En un país no molt llunyà de les Marxes per a la Dignitat o del 22-M, existia un bell paratge i al mig, una impressionant muntanya de 1.813 metres que dominava una gran extensió de terra plana al seu voltant: Penyagolosa, una de les muntanyes més altes de tot el país i de l’Alcalatén. A un costat es divisava la mar, a l’altre les serralades i pertot arreu, paratges i pobles d’infinita bellesa.
Allí vivia la Cabra Montesa, animal de gran renom i saviesa. Un dia de desfici, convocà reunió d’animals i vingueren de tot arreu: de Vistabella i Vilafranca, d’Alboraia i Orpesa, de Moncofa i Forcall, de Castelfiabib, del Villar i de tants i tants altres pobles que no cabien, i els va dir mentre s’acaronava la barbeta amb la seua peüngla dreta:
-Tots sabem que el lleó és el rei de la selva, però què passa quan en són tres i tenen el seu domicili ben lluny, ni més ni menys que a Honolulú? Realment és tot un problema gros i gran, que no deixa viure ni respirar: quin dels tres hauria de manar?
El monòleg en forma de democràcia es transmetia per fumconferència i arribà immediatament on estaven les tres bèsties melenades:
-Aquesta cabra té tota la raó del món, per molt cabra que siga. Necessitem saber quin dels tres ha de ser el líder, el vertader, el suprem, el diví. Com ho podem fer? Perquè clar, és imprescindible que tan sols un dels tres siga el que mane, o no? Fins ara hem viscut molt bé ací amb les platges, el sol, la brisa i els còctels de tot inclòs, però açò no és futur. Caldrà decidir qui és el rei i quan es case, que tinga un successor i que tot el món l’aplaudisca, perquè el poble no vol ser lliure sinó tindre algú a qui adorar!
A l’altre continent, els animals continuaven deliberant i deliberant. A la fi, trobaren una solució:
-Ja està. Hem de posar-los una prova. Els tres lleons hauran d’escalar la muntanya. Qui primer ho faça, serà elegit el nostre el nostre president de la república per sempre més, i s’han acabat els reis ja que l’elecció ha de ser democràtica. Signat: els animals més animals de la república independent de la Penyagolosa.
Així que els tres lleons, caminant, corrent, en canoa i en el trenet, vingueren a fer la prova. Feren nit a Xeresa, després i ben contentets donaren una volteta per Aras de Alpuente i la Puebla de San Miguel i a l’endemà es posaren en marxa cap a Xodos per a estar a prop de la muntanya sagrada.
El primer lleó ho intentà i no pogué.
El segon lleó ho intentà i no pogué.
El tercer lleó ho intentà i baixà derrotat.
I ara què fem? –es preguntaren tots els animals més animals de la Penyagolosa.
En eixe moment, un soliguer prengué la paraula i va dir a l’assemblea:
Jo estava volant i he vist tot el que ha passat i he sentit tot el que han dit. El primer lleó va dir: “Muntanya sagrada, m’has vençut”. El segon lleó va dir: “Muntanya sagrada m’has vençut” i el tercer lleó va dir: “Muntanya sagrada m’has vençut… de moment. Tu no creixeràs, però jo sí.
Quan tenim dificultats, no cal fer exageracions ni donar-li massa importància a la seua complexitat. Els problemes, la major part de les vegades, no creixen ni se solucionen fent-los més grans. Tanmateix, la persona sí que pot créixer, en altura i seny, i ser més gran que tots els problemes junts. I si per un cas el problema creixera, simplement és un avís per a donar-nos més pressa i velocitat per a guanyar-lo. El que no té trellat és quedar-se quiet i ensorrat per les dificultats. O tirant-li la culpa als veïns de territori, de finca o de proximitat per molt productiu que puga semblar a curt termini. I així fou com es passà també del regne animal a la república animal per unanimitat, valorant no tan sols el resultat sinó també el seny.
Enric Ramiro Roca, amb la col·laboració de Mila Guidotti Galindo, de Xodos, a l’Alcalatén.
I si t’ha agradat… en tens una setantena a UN PAÍS D’HISTÒRIES, llibre editat pel Servei de Publicacions de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana que pots demanar a qualsevol llibreria o directament.
