Vicent ens explica la següent experiència positiva sobre l’ús del valencià:
En un dels bars on va, ha arribat una nova cambrera, una xica universitària d’uns vint anys i escaig provinent de Castella que desconeix el valencià. El problema de parlar-li en la llengua d’ací, Vicent l’ha resolt metacomunicant-s’hi, tot proposant-li un acord. Ella en castellà i Vicent en valencià, però traduint-se al castellà. La cambrera ha acceptat el tracte. L’objectiu de Vicent és que la cambrera vaja entenent el valencià per a passar a l’alternança de codi, la cambrera en castellà i ell en valencià, una alternança que permeta que algun dia es llance a parlar en valencià. De fet, espontàniament, ja solta alguna expressió en valencià.
Bona actitud
Les possibles actituds d’un castellanoparlant o un castellanitzat envers els valencianoparlants, com ja he dit en alguna altra ocasió, poden ser diverses: hostilitat, indiferència, receptivitat i empatia activa o passiva. Si hi ha receptivitat, com en el cas de la cambrera vinguda de Castella, l’acord realitzat amb ella per Vicent crec que és del tot encertat. La cambrera en qüestió a partir de la seua bona actitud pot passar a una fase superior, a entendre en alternança de codi un valencianoparlant i, fins i tot, si rep una bona acollida pels valencianoparlants, potser, a parlar-lo.
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.
