Quasi deu mesos després de la dana del 29 d’octubre del 2024, la biblioteca de Florida Grup Educatiu, del campus de Catarroja, una de les localitats de l’Horta Sud més afectades per la catàstrofe, està preparada per iniciar el nou curs amb completa normalitat. Parlem amb Arantxa Meseguer, tècnica del CRAI-Biblioteca Florida Secundària.
Quins van ser els danys causats per la dana a la biblioteca?
El nostre centre educatiu està un poc elevat respecte del nivell del carrer. Per accedir-hi, hi ha unes escales. Per tant, l’aigua només va arribar fins a uns 80 centímetres, més o menys, quasi un metre en alguns punts.
Per tant, tot el que hi havia fins al nivell que va assolir l’aigua va resultar afectat.
Tot desfet. Primer, vam pensar que es podria salvar alguna cosa del mobiliari de fusta; però, tal com passaven els dies, vam veure que era inviable, perquè la fusta s’unfla i es fa malbé: fa mala olor, hi apareixen fongs… No era viable.
Vosté i el seu equip eren a la biblioteca quan va ocórrer el desastre?
No, al migdia, ens van enviar a casa. Vam rebre un comunicat per part de direcció, perquè les recomanacions eren d’alerta total i el centre va decidir que ens n’anàrem a casa i evitar qualsevol classe de dany personal. I a la vesprada… va passar tot.
Quan van poder tornar a entrar a l’edifici?
Amb un grup de professors, vaig poder entrar a les instal·lacions el diumenge 4 de novembre. Aleshores, vaig veure, tal com t’he dit, que l’aigua havia arribat a l’altura del tercer prestatge, més o menys.
Quina va ser la seua primera impressió?
De desolació. No era només la biblioteca… Veure com la teua feina de tants anys, havia desaparegut de sobte. Et parle des del cor. Eren dies que tornava a casa i plorava. M’emocione encara en contar-t’ho, perquè veus com la teua intimitat, el teu lloc de confiança, ha sigut destrossat.
Es va perdre molt de material?
El primer que veus és que el paper està tot desfet, i això saps que, vulgues o n vulgues, se’n va al fem, perquè no es pot salvar. Però creus que la fusta és un material dur, resistent. Confies que, com que la fusta està tractada, podràs salvar-la… però no. Jo intentava ser optimista, però la realitat és la que és. En aquell moment, no volia renunciar a tot d’aquesta manera…
No es va poder recuperar res?
Molt poca cosa. Un dels elements de mobiliari que es va intentar salvar fins al final va ser el mostrador. Com que pesava molt, no el vam moure per a netejar fins que la resta de la biblioteca va estar més o menys neta. Quan va arribar el moment, el vam moure entre diversos companys, l’alçàrem i, quan el vam deixar a terra, la part de baix es va desfer absolutament. Les potes es van desfer, la fusta es va trencar… Impossible recuperar-lo. Els danys del contingut de la biblioteca, en xifres, es va calcular en uns 20.000 euros.
L’edifici també va patir danys?
Tota la planta baixa va quedar afectada. A més, l’havíem pintada a l’estiu. Acabada de pintar. Tota la planta baixa, amb quasi un metre d’aigua, tenia les parets marcades pel fang i la humitat. Les aules, el mobiliari, taules, cadires, equips informàtics… Quasi tot va quedar inservible. Ara, una vegada feta la reforma, les instal·lacions tornen a estar habilitades per al seu ús.
Des de quan funciona la biblioteca amb certa normalitat?
Des que vam aconseguir tindre la biblioteca com era abans, amb el poc mobiliari i material que es va poder salvar, més el material nou comprat i també les donacions. Això va ser a ser a finals d’abril, principis de maig.
A partir d’aquell moment, la biblioteca ha estat operativa al 100%?
Pràcticament. Una de les coses que tenia clares, com a bibliotecària, i que compartia amb l’equip directiu, és que una vegada obrira l’escola, la biblioteca havia d’estar oberta també. Era essencial, perquè ací hi ha poques biblioteques escolars i encara menys amb personal professional.
La biblioteca és un lloc de desconnexió, un lloc on l’alumnat ve a fer deures o a treballar. Jo tenia clar que si el centre obria, la biblioteca també. Evidentment, no tenia l’espai habilitat com abans, amb prestatgeries i material, així que vaig prioritzar que tot el material del Pla lector del centre estiguera disponible al 100% per a l’alumnat i les famílies. La resta de material estava guardat en caixes en una aula del primer pis.
Complicat de gestionar…
Sí, perquè implicava una feina doble. Abans, l’alumnat venia, agafava un llibre i se l’enduia. Però després del desastre, sense prestatgeries, tot resultava més difícil de gestionar. A més, com que no podia tindre la biblioteca plena de caixes amuntonades, l’alumnat m’havia de dir quin llibre volia i jo el preparava. El primer que vaig fer va ser muntar les taules. Al principi, la biblioteca estava compartida amb l’alumnat de 4t d’ESO, que s’havia quedat sense aula. Així que, durant les hores lectives, s’hi feia classe mentre jo continuava treballant igual. Quan arribava l’hora del pati, intentava que pogueren vindre a fer deures, a desconnectar, a jugar a jocs de taula, a llegir… Volia que tot fora el més normal possible, perquè l’alumnat ja estava molt afectat emocionalment. Per cert, no vull oblidar-me’n, al principi, també vam haver d’acollir l’alumnat de l’IES Berenguer Dalmau de Catarroja, ja que les seues instal·lacions van quedar arrasades.
Quantes persones formen part de l’equip de la biblioteca de Florida Grup Educatiu?
Som cinc persones: Susana Díaz, Israel Pedrós, Patricia Moraga, Pura Andrés i jo. En aquell moment també en formava part Fani Segundo, una companya que ja no és al centre. El grup de la biblioteca, l’equip directiu, professorat, membres de l’AMPA, mares i pares, i fins i tot l’alumnat de secundària i batxillerat, han vingut a ajudar en les tasques de neteja i condicionament. Algunes persones, tot i estar afectades a casa seua, venien per estar en companyia i aconseguir superar la desgràcia viscuda.
Quines ajudes han rebut per a la recuperació?
Vam ser la primera escola a obrir portes per tota la feina de l’equip directiu i professorat. El nostre centre és concertat en la part de secundària i privat en la universitària. El Consorci d’assegurances es va fer càrrec de la part corresponent, i la Conselleria d’Educació i Cultura de la part educativa. La Conselleria ha estat en contacte directe amb la direcció del centre i, nosaltres, amb el Consorci d’assegurances per a solucionar tot el tema de la reforma, de la renovació de col·lecció, que no era massa gran… Tot molt bé.
I visites institucionals?
La primera a acudir va ser la direcció general del centre, i, després, l’equip de direcció de secundària i representants de la Conselleria d’Educació.
No han sol·licitat les ajudes del Ministeri de Cultura?
No, no ha sigut necessari.
Després del que ha passat, quina reflexió faria sobre el paper de les biblioteques en la societat?
Pense que són un lloc essencial de desconnexió i de trobada. En el meu cas, treballe amb alumnat de secundària i batxillerat, i la biblioteca és un espai on evadir-se, però també on conviuen alumnes de diferents nivells, compartint activitats. És un lloc de relaxament i interacció social.
Com tenen previst començar el curs?
Al setembre ja tornarem a la normalitat al 100%. De fet, reprendrem el projecte “Acompanyem”, amb activitats als patis, com ara jocs de taula, tallers i escape rooms. Malgrat tot, dins del mal, hem intentat mantindre l’activitat al 80%, però a partir del mes que ve esperem recuperar-nos del tot.
