Llegir i gaudir d’en Baliga i en Tut, i és clar, del seu nou amic l’unicorn, és com menjar-se un parell de paquets de Peta Zetas de cop, és com entrar en un estat d’eufòria desmesurat, una bogeria generosa i divertida, un aprenentatge de l’alegria de viure.
En Baliga i en Tut són dos monstres que viuen en una ciutat de monstres. En Baliga pot deformar el seu cos a mesura i en Tut té un punt de seny més elevat que ningú altre, en principi. Sens dubte seran un complement ideal en aquest estrany entorn multicolor on viuen. En aquest cas coneixeran un unicorn amb poders especials que donarà via lliure a totes les seves fantàstiques fantasies, fins i tot a les més estripades, fins que arribin a un moment de col·lapse on el delit dels uns seran els problemes dels altres, un bon moment per servir en safata allò que les llibertats d’un comencen on acaben les de l’altre, i en aquest sentit es convida a la reflexió al final de l’episodi.

El britànic Mark Bradley és l’autor conceptual i material de l’obra, que amb uns dibuixos absolutament bojos i d’inspiració derivada del món de l’animació aconsegueix crear unes formes esponjoses i dinàmiques i forjar una narració absolutament trepidant que no dona pausa ni respir. El cromatisme dels colors és absorbent i captivador. Al final trobarem una sèrie de consells i jocs per pintar i dibuixar els protagonistes.
Els adults vigileu amb les pujades de sucre.




