Bocairent (la Vall d’Albaida) torna a viure les festes de Moros i Cristians en honor a Sant Blai des d’aquest divendres, 7 de febrer, dia de les Caixes, fins dimecres, 12 de febrer, dia de l’Eixabegó.
La festa de Sant Blai se celebra per tot el món catòlic. La llegenda, la història i la tradició al voltant de la seua vida i miracles el converteixen en un sant amb múltiples poders, com mostren el seu culte i la seua iconografia: taumaturg, cura els mals de gola, des dels més benignes, com ara el xanglot o la tos convulsa, fins al crup o diftèria; torturat amb cardes, protegeix els cardadors i els artesans tèxtils. És també advocat de les joves que busquen nuvi i protector de les collites i els animals.
Dia de les Caixes
El dia de les Caixes té el seu origen el 1632 quan, en conéixer la notícia que el Consell General de la Vila, a petició popular, havia adoptat sant Blai com a patró del poble, els veïns, a ritme de tabal, van eixir al carrer per a celebrar-ho, explica Albert Alcaraz.
Va ser una epidèmia de crup o diftèria que assolava el municipi el fet que va afavorir, a l’espera d’una intervenció miraculosa, el canvi de titularitat patronal, que fins aleshores corresponia a Sant Jaume. La malaltia va cessar poc després d’invocar el sant i el poble va oferir tota la seua devoció al nou patró, la festa en honor del qual va començar a celebrar-se l’any següent.
La Retreta de les Caixes, una cercavila amb fanals lluminosos, que es duu a terme només amb l’acompanyament de les caixes de les bandes de música de les comparses, és la versió consolidada d’aquell acte espontani. Després, cap a la mitjanit, els festers i les festeres, abrigats amb la típica manta bocairentina, desfilen pel centre de la localitat.
L’Entrada
Dissabte, dia de l’Entrada, els actes s’inicien al matí amb l’hissat de les banderes, el cant de l’himne a Bocairent i la presentació de les bandes de música que acompanyaran les filaes. A la vesprada, torna a fer-se realitat el record de les mainades aragoneses del rei en Jaume I, que amb el comandament del cavaller d’Oriz, van entrar a Bekirent el 1245. Les cinc filaes cristianes i les quatre mores desfilen pels carrers amb les banderes, estendards, cavalleria i esclaus, boato de capitans, al ritme de la música. A la nit, la festa es retira als masets de les comparses.
L’endemà, diumenge se celebra la festa del patró, una jornada d’actes religiosos en compliment de la promesa feta pel poble a Sant Blai fa quatre segles. La missa major, el Ball del Moro i la processó, entre altres actes, culminen amb l’entrada de la imatge del sant a la plaça Major a la llum de centenars de ciris. El vítol final, acompanyat dels milers d’estampetes que cauen dels balcons, clouen de manera emotiva la jornada.
Moros i Cristians
Dilluns, dia de Moros i Cristians, comença a les 8 hores amb la formació d’esquadres de cada filà per a assistir a missa als diferents temples i ermites de la localitat. L’aspecte històric de la festivitat es duu a terme amb l’evocació de la conquesta, amb lluites pels carrers, fins arribar al castell, amb trets d’arcabussos i mosquets.
Assenyala Albert Alcaraz que, al segle XVIII, quan es va iniciar la festa, «la presència de la Soldadesca, agrupació de festers en companyies amb dret a utilitzar pólvora i armes de foc durant el desenvolupament de les processons, ja era habitual». I continua: «La Companyia de Soldats de la Vila, estructurada en arcabussers, piquers i mosqueters, va protagonitzar al llarg de tot el segle els esmentats actes festius. Amb la pèrdua dels Furs, el 1707, la Soldadesca va ser abolida pel Felip V […] A la darreria del 1859, el Consell General de la Vila va votar a favor de la celebració de festes de Moros i Cristians. Aleshores, la Soldadesca va haver de transformar-se, les companyies s’organitzaren en bàndols oposats i la festa va adquirir la fisonomia actual».
El Dia del Sant Crist, dimarts 11 de febrer, després de la seqüència ritual clàssica de les festes morocristianes (entrada, processó i ambaixades), té un caràcter campestre, amb la pujada a l’ermita del Sant Crist, per a esmorzar i assistir a la missa en acció de gràcies i a l’acte del Despullament del Moro. Al migdia, tothom passa per l’altar de l’església parroquial per a presentar els respectes a la relíquia del sant. La jornada finalitza a la vesprada amb una cercavila i una cordà.
Finalment, el Dia de l’Eixabegó es duu a terme una reunió de les juntes de les filaes i, posteriorment, una missa en sufragi pels festers difunts.
