L’empresa Aquaservice ha emés un comunicat oficial en què lamenta «profundament» la situació viscuda per Antoni Infante, activista, membre de Decidim i col·laborador de Diari La Veu, qui va denunciar a través de les xarxes socials que havia patit un cas de discriminació lingüística quan una persona en nom d’aquesta companyia, que feia visites comercials domiciliàries, li va exigir de molt males maneres que li parlara “en espanyol“.
En el comunicat, Aquaservice lamenta “profundament l’ocorregut” i comprén el “malestar” expressat per Infante en la queixa que va presentar. L’empresa assegura que disposa d'”un codi ètic que prohibeix qualsevol forma de discriminació i que promou el respecte, la inclusió i les bones pràctiques per part de tot el nostre equip”. A més, afirma que no tolera “comportaments que contradiguen aquests principis, especialment aquells que puguen vulnerar la diversitat lingüística o cultural“.
En aquest sentit, indica que ha iniciat “una revisió interna del succés per a esclarir els fets“. Així mateix, assenyala que reforçarà “la formació contínua dels nostres equips per a assegurar una atenció adequada i respectuosa en tot moment, en qualsevol de les llengües oficials“.
Finalment, Aquaservice lamenta que l’experiència d’Antoni Infante “no haja estat alineada amb els estàndards de qualitat i valors que promovem”. “Agraïm que ens ho hages comunicat i quedem a la teua disposició per a qualsevol altra qüestió que necessites”, conclou.
En la queixa que va enviar a la companyia, Infante explicava què havia ocorregut:
“Hui han cridat a la porta de ma casa. Quan he obert, una persona ha començat a fer-me una oferta d’Aquaservice. En començar a explicar-li que ja coneixia l’empresa, ha elevat la veu gesticulant ofensivament perquè li parlés ‘en espanyol‘. Quan li he contestat que estava en ma casa i que no acceptava que vinguera cap persona a dir-me en quina llengua havia de parlar, m’ha respost amb la veu agressivament alta i elevant la gesticulació, que estàvem en Espanya i que havia de parlar espanyol. L’he convidat que marxara.
Considere que tot el que ha succeït, no és responsabilitat exclusiva d’aquesta persona, ja que estava fent visites comercials en nom de la seua empresa i, per tant, és l’empresa la que ha de garantir que el seu personal es comporte correctament i mostre respecte per les lleis que protegeixen els meus drets lingüístics.
Tal actitud la considere com un delicte d’odi cap a les persones que parlem en valencià. Els demane que prenguen mesures perquè aquesta situació no torne a repetir-se en cap ocasió i amb cap altra persona.
A l’espera de les seues notícies, reba una cordial salutació.”
Fa una setmana vaig enviar aquesta queixa a l'empresa @Aquaservice: una persona en nom d'aquesta empresa, fent visites comercials domiciliàries, em va exigir amb molt males maneres que li parlara en "espanyol". Encara no tinc cap resposta de l'empresa. @Decidim_ @PlataformaPV pic.twitter.com/uFmFR7Wlp9
— Antoni Infante (@InfanteAntoni) April 15, 2025
Altres disculpes per discriminacions lingüístiques
Aquesta és una més de les nombroses discriminacions lingüístiques que pateixen quotidianament els valencianoparlants en diversos àmbits, moltes de les quals no es denuncien.
Divendres passat, l’editor de Diari La Veu, Moisès Vizcaino, també va denunciar en un missatge que va compartr a les xarxes socials que havia patit una discriminació lingüística en un establiment de la cadena Panaria, situat al carrer de l’Hospital, al centre de València, quan va demanar un café amb llet i la persona que l’atenia li va dir “maleducat” per no parlar-li en castellà. Una queixa que, en aquest cas, també ha tingut resposta per part de l’empresa, que ha emés un comunicat oficial en què lamenta «profundament» la situació viscuda.
Segons l’informe més recent de Plataforma per la Llengua, durant l’any 2023 es van registrar 2.328 queixes per discriminació lingüística a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, la qual cosa representa un augment del 8,5% respecte al 2022. Aquest increment s’atribueix tant a una major visibilització de l’entitat com a una creixent consciència ciutadana sobre la situació del català. El sector privat va concentrar el 63% de les queixes, destacant la restauració i l’hostaleria, mentre que en l’àmbit públic, el sector sanitari va ser el més assenyalat, amb un 38,2% de les denúncies.
