El Rei Pàixaro i els seus bufons tornen a Biar (l’Alcoià) aquest cap de setmana amb motiu de la celebració de Sant Antoni. Enguany, la vespra de la festa, dissabte 20 de gener, a les 21.30 hores, començarà la cavalcada en un ase d’aquest personatge que, vestit de manera grotesca i amb els atributs monàrquics corresponents, amb una bandera quadribarrada i una gàbia amb dues caderneres, fa el paper de rei carnavalesc dels llauradors.
D’aquesta manera, el Rei Pàixaro o Paisser recorre els carrers principals del poble acompanyat per quatre patges (dos palafreners i dos dansaires, anomenats paixers o homes ocells, que ballen al ritme d’una tonada particular), també amb quadribarrades, que obrin pas; dues fileres de servidors amb grans torxes, i la colla de dolçaines i tabals. Darrere del monarca desfilen tots els veïns i veïnes que volen amb els seus animals i portant atxes o fatxos. En algunes cases per davant d’on passa la comitiva, s’encenen fogueres i ofereixen vi i bunyols als presents. La festa conclou amb una cordà de coets borratxos a la plaça del Convent.
L’endemà, diumenge 21, a les 13 hores, després de la missa, hi ha volteig general de campanes i disparada de masclets. Tot seguit, té lloc la «cavallà», la gran cavalcada pels carrers tradicionals de Biar, presidida pel Rei Pàixaro i acompanyada per tot el veïnat amb els seus animals. Durant el recorregut es fa l’«arreplegà» dels donatius de la gent del poble en unes safates de fusta que porten parelles de xiquetes i xiquets. Culmina a la plaça de la Constitució amb la benedicció dels animals.
En la replega, es recullen, sobretot, donatius en espècie elaborats per a la festa, com ara dolços, o embotits procedents de la matança del porc, que es subhasten públicament a la vesprada, abans de la processó en honor de Sant Antoni. Les colles d’amics liciten aquests productes per a organitzar els seus berenars. Els actes conclouen amb la rifa de les saques de farina. Els guanys serveixen per a pagar part de les despeses de la festa.
Enguany, per segona vegada consecutiva, el Rei Pàixaro serà Juan Valdés Samper, qui va prendre el relleu a José María Francés, després de tres dècades al servei de la corona.
Simbolisme
Antonio Ariño explica que aquest ritual antic, documentat des del començament del segle XVI, «compleix dues funcions: anunciar la festa i recaptar béns per a la subhasta». I encara que en això s’assembla a altres, «es diferencia el seu simbolisme», assenyala.
Així, amb la denominació de Pàixaro Rei, hi ha «fenòmens molt diferents, encara que en aquest cas associats a la festa de Sant Antoni», indica el professor, com ara a Vilafermosa del Riu (l’Alt Millars). Tanmateix, prossegeuix, «hi ha notícies documentades de la seua presència anterior en altres contextos, però totes vinculades als rituals d’inversió (disfresses, nomenaments d’autoritats efímeres) propis del temps carnavalesc (que va des de Sant Nicolau fins a mitjan Quaresma)».
