RedactaVeu / València
La Universitat Politècnica de València (UPV) compta des d’aquest mes amb dos avançats laboratoris de contenció biològica per al diagnòstic i estudi de fongs, virus i fitoplasmes de quarentena en vegetals.
Es tracta de dues sales blanques –de nivell III– que han sigut cofinançades amb fons FEDER i que estan instal·lades en la Unitat de Patologia Vegetal en l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural.
Des de la dècada dels 90, la UPV alberga dos dels Laboratoris Nacionals de Referència del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient. Un d’ells per a la identificació de virus i fitoplasmes en espècies vegetals no llenyoses i productes vegetals; i un altre per a la identificació i diagnòstic de fongs fitopatògens, tots dos enquadrats dins de l’Institut Agroforestal Mediterrani (IAM).
La incorporació de les dues sales blanques –les primeres de contenció biològica en la UPV– a aquests laboratoris, permetrà realitzar anàlisis exhaustives i amb major seguretat del material vegetal que arriba a l’Estat espanyol per a determinar la presència d’agents potencialment perillosos per a la producció agrícola i forestal.
El responsable del Grup de Recerca en Fongs Fitopatògens, catedràtic i investigador de l’IAM, José García Jiménez, ha concretat que “els possibles agents biològics que es puguen detectar no afecten les persones”, no obstant açò “el nivell de contenció necessari ha de ser elevat a causa que poden ser organismes que podrien afectar greument els nostres cultius o masses forestals”, ha dit.
“De totes les importacions de cítrics que arriben a l’Estat espanyol, des dels Punts d’Inspecció en Frontera se’ns envia una mostra per a la seua anàlisi i només aquelles partides en les quals no es detecta aquest o altres patògens fúngics de quarentena són autoritzades a entrar en el nostre país. Aquesta anàlisi la realitzem ara en les sales blanques, que aporten si cap més seguretat i un gran nivell de contenció”, ha apuntat Jiménez.
Campus de la UPV
Així mateix, la responsable del Grup de Virologia, professora de la UPV i investigadora de l’IAM, Mª Isabel Font San Ambrosio, ha assenyalat que “en el cas de mostres de plantes amb un possible virus o fitoplasma de quarentena, serien també desempaquetades, processades i analitzades dins de la sala blanca corresponent, en aquest cas fonamentalment per a impedir la fuita a l’exterior dels agents transmissors de la malaltia: pugons, trips, etc.”.
No obstant açò, en qualsevol dels casos, de confirmar-se la presència de l’agent de quarentena, el material vegetal es destrueix en una autoclau dins de la sala blanca corresponent.
Cadascuna de les sales tenen una superfície aproximada d’uns 25 m², distribuïts en tres compartiments de seguretat. Entre el seu equipament destaca una cabina de bioseguretat, una autoclau per a la destrucció del material vegetal, fitotrons per al cultiu de plantes en condicions d’aïllament, així com avançats sistemes de diferències de pressió i filtrat de l’aire que garanteixen l’òptima qualitat del mateix i l’estanqueïtat.
Anàlisi
Jiménez ha assenyalat que “l’anàlisi de les mostres depèn del tipus d’agent fitopatogen. En general, els virus i fitoplasmes es detecten mitjançant tècniques serològiques i moleculars, principalment PCR convencional o a temps real, mentre que en el cas de fongs fitopatògens es poden realitzar per aïllament enmig de cultiu i posterior identificació dels aïllats obtinguts, o per les mateixes tècniques moleculars”.
“Si existeixen, són preferibles aquestes últimes per la rapidesa de l’anàlisi (24-48 hores), fonamental en aquells casos en què es requereix un diagnòstic ràpid, com són partides importades que han de quedar confinades en els contenidors en frontera fins al resultat de l’anàlisi, ja que una estada perllongada en aquestes condicions deterioraria la mercaderia i augmentaria molt els costos”, ha conclòs el catedràtic.
