A València, el 21 de maig, van començar els actes de celebració del Corpus, la Festa Grossa de la ciutat, amb la inauguració de l’exposició fotogràfica sobre personatges bíblics de la processó a la Casa de les Roques i l’endemà, amb la presentació de les publicacions d’enguany. Dissabte passat es va celebrar el Sopar del Bateig i el Bateig de neòfits.
A més, aquest dilluns va tindre lloc al Palau de Cervelló la xarrada «La música entorn del Corpus de València», a càrrec de Sergio Casanova, David Montoliu, Manuel Camarasa i Vicente Martínez Alpont, i dimarts, una altra amb el títol «El Consell de la Ciutat, ideador, patrocinador, organitzador, administrador i legislador de la solemnial processó de Corpus de València, des del segle XV», a càrrec de Baltasar Bueno.
Posteriorment, aquest dijous el Reial Col·legi del Corpus va acollir la missa del Corpus, oficiada per l’arquebisbe de València, Enrique Benavent, i acompanyada per l’Orfeó Catedralici, dirigit per Luis Garrido. Tot seguit, va ser el torn del Pregó, a càrrec de l’investigador, bibliòfil i documentalista Rafael Solaz.
Aquest divendres, 31 de maig, durant el matí, l’associació Amics del Corpus reparteix els pomells a les diferents autoritats de la ciutat per a convidar-los a participar de la festivitat i a engalanar els edificis. Axí mateix, s’instal·la el monument de l’art floral a la plaça de la Mare de Déu. A la vesprada, a les 20 hores, se celebra el Trasllat de les Roques, des de les Alberedetes de Serrans fins a la plaça de la Mare de Déu i, a les 23.30 hores, els carrers del centre de la ciutat acolliran la Nit d’albaes, amb inici al Palau Arquebisbal.
Dissabte, la jornada començarà a les 12 hores amb la tradicional «Penjada de poals» als carrers de Cabillers i d’Avellanes i, a les 17.30 hores, començarà el recorregut del jurat d’aparadors, balcons i façanes engalanades. Hora i mitja més tard, a la plaça de la Mare de Déu, tindrà lloc la representació dels Misteris, en aquesta ocasió a càrrec dels alumnes del Col·legi del Pilar de València, i a les 19.30 hores, el concert dedicat al Corpus per la Banda Simfònica de la Unió Musical d’Alaquàs, dirigit per Mikael Celda. A la nit, a les 23 hores, hi haurà el concert extraordinari de la Banda Municipal de València i, a les 24 hores, se celebrarà la Nit de Festa, amb una cercavila pel recorregut invers de la processó, amenitzat per l’Agrupació Musical Carrera de la Font de Sant Lluís i amb les parades per al lliurament dels premis del concurs d’aparadors, balcons i façanes engalanades.
La Festa Grossa
El dia de la Festa Grossa s’iniciarà diumenge a les 10.30 hores amb la Missa Pontifical a la Catedral. A continuació, es repartiran els pans beneïts a la Porta dels Ferros, en record d’aquesta antiga tradició.
A partir de les 12 hores, la cavalcada del Convit, recorrerà el centre de València: plaça de Manises, carrer de Cavallers, plaça de la Mare de Déu, carrer del Miquelet, plaça de la Reina, carrers dels Cabillers i de les Avellanes, i plaça de l’Almoina i del Palau.
A les 14 hores, a la plaça de l’Ajuntament, es dispararà una «mascletà»a càrrec de Pirotècnia Valenciana, la corresponent a la cancel·lada el passat 3 de març -per la celebració de la Crida, però ajornada per l’incendi de Campanar-. Finalment, a la vesprada, a partir de la 19 hores, se celebrarà la processó.
El 1326, primera notícia del Corpus al Cap i casal
No és d’estranyar que València programe tantes activitats prèvies al dia de la celebració, diumenge vinent, si tenim en compte que les primeres notícies d’aquesta solemnitat a l’urbs daten del 1326, quan va aparéixer en una relació de festes de guardar que el Consell manava respectar anualment. De fet, el 1355 hi va haver la primera processó general a instàncies del bisbe de la diòcesi, Hug de Fenollet, i, tot i que posteriorment va ser substituïda per una desfilada parroquial rotativa, el 1372 el nou bisbe Jaume d’Aragó va encoratjar les autoritats municipals que tornaren a ordenar la crida a una única processó solemne.
Molt prompte, entre 1380 i 1425, gràcies a l’expansió econòmica, s’hi van destinar més fons i va prendre com a model el cerimonial de les entrades reials, amb un extens repertori d’elements simbòlics, sota la coordinació dels jurats i quatre prohoms. També cal destacar que la desfilada tenia una dimensió religiosa, cívica i política alhora, que es palesava en l’organització i la participació, i en altres detalls secundaris.
Els entremesos, representacions teatrals breus al·lusives a relats bíblics o hagiogràfics que es representaven a les festes reials, s’hi van adaptar mitjançant grups escultòrics sobre estructures de fusta en forma de penyal, denominades «roques», que eren conduïdes en carretes. La quantitat i el tema d’aquestes va anar variant al llarg del temps i la majoria de les que ixen en l’actualitat es van construir sobre altres precedents durant el segle XVI: la Trinitat (1512), la Puríssima (1555), la Fe o el Paradís terrenal (1542), Sant Vicent Ferrer (1512), Sant Miquel (1542) o la Diablera (1512).
Ja al segle XV tenien molta importància les danses, entre les quals cal fer esment de les dels moms, que portaven les roques de l’Infern o la del Juí. Els diferents personatges: el diable major o Llucifer, una diablessa, onze dimonis, un o dos patges i un portaestendard, ballaven al ritme d’un tabal gros i un tabal xic. Posteriorment, el 1589, seguint el model de Toledo i Madrid, expliquen els especialistes, s’hi va introduir la dansa dels nans i els gegants. I al llarg del segle XVII, d’acord amb la mentalitat barroca, els altres balls: bastonets, gitanes, espases, moros i cristians, amazones, la magrana, cavallets, llauradors, pastorets, arquets, turcs i cintes.
Cal recordar la importància de la vespra en aquesta celebració des dels inicis, quan a València es feia una crida pública o pregó que es va convertir en una cavalcada. Una comitiva que, segons descripcions de començaments del segle XVIII, estava composta per un capellà muntat en un cavall guarnit ricament, conduït per un patge, al qual seguien les danses i els misteris. Igual que a Morella, aquesta desfilada s’anomena popularment la Degolla, o també dels Cavallets. La Degolla perquè la clou una comparsa del Misteri del rei Herodes que reparteix carxotades i caramels a tots els presents, alhora que des dels balcons els veïns aboquen poals plens d’aigua, en l’acció coneguda com la «poalà».
A més, antigament, la vesprada del dimecres, es corrien bous amb guindaresses, és a dir, bous encordats pels carrers, fins que van ser prohibits per Carles II el 1667. El mateix any, una reial ordre d’aquest monarca va manar que la processó es traslladara al matí per a evitar les irreverències que es duien a terme quan es feia de nit. Per això, la ciutat va programar els entremesos i els misteris la vespra i va organitzar una cavalcada matutina i la processó perquè acabara abans del capvespre. Tot i això, més endavant va tornar a l’horari vespertí.
L’expansió arreu del País Valencià
Aquesta manifestació de culte a l’Eucaristia, sorgida a Lieja (Valònia, Bèlgica) el 1246, «una de les festes més importants de la cristiandat catòlica», indica el catedràtic de Sociologia de la Universitat de València Antonio Ariño, prompte es va estendre a altres ciutats del nostre territori després de la implantació al Cap i casal. Morella (els Ports), el 1358, i Oriola (el Baix Segura), el 1400, en van ser de les primeres. I al tombant del segle XV, també es va instaurar a Castelló de la Plana, Sogorb (l’Alt Palància), Xàtiva (la Costera), Alzira (la Ribera Alta), Gandia (la Safor) i Elx (el Baix Vinalopó).
A la capital dels Ports, que conserva una de les manifestacions més completes, la vespra ix la Degolla, que evoca la matança dels Innocents. La comitiva l’encapçalen els gaiters i tabaleters, amb la Tocata de la Degolla, seguits per un grup de xiquets vestits de blanc amb faixa i capell de color roig que branden una espasa de fusta (els degolladors), a càrrec d’un adult (el capità). El safrà simula la sang. Després hi ha una cercavila amb els gegants. En la processó del dia gros hi desfilen un ampli seguici bíblic, estendards, sants i l’Àliga.
Enguany, per exemple, a Xàtiva, els actes van començar aquest dijous a Sant Domènec, amb el pregó, a càrrec de Neus Juan. Aquest divendres els gegants s’exhibiran a la plaça de la seu, davant de la façana de la Col·legiata, de 17 a 21 h; dissabte, de 10 h a 21 h, i diumenge, des de les 10 fins a l’eixida de la processó. Diumenge,a les 10.30 h, tindrà lloc a la Seu, la missa major, i també hi haurà misses a les 13 i a les 18 hores a l’església de Sant Francesc. A les 18 h, s’iniciarà la processó cívica des de la plaça de la Seu, i a les 19 h, la processó religiosa.
Durant el recorregut, hi haurà 19 punts de dansa: plaça de la Seu, carrer de la Corretgeria, plaça de Santa Tecla, carrer del Taquígraf Martí, plaça de Sant Jaume, plaça de la Bassa, portal de Sant Francesc, carrer de Montcada, Portal del Lleó, plaça de la Trinitat, carrer de l’Àngel, Portal de València, plaça de Benlloch, plaça de Sant Pere, carrer de Segurana, plaça d’Enríquez, plaça de l’Abat Pla, i de nou la plaça de la Seu.
