Havia tingut problemes des que va nàixer, però a poc a poc ho havia superat gràcies a l’amor i dedicació dels seus progenitors Rubén, de Torre Baixa, i Patrícia, de Castielfabib i… els avanços científics. Ella ja havia complit dotze anys i estava molt enamorada de la seua comarca, el Rincón de Ademuz. Gaudia de les pomes esperiegues, de les aigües del Guadalaviar, del parc natural de la Pobla de Sant Miquel i especialment li agradava anar a l’ermita de la Mare de Déu de l’Horta, un vestigi del primitiu romànic valencià. I per a ella, era un martiri cada recaiguda que la feia tancar-se en casa. I aquesta vegada semblava pitjor.
Sa mare, metgessa a l’Hospital de la Barraca d’Aigües Vives, no pensava tirar la tovalla. Acudí als seus col·legues en demanda d’ajuda. Consultà els especialistes dels hospitals: 9 d’Octubre, el Clínic, la Salut… i al final en el de La Fe li donaren alguna esperança. Una ambulància el portà des d’Ademús, on vivien, fins allí i l’ingressaren a correcuita. Però el temps passava i la situació continuava amb els seus daltabaixos.
El cas es va fer famós. El doctor Borja s’interessà per la xiqueta i es traslladà des d’Ademús a la capital del Túria per constatar la gravetat de l’anàlisi i oferir alguna alternativa. Ell era catedràtic a la Universitat d’Alacant, especialista en malalties rares. La notícia de la seua visita corregué com la pólvora i ràpidament es va fer una llista de les persones interessades a acompanyar el visitant: caps de servei i especialistes de tota mena… i un resident. Sí, sí, era un resident molt espavilat, ni més ni menys que només va sentir el nom del catedràtic, es va anotar en la llista sense pensar-ho ni un moment.
El dia previst, aparegué el doctor Borja i de seguida es va fer la comitiva que va recórrer algunes habitacions de casos difícils fins arribar al famós problemàtic. L’eminència va llegir amb deteniment l’informe que penjava del llit:
“El malalt pateix des de fa mesos febra alta, fort mal de cap, hemorràgies per la cavitat nasal i de gola, vòmits freqüents i hemorràgies intestinals. Tots els medicaments, inclosos els antibiòtics que se li han subministrat han comportat millores esporàdiques. Malgrat les anàlisis efectuades no es coneix la causa que li provoca aquesta malaltia desconeguda.”
I com a persona experimentada i prudent al mateix temps, va preguntar:
-Després d’escoltar l’informe, algú vol fer-me alguna pregunta abans d’iniciar l’exploració?
Tothom es va quedar en un silenci profund, de manera que podia escoltar-se la respiració del malalt.
Després d’esperar una estona que semblava interminable, amb prou feina i molt dubitatiu, l’intern va alçar la mà El catedràtic es quedà mirant-lo i amb cara de sorpresa però al mateix temps d’admiració per aquella valentia, li va dir:
-Molt bé, dis-me sense por a equivocar-te.
-Algú li ha mirat darrere les orelles?
Tots es quedaren amb cara de pòquer amb ganes de riure’s a carcallades però es xafaren la llengua. El catedràtic amb la parsimònia que caracteritza la majoria, davant la cara d’incredulitat dels assistents, s’aproximà al malalt i li va doblegar l’orella i allí tenia enganxada una caparra.
Efectivament, al darrere, ben amagada hi havia una caparra. El catedràtic podria haver actuat de moltes maneres, però va optar per donar la paraula a la persona menys “formada” de tot el grup. Fou una mostra d’humilitat i respecte. I l’intern va optar, amb una certa inquietud, a parlar sense por a equivocar-se. Ambdós trencaren els tòpics i optaren per unes actituds ben valentes i que són un exemple per a tota la societat.
Cal tenir en compte que els àcars destaquen per ser reserva de febres hemorràgiques greus com la de Crimea-Congo o la de la malaltia del bosc de Kyasanur. Són estranyes en el món occidental però el canvi climàtic obri una porta desconeguda. En la majoria d’ocasions provoquen una irritació dèrmica local, però en ocasions poden produir greus efectes si no es lleven correctament i al més aviat possible.
Enric Ramiro Roca amb la col·laboració dels alumnes Naomi Alexandra Rudareasa, Alejandra Salón López, Javier Aparicio San José, Alonso García Moya i Martina Pérez Gómez, coordinats per Sonia Maraver Rodríguez, d’Ademús.
I si t’ha agradat… en tens una setantena a UN PAÍS D’HISTÒRIES, llibre editat pel Servei de Publicacions de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana que pots demanar a qualsevol llibreria o directament.
