Fa molt de temps es pensava que sa dona era sa responsable de sa major part des casos d’infertilitat. Mentre s’home fora capaç de mantindre una relació, se suposava que era suficient per a poder fecundar sa seua companya. També, abans es estudis sobre fertilitat han demostrat que són nombrosos es casos de parelles que no aconsegueixen quedar-se embarassades perquè existeixen problemes masculins que tenen a veure amb sa producció d’espermatozoides i sa seua qualitat.
És per això que sa doctora Sefa, de Tàrbena, li va demanar un seminograma a en Paco, un forner de 45 anys, originari de Xixona però veí d’es poble. I clar, en Paco hagué de consultar es diccionari per a buscar es nom que havia posat sa metgessa amb sa seua lletra cal·ligràfica tan característica d’aquests professionals. El va obrir i va llegir mentre se li anaven alçant ses celles:
“Es seminograma és una anàlisi de laboratori on s’avaluen distints paràmetres. És necessària una mostra de semen obtinguda per masturbació i lliurada a es laboratori abans d’una hora de sa seua producció”.
Es dia següent, es forner valencianoparlant tornà a es consultori de sa doctora Sefa, de Tàrbena, i li va donar es pot de plàstic que li havia donat per a posar es líquid produït pes òrgans de reproducció masculins, que contenia es espermatozoides i servia per a fertilitzar es oòcits (òvuls immadurs) femenins. Però es recipient estava més net que un coral.
Sa doctora de Tàrbena, que tenia pressa perquè a cada pacient li corresponen únicament cinc minuts en atenció primària, li preguntà directament:
-Però, què ha passat senyor Paco?
-Doncs que primer ho vaig intentar amb sa mà dreta i no va servir. Després ho vaig intentar amb sa mà esquerra i tampoc, ni tan sols amb ses dos mans. Seguidament li vaig demanar ajuda a sa meua dona, que ho va intentar amb sa dreta, amb s’esquerra i amb ses dos mans, però res de res. No obstant, sa meua senyora i no és perquè siga aragonesa, però és una dona molt insistent i provà amb es morros i amb ses dents, però res de res.
Vaig cridar sa meua nora que té més força que un bou. Provà una bon rato amb diferents posturetes i no vam aconseguir res. Inclús va vindre en Micalet, es meu fill, que va provar amb ses dos mans, baix des braç i fins i tot amb es seus genolls, però no poguerem entre tots. I anaven a cridar es veïns, que són família nombrosa…
Sa doctora tarbenera de socarrel estava ja en estat de xoc i amb sa tensió pes núvols, perquè era molt sensible, i li va dir molt sofocà mirant de reüll es rellotge:
-O siga, que li va demanar ajuda a sa seua dona, a sa nora, as seu fill, i as veïns?
-Efectivament doctora, entre tots no vam poder destapar es pot de plàstic.
No sempre hem de suposar accions de ses quals no ens informen. De tant en tant, donar per fet alguns detalls poden canviar ses històries i crear malentesos basats en fets irreals. És per això que un diàleg amb ganes, sense presses ni estereotips, ens ajudarà a estar molt ben informats i no a tindre únicament sensacions equivocades. Normalment, s’ús de ses noves tecnologies i xarxes socials, com es correu electrònic i es whasapps, provoquen situacions delicades per sa seua immediatesa, brevetat i fragilitat de ses explicacions. Pot ser una bona paella o un bon esmorzaret ajuden a fer-nos entendre.
Enric Ramiro Roca, amb la col·laboració de Patri Signes Ripoll, Maria José Pont Signes i Aitana Salvà Pont, de Tàrbena (la Marina Baixa).
I si t’ha agradat… en tens una setantena a UN PAÍS D’HISTÒRIES, llibre editat pel Servei de Publicacions de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana que pots demanar a qualsevol llibreria o directament.
