Buda és una paraula de l’idioma sànscrit que significa “il·luminat”, com alguns dels qui apareixen per la televisió, i significa també “el conscient”, com pocs dels qui apareixen per la televisió. Però popularment es refereix a Siddharta Gautama, un mestre religiós d’origen nepalí i fundador espiritual del budisme, o millor dit del camí del Dharma, al voltant del s. VI aC.
El ben cert del cas és que aquest xicot que es representa amb el cap pelat, viatjava molt. Un bon dia es presentà a Torrent, antic poble de granerers i xocolaters, acompanyat de part de la família per a visitar el Museu Comarcal de l’Horta Sud, dirigit per Clara, una dona ben valenta. I d’allí cap a Rafelcofer, un llogaret de la comarca de la Safor a donar una conferència on explicava que ell no era un déu sinó tan sols un exemple d’allò que pot fer qualsevol persona.
Com encara no estaven les urbanitzacions d’El Vedat, es dedicà a passejar per les faldes de la serra Perenxisa. Al principi anava tota la família junta, però una vegada conegut més o menys el terreny, uns tiraven cap al Mas del Jutge, altres cap al Safranar, i uns altres cap a Paiporta. D’entre aquestes persones amb lligams de sang, estava Devadatta, el seu cosí, el qual com en les millors famílies estava gelós de Siddharta, disposat a desacreditar-lo i, si era necessari, matar-lo.
Un dia que Siddharta s’endinsà en una zona de relleu molt accidentada a reflexionar i fer posturetes de tai-txi-txuan, Devadatta li va llançar una pesada roca al seu pas des de dalt del cim de la Barcella perquè l’esclafara i acabar amb la seua vida. Tanmateix, i com ja estava previst, la roca tan sols va caure al costat de Siddharta que al notar-la, va donar un pas al davant, i Devadatta no pogué aconseguir el seu objectiu. No obstant això, Siddharta es va adonar de tot el que va passar. Amb una rapidesa de reflexos va veure al seu cosí dalt del turó, però va romandre impassible, estoic, indiferent, impertorbable, insensible, ferm, impertèrrit, displicent, apàtic i fred (ja t’agafaré, pensaria?).
El temps passa volant i l’excursió s’acabava, així que hagueren de plegar per a tornar-se’n al Nepal. Aleshores, Siddharta es trobà per fi amb Devadatta i només el va veure, el va abraçar. Aquest, molt sorprés i penedit, li preguntà:
-No estàs enfadat?
-No, clar que no.
-I per què no, si saps el que passà a la muntanya?
-Doncs, perquè ni tu eres ja el qui llançà la roca, ni jo soc aquell que estava allí i per poc em mata.
Com diu Buda: “Per a aquell que sap veure, tot és transitori: per a aquell que sap estimar, tot és perdonable”. És a dir, en llenguatge riberenc: allò que passa, passat està i donem sempre una nova oportunitat a aquells que la necessiten. No podem estar sempre ampliant el currículum de tot allò que ens ha fet cada persona amb qui ens relacionem tot i que el fet d’intentar matar-nos, pot influir. I això també serveix per als nostres alumnes o veïns. No els classifiquem ni perquè siguen fills d’un o altres, o perquè visquen en algun barri o carrer determinat, ni perquè suspenguen contínuament. Amb el pas dels anys, segurament ens donaran més d’una sorpresa.
Enric Ramiro Roca amb la col·laboració de Vicent Font Frasquet i Fernanda Rivero Doménech.
I si t’ha agradat… en tens una setantena a UN PAÍS D’HISTÒRIES, llibre editat pel Servei de Publicacions de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana que pots demanar a qualsevol llibreria o directament.
