Xavier Pérez / València.
Les excavacions arqueològiques que la Generalitat està realitzant en l’edifici del carrer de Micalet número 5 de València, el Palau de Calatayud, han tret a la llum un tresoret compost per 12 monedes del segle XIV. Es tracta de 4 reals de la seca (paraula d’origen àrab que indica el lloc on s’encunyen monedes) de València, 6 diners de la seca de Saragossa i dos diners de la seca de Barcelona. Així mateix, els treballs també han descobert l’antic forn d’Apòstols.
Es tracta d’unes troballes de gran interès històric i patrimonial. En el cas de les monedes, tant pel seu valor numismàtic com per al coneixement de la història d’aquests edificis, de les persones que hi van viure i de la seua economia.
Les monedes han estat ocultes durant 600 anys en un dels murs del Palau de Calatayud i pertanyen a tres dels antics territoris de la Corona d’Aragó (València, Zaragoza i Barcelona). Els experts daten el seu origen a la fi del segle XIV i principis del segle XV.
El seu estat de conservació era deficient i per això s’han sotmès a un procés de neteja i consolidació per a evitar la seua deterioració, mitjançant l’ús de modernes tècniques de làser.
Pel seu aspecte, sembla que les monedes van tenir un llarg període de circulació. Aquest fet, unit al fet que el lloc on es trobaven ocultes és una estada de l’àmbit domèstic, possiblement la cuina de l’habitatge per les taques de sutja properes a la paret, porta els tècnics a interpretar que podria tractar-se d’una xicoteta “vidriola” pròpia d’un estalvi limitat i no d’una fortuna personal que es pretenguera mantenir a resguard.
Les monedes provenen de tres dels antics territoris de la Corona d’Aragó. Ara queda per davant una fase d’estudi que permeta afinar més la seua identificació i altres qüestions numismàtiques, com és el període de la seua circulació i el valor real que aquestes peces van tenir en el seu temps.
Forn dels Apòstols
Els treballs arqueològics que s’estan realitzant en el carrer de Micalet, número 5 de València també han fet aflorar l’antic forn dels Apòstols, que dóna nom al carrer contigu a aquest edifici. Un forn l’existència del qual fins ara s’intuïa, però que no havia sigut descobert.
El forn, que no estava a molta profunditat, ha aparegut en llevar les capes més modernes de formigó i excavar una mica. Es tracta d’una gran superfície circular amb sòl de gruixudes rajoles que aguantaven la calor durant la cocció. Sobre elles es dipositaven pans, pastes i altres productes per a la seua cocció.
Forn dels Apòstols.
Troballa de taulells neoclàssics
Les excavacions desenvolupades en el Palau de Calatayud també han tret a la llum dos paviments de taulells de finals del segle XVIII i del XIX. Es tracta de dues bones mostres de la taulelleria valenciana de l’època. El seu estat de conservació és deficient, però gràcies a les tècniques de restauració, s’espera extraure’ls sencers i recuperar-los per al futur.
Un dels paviments s’ha descobert en la façana del carrer del Sant Calze i pertany al palau existent amb anterioritat en l’edifici. En aquesta composició s’entrellacen cintes grogues amb vores blaves, juntament amb altres llistells grocs que formen meandres o greques i en el fons xicotets rams o tiges amb flors i fulles. Aquests taulells s’inclouen en l’estil neoclàssic, molt pròxims ja a la rica taulelleria valenciana de finals del barroc.
Taulells neoclàsics.
Es tracta d’uns taulells molt senzills que es van fer molt populars a València en la primera meitat del segle XIX i que solen utilitzar-se en els sòls de cuines i altres habitacions i fins i tot xapant bancs, armaris o prestatges.
Paviments Nolla
Així mateix, els treballs en el Palau de Calatayud inclouen també la restauració de diversos mosaics de principis del segle XX fabricats per Paviments Nolla, signatura fundada a València per un empresari de Reus rebesavi de Rita Barberá. Alguns d’ells eren visibles en l’edifici utilitzat actualment, però el altres han eixit a la llum en alçar, primer, el parquet, on davall hi van trobar una capa de rajoles que es va col·locar damunt de la de Paviments Nolla.
En 1860 Miguel Nolla va crear a Meliana un paviment molt resistent a força de combinar llosetes de diverses grandàries i centenars de colors. Aquest paviment es va convertir en sinònim de luxe. Qui pavimentava sa casa amb alguns dels milers de dibuixos possibles demostrava el seu bon gust i també la seua bona situació econòmica.
Ara, passat el temps, quasi quaranta anys després de tancar la fàbrica, els mosaics de Nolla que queden són objecte d’autèntica veneració per la seua originalitat i gran bellesa, així com per la qualitat intrínseca del producte, que encara hui sorprén per la seua factura i gran duresa.
“Ens bolcarem a preservar el nostre llegat”
“Les nostres expectatives a l’inici d’aquest projecte eren grans i s’han complit. Els experts ja van preveure que en aquesta zona de la ciutat (entorn del carrer de Micalet i de la plaça de la Mare de Déu) hi havia moltes possibilitats de localitzar restes arqueològiques de gran valor, com així ha sigut. És un escenari urbà que ha vist passar prop de vint-i-tres segles d’història i no podíem perdre l’oportunitat, aprofitant la rehabilitació de l’edifici, d’escometre els treballs necessaris per a traure a la llum les restes del nostre passat”, ha indicat la directora general de Sector Públic, Model Econòmic i Patrimoni, Empar Martínez Bonafé.
“Fruit dels treballs hem trobat, entre altres troballes, un ‘tesorillo’ que òbviament no ens servirà per a pagar el FLA -ha bromejat Martínez Bonafé- però que, per a nosaltres, té un enorme valor històric, sentimental i patrimonial perquè és recuperar la nostra memòria històrica, i és una cosa que ens ha d’ajudar precisament a construir el nostre futur perquè siga millor i més sostenible, mirant molt bé i analitzant el que ens diu el nostre passat”.
