oferim el catàleg de les nostres activitats. I nosaltres som una entitat, a diferència d’altres, en què el nombre de socis o activistes no és tan gran. Com que vam començar a les escoles no teníem socis que pagaren quota. Això el darrer any ho hem hagut de canviar: hem fet una campanya important als mitjans que es diu «fes-te activista», que consisteix a pagar una quota econòmica, perquè hem de reconèixer que nosaltres, des dels nostres inicis, tant amb governs del PP com amb governs progressistes, ens presentem a qualsevol ajut públic que puga potenciar les activitats que fem. Però evidentment, ara, ve una època molt roïna. Per això fem eixa campanya. També t’he de dir que al juliol vam veure que com que al darrere nostre hi ha una experiència treballant amb centres, algunes de les nostres activitats, no totes, van en un catàleg i tenen un preu. Fins ara sempre havien sigut gratuïtes, perquè teníem clar que era una manera altruista de treballar per la llengua. Però evidentment, nosaltres tenim tot un teixit de treballadors i treballadores que fan una tasca, tot i que la nostra entitat, al 80%, és voluntariat de docència i de famílies. Però també tenim un entramat de treballadors i treballadores comarcals que, tot i que no estan en un horari complet, volem mantindre. I ara serà complicat de mantindre, perquè ja ens han deixat clar que per a nosaltres no hi haurà ni un euro.
-Els ho han dit directament?
-Directament.
-Els han donat alguna explicació?
-Bé, n’hi va haver una de molt divertida, que era que des d’Europa els havien dit que calia estrènyer-se el cinturó perquè el govern anterior, el del Botànic, havia fet molt de malbaratament dels bens públics i que ara tocava contindre despesa. Però també sabem que el vicepresident Vicente Barrera ha enviat 300.000 euros a la Fundación Todo de Lidia, que està ubicada a Madrid. És tot un despropòsit. El que sí que és cert és que eixe sentiment valencià, eixe sentiment de poble, de cultura i de llengua, la dreta del nostre país mai no se l’ha cregut. I això ens fa molt de mal.
-I veuen l’oportunitat de reconduir eixes actituds en algun dels governants actuals?
-És complicat.
-Tornant a la LUEV, fa unes setmanes, des de l’Ajuntament d’Alacant Vox va proposar per quarta vegada traure la ciutat del predomini lingüístic valencianoparlant, però el PP ho va evitar…
-…Bé, el PP ho va evitar… Nosaltres vam recollir 17.800 signatures. Vam fer una campanya que es deia «ens plantem pel valencià» i vam recollir moltes, moltes signatures. I el dia que es va fer el ple teníem la sala de l’Ajuntament plena de gent. Segurament el PP ho va aturar perquè el que sí que hi ha actualment, i possiblement no n’hi havia en anteriors governs del PP, és molt de soroll mediàtic. El PP mai no ha fet una política pel valencià, però ha deixat fer. Ara, aquest contrapunt amb Vox, amb la negació i la falta de respecte, ha convertit la situació en esperpèntica. Neguen la llengua de la mateixa manera que neguen la violència de gènere.
-Com pronostica que respondrà la societat valenciana davant aquesta situació?
-A mi em preocupa que, a banda del tema de la llengua, en aquests anys hi ha hagut molts canvis. Jo soc d’un poble, Bétera, en el qual hi havia entre 10.000 i 12.000 habitants quan jo era joveneta. Ara en té vora 25.000, s’ha convertit en un poble d’urbanitzacions, i el món rural se n’ha anat en orris. Què significa això? Eixos mons rurals, industrials, etc. que s’han anat perdent, a banda de portar un lèxic que els acompanyava, portaven una manera de funcionar, unes relacions personals i interpersonals que han desaparegut. Aleshores, eixa societat de fa quaranta anys, a banda de no tindre els mitjans telemàtics, era una societat més equilibrada. Però hi ha un retrocés, i eixe desequilibri està fent que cada vegada més gent es dedique exclusivament al sector serveis i que es concentre cada vegada més a la costa. Llavors, s’està produint un desequilibri a molts nivells. El canvi és global. En aquest sentit, aquest mateix dijous, el Ricard Santandreu i la Colomet ho comentaven, que en el dia a dia seu, sense voler, es passen al castellà. Pense que en això sí que hem de ser conscients: encara que siga difícil, des que t’alces fins que et gites, cal viure en valencià. Aquest ha de ser el nostre objectiu de vida. Igual que és el nostre objectiu de vida reciclar i altres qüestions. Hi ha tota una sèrie de valors que pense que els ciutadans actuals, amb la maduresa que tenim ara i no teníem fa quaranta anys, hem assumit com a propis i podem anar treballant en el dia a dia. Tornant a la LUEV, sabem que cada vegada que es produeix una vulneració costa molt que tinga al darrere una mesura de canvi. Es trau als mitjans de comunicació en forma de denúncia, però les vulneracions es continuen produint. Per tant, d’optimisme en tenim poc. Alguns poden pensar, fins i tot, que estem en la casella d’eixida. Però hem de ser proactius. Si tenim uns governants que neguen la nostra realitat i una societat en què moltíssima gent renuncia a parlar en la seua llengua ho tenim complicat. Però seguisc pensant que ara hi ha un milió més de valencians que quan començà la LUEV, i la majoria són joves i estan formats en valencià. Per tant, hi ha una competència lingüística que no existia fa quaranta anys. Em quedaria amb eixa part positiva. Però també hi ha tot un sistema educatiu, clar. Un dels problemes de la LUEV és el fet d’haver-se centrat, només, en el sistema educatiu i no haver tocat mitjans de comunicació. Vam estar anys sense radiotelevisió valenciana. Després, negar el domini lingüístic prohibint-nos la reciprocitat, tot això forma part de l’estratègia colonitzadora de l’Estat espanyol. I quan la dreta governa, tot això s’afavoreix.
-Per acabar, i parlant d’educació, quines notícies tenen sobre la futura reforma de la llei educativa i com pensen que pot afectar l’ensenyament en valencià?
-Ja sabem que l’any que ve tornarem al districte únic, i això l’únic que provoca és segregació: les famílies que s’ho puguen permetre portaran els seus fills als centres que volen i els que no puguen els hauran de portar al centre pròxim. Això convertirà certs centres en guetos. En aquesta història ix guanyant la concertada i la privada sempre. La concertada, amb mitjans públics, es pot permetre el luxe de seleccionar a quines famílies vol i a quines no. En aquest mateix sentit el govern actual no afavorirà el valencià. Això ho tenim claríssim. No cal ser molt intel·ligent per saber que a ells els agradaria fer desaparèixer tot el que tinga relació amb eixa diferenciació que tenim respecte a altres territoris de l’Estat espanyol. De totes maneres no cal anar molt lluny: Escola Valenciana forma part d’una plataforma de les llengües minoritzades de l’Estat, i el problema que tenim nosaltres el tenen els bascos, els gallecs, etc. És un problema extens en el sentit que la mateixa Constitució espanyola ja ni nomena les llengües: en diu: «Las otras lenguas». Cal una estratègia que tinga com a base tot el tema del plurilingüisme a l’Estat espanyol, i això, manant la dreta o manant el PSOE, no ha canviat. Per tant, cal continuar lluitant. Nosaltres, com a valencianoparlants, ho portem a l’ADN. Som resilients i sabem que la lluita forma part de la nostra vida. Però això no vol dir que no ens moleste que hi haja gent dins del sistema educatiu que encara pregunte als alumnes si volen rebre la classe en valencià o en castellà. Això hui encara passa.
