Aquell any era molt especial. A Emili li havia tocat la loteria, o millor dit a Emili i a Rosa, ambdós de Portell, perquè estaven casats i tenien “béns ganancials”. Per aquesta raó, s’havien decidit a fer el viatge somiat: les cascades del Niàgara. No volien invertir temps i anaren a una coneguda agència de viatges de Morella, a la comarca dels Ports. Allí els ho varen arreglar molt bé i al cap de poc temps ja havien arribat.
Visitaren les tres cascades: les canadenques, les americanes i les més xicotetes anomenades Vel de Núvia. Però quasi cauen de tos a l’aigua quan els donaren el fullet informatiu: estava en valencià! No pogueren resistir la temptació i es posaren a llegir-lo allí mateix.
Origen de les cascades del Niàgara
Ja fa molt de temps, Salali, una bella jove de la tribu Sèneca, fou promesa a un ancià ric, masclista i prepotent. Ella no volia casar-se, però son pare insistia. Sabent que no tenia escapatòria, un dia se’n va pujar a una canoa i remà riu Niàgara avall. Pensà que seria millor anar a buscar la mort en aigües braves abans que casar-se amb un home que odiava.
En una cova pròxima al riu, vivia el Tro, senyor dels núvols i la pluja i guardià de les collites. Com estava ociós, va veure la canoa i la cara preocupada de la jove. Comprovà, en un tres i no res, que la canoa estava a punt d’estavellar-se contra les roques i se n’anà volant per salvar la jove.
Aconseguit l’objectiu, s’enamoraren i ho celebraren amb una infusió. Ella li contà el seu problema i ell li va dir que li importava un rave, perquè el veritable problema era que desapareixen moltes persones de la tribu i ell sabia el perquè:
-Hi ha una serp monstruosa que s’amaga sota el poblat. Com més gent devora, més en vol.
-I què podem fer per a escapar d’aquesta serp? –preguntà la jove.
-La teua gent deu abandonar el poblat abans de la primavera i instal·lar-se prop del Gran Llac. Ara deus tornar a casa i contar el que t’he explicat.
Obedient, així ho va fer. Salali ho va narrar amb pèls i senyals. Els indis, també obedients, feren cas i construïren un altre poblat riu amunt. Però la serp ho va escoltar, els va seguir i continuaren desapareixent persones.
Tanmateix, una nit que el monstre estava arrossegant-se entre les tendes, Tro el va veure i li va llançar un raig potent i concentrat. El soroll despertà la gent de tota la contornada, arribant fins a Pilar de la Foradada, i aconseguí matar la serp.
Quan la desenroscaren, mesurava vint tirs de fletxa. La tiraren riu avall, i en arribar als estrets, es va travessar entre les roques. L’aigua es va veure obligada a remuntar el seu cos immens i en caure, provocà les cascades del Niàgara, de 52 metres d’altitud.
De vegades, els problemes que tenim no se solucionen anant a instal·lar-se a un altre lloc, com els passà als indis Sèneca. El fet de fugir, escapar o abandonar, és una bona estratègia per guanyar temps, reflexionar i canviar d’aires, però segurament ens els endurem amb nosaltres, i no tardaran a tornar a eixir. Cal acceptar el repte i superar el problema demanant ajuda a qui faça falta, un amic com el Tro, una psicòloga, una terapeuta, un rector o un mag, depenent de l’humor, fe o companyies que cadascú tinga.
Enric Ramiro Roca, amb la col·laboració de Lucía Bono Mestre, de Portell, als Ports.
I si t’ha agradat… en tens una setantena a UN PAÍS D’HISTÒRIES, llibre editat pel Servei de Publicacions de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana que pots demanar a qualsevol llibreria o directament.
