Aquesta és la història d’un país o millor dit de dos, però també podia ser la de dues persones, dos animals o dos vegetals. Tant s’hi val. El cas és que una llegenda morellana conta que hi havia una serp que un bon dia va amenaçar un cuc de llum. Els motius no tenen més importància perquè ja sabeu que en moltes ocasions s’inventen i ací al nostre país en tenim molts, d’exemples.
Els dos tenien costums diferents, amistats diferents i entorns diferents, però ja sabeu la dita de “qui busca, troba”. Així, si el cuc se n’anava a fruir de la Tinença de Benifassà, doncs allà se n’anava la serp arrossegant-se fins al Tossal dels Tres Reis si feia falta. Que si el cuc decidia pegar la volta per un pinar i se n’anava al cim del Benicadell, on aprofitava per beure glopets d’aigua, doncs cap enllà que se n’anava la serp. Que si el cuc preferia la marjal de Pego i Oliva en estiu, la serp no tenia problemes i anava darrere, darrere, però… sempre un poc per darrere.
El rèptil recordava que havia estat a punt d’agafar al llombrígol en Terra Mítica, allà per la prehistòria, però suava tant que va relliscar i va fallar. També recordava quan van pujar els dos al trenet de Dénia a Alacant. Es van passar tot el viatge perseguint-se un per dalt i l’altre per baix i a la inversa, però no hi va haver manera. On realment va fallar per la mínima va ser a Vinaròs. La mar estava tranquil·la, la brisa era una delícia, les palmeres del passeig en oscil·lar al compàs d’Èol… Eren les jornades gastronòmiques i, qui més i qui menys, estava degustant uns llagostins locals, unes caixetes o unes espardenyes.
En aquest entorn tan agradable, la serp ajudada pel coiot i la seua experiència en màquines diabòliques per atrapar a correcamins, va instal·lar tota la seua col·lecció al llarg del passeig i de forma sincronitzada van esperar al cuc de llum. Aquest, potser amb una reacció provocada per la seua intuïció masculina, que existir existeix, va preferir anar-se’n en direcció contrària al port pesquer i deixar tota la parafernàlia per als turistes.
Tanmateix res dura cent anys per moltes eleccions o provocacions que hi haja, i un bon dia el cuc de llum es va veure atrapat per la serp. Aleshores, el cuquet agafà totes les forces que li quedaven i es va atrevir a dir-li, a la seua perseguidora:
-Puc fer-te tres preguntes?
-No acostumo a donar eixe privilegi perquè pot crear un precedent. No obstant això, és tant el goig i l’alegria que tinc, són tants els sucs gàstrics que estic produint que m’ablaneix el geni i accepto que preguntes.
-Primera. Formo part de la teua cadena alimentària?
-No, va contestar la serp.
-Segona. T’he fet mal alguna vegada?
-No, va contestar la serp.
-Tercera. Aleshores, per què em vols menjar?
-¡¡¡Doncs, perquè no suporto la teua llum…!!!
No sé si a algú li haurà passat el mateix que al conte en pròpia persona. De vegades, alguna companya, company, veïna o veí ens mira malament, ens fa alguna passada o simplement ens persegueix de forma més o menys suau. Segurament no sabrem mai el motiu, però potser siga perquè no suporta la nostra llum. Malauradament, el nostre país té un llarg currículum sobre el tema. Quan això passe, no deixes de brillar, continua sent tu mateix i dona el millor de tu. Sigues autèntic, compromés, encara que la teua llum moleste els teus predadors.
Enric Ramiro Roca, amb la col·laboració de Maties Segura Sabater, de Morella, als Ports.
I si t’ha agradat… en tens una setantena a UN PAÍS D’HISTÒRIES, llibre editat pel Servei de Publicacions de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana que pots demanar a qualsevol llibreria o directament.
