Blas, un xic de Titaigües, portava una mala ratxa. Estava abatut, preocupat, cansat, desfet, vençut, trist, i malenconiós. Això sí, encara conservava la seua amiga de l’ànima: Consuelo, una dona d’espenta, natural d’Alpont, on més exactament de Baldovar. Amb una gran dosi de por havia quedat amb ella a La Hoz per a prendre un café. I ben segur que després anirien a passejar per “la rocha” dels horts fins a arribar a l’aqüeducte dels Arcs.
Deprimit, descarregà en ella les seues angoixes… en el treball, en els diners, en la seua relació de parella, en la seua vocació… tot semblava anar-li mal en la vida.
Consuelo, professora de zumba al poliesportiu de Toixa, el va sentir amb molta atenció i després es va posar la mà a la cartera i va traure un bitllet de 50 euros, i li va dir:
-Blas, vols aquest bitllet?
El xicon, un poc confós al principi, titubejant, va dir:
-Clar, Consuelo… són 50 euros. “A quién no le hacen gozo”?
Aleshores, Consuelo agafà el bitllet, el va arrugar fins a l’extrem. El deixà fet una bola de paper ben preta. Mostrant-lo al seu amic, li va preguntar:
-I ara, el vols igualment?
-Consuelo. No sé què significa tot açò que em dius ni on vols anar a parar. Per molt que “l’estrapunyes” són 50 euros. Clar que els agafaré si me’ls dones.
Aleshores, Consuelo el va desdoblar pacientment, el tirà a terra i el refregà ben refregadet amb la seua bota de tacó alt. Després el va alçar mostrant-lo tot marcat i brut.
-El continues volent? –li va dir a Consuelo.
-Mira Consuelo, continue sense saber que és el que pretens, però eixe és un bitllet de 50 euros i, mentre no el trenques, el cremes o te’l menges, continua tenint el seu valor.
-Aleshores, Blas, has de saber que encara que algunes vegades no isca la situació tal com tu la vols, encara que algú et xafe, t’arrugue o et fastidie, continues sent tan valuós com sempre. Allò que has de preguntar-te és quant vals en realitat i no quan fotut pots estar en un moment determinat.
Blas es quedà mirant encisat a Consuelo sense dir-li cap paraula, mentre l’impacte del missatge penetrava profundament en el seu cervell.
Consuelo posà el destrossat i “mostoso” bitllet en la taula i, amb un somriure de complicitat, afegí:
-Pren “mante”. Guarda’l per a uè recordes tot el que hem parlat quan et trobes malament… però em deus un bitllet nou de 50 euros per a poder-lo usar amb el proper amic que el necessite.
Moltes vegades dubtem del nostre propi valor, d’allò que mereixem i del que podem aconseguir. Per a superar els problemes, hem de voler-ho i posar-nos en acció. Unes sendes ens serviran i altres no, però si no comencem a caminar, segur que no arribarem enlloc. I si tenim un amic o una amiga de veritat, segur que ens serà més fàcil. El camí més llarg i pedregós comença amb un primer pas.
Enric Ramiro Roca amb la col·laboració de Maruja Martín Rodríguez, Lidia Domínguez Martín i Mónica Domínguez Martín.
I si t’ha agradat… en tens una setantena a UN PAÍS D’HISTÒRIES, llibre editat pel Servei de Publicacions de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana que pots demanar a qualsevol llibreria o directament.
