Un equip d’investigació liderat per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), junt amb científics del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), ha documentat un episodi de canibalisme humà ocorregut fa 5.700 anys a la Cova del Mirador, a la serra d’Atapuerca (Burgos), en un context de violència entre comunitats neolítiques.
L’estudi, publicat a Scientific Reports i dirigit per la doctora Palmira Saladié, professora d’Arqueologia la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, forma part d’un projecte interdisciplinari sobre antropologia forense, pràctiques funeràries i violència prehistòrica, dins del projecte Atapuerca i finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
La investigació detalla que les restes corresponen a almenys onze individus —incloent-hi xiquets, adolescents i adults— que van ser “escorxats, descarnats, desarticulats, fracturats, cuinats i consumits”. Les dades apunten a un consum sistemàtic, sense evidències visibles de rituals o cerimònies, “probablement relacionat amb conflictes entre grups veïns o entre grups locals i nouvinguts”.
El canibalisme: una forma de control social
“En aquest estudi ens trobem davant un nou cas de canibalisme als jaciments d’Atapuerca”, ha afirmat Palmira Saladié. “El canibalisme és un dels comportaments més complexos d’interpretar, a causa de la dificultat inherent de comprendre l’acte dels humans de consumir altres humans. A més, en molts casos, no disposem de tota l’evidència necessària per a associar-ho amb un context conductual específic. Finalment, els biaixos socials tendeixen a interpretar-ho invariablement com un acte de barbàrie”, ha assegurat la investigadora.
Les restes es van recuperar en dos sectors de la cova i presenten un estat de conservació excepcional. L’anàlisi tafonòmica ha identificat marques de tall, fractures per a l’extracció de medul·la òssia, evidència de cocció i fins i tot mossegades humanes. L’anàlisi isotòpica d’estronci mostra que tots els individus eren d’origen local i que van ser consumits “en un període molt breu, possiblement de tan sols uns dies”. La datació per radiocarboni situa l’esdeveniment entre 5.700 i el 5.570 anys abans del present, en la fase final de l’ocupació neolítica de la cova, just abans que fora reutilitzada per a ús funerari.
“No estem davant d’una tradició funerària ni davant d’una resposta a una situació de fam extrema”, ha explicat Francesc Marginedas. “Les proves apunten a un episodi violent, atesa la rapidesa amb la qual es va desenvolupar, possiblement resultat d’un conflicte entre comunitats agrícoles veïnes”.
El jaciment que reescriu la història de la humanitat
Tot suggereix un conflicte intergrupal, amb “l’eliminació de tot un grup familiar i el posterior consum de les víctimes”. En paraules d’Antonio Rodríguez-Hidalgo, “el conflicte i el desenvolupament d’estratègies per a gestionar-lo i previndre’l són part de la naturalesa humana. Els registres etnogràfics i arqueològics mostren que fins i tot en les societats menys estratificades i de xicoteta escala, poden ocórrer episodis violents en els quals els enemics podrien ser consumits com a forma d’eliminació definitiva”.
Els investigadors relacionen aquest episodi amb altres massacres neolítiques a Europa, com les de Talheim (Alemanya) o Els Trocs (la Ribagorça, Aragó), encara que el cas del Mirador “proporciona evidència clara del consum sistemàtic de les víctimes”. També s’han documentat comportaments similars, vinculats a la violència intergrupal i al canibalisme, en jaciments com la cova de Fontbrégoua (França) o Herxheim (Alemanya).
Un lloc clau per a comprendre la violència prehistòrica
Aquest estudi amplia els descobriments previs al mateix jaciment de la cova del Mirador, on ja s’havia documentat un cas més recent de canibalisme, datat en l’edat del Bronze, fa entre 4.600 i 4.100 anys. Per a Palmira Saladié, “la recurrència d’aquestes pràctiques en diferents moments de la prehistòria recent converteix el Mirador en un lloc clau per a comprendre el canibalisme humà prehistòric i la seua relació amb la mort, així com les possibles interpretacions rituals o culturals del cos humà en la cosmovisió d’aquestes comunitats”.
