Ferranda Martí
Des dels primers dies de setembre vam saber que la professora estava a punt de jubilar-se. Faria un parell de classes i se n’aniria. Al remat, tot just un mes després de començar el curs ja ha arribat la persona que la substituirà. La jubilació del professorat és una situació tan previsible que el fet que no es puga resoldre d’una altra manera és una mostra d’ineficàcia de l’administració educativa. M’han explicat que les coses van així. Que hi ha uns tràmits i uns terminis. Legal, he pensat, però ineficient. Perquè l’alumnat no pot estar sense fer classe per aquest motiu. Que això no ocórrega, costa diners. És clar, però si convenim que sense professorat no és possible el fet educatiu i acordem que l’educació és important són uns diners ben invertits. És tan bàsic que em faig creus que acceptem, sovint, com a una situació inevitable que l’alumnat perda hores per aquest motiu i deixem que es malbaraten recursos, talment com en una família on es priven del que és primordial per pagar-se la festa.
Fa vint anys, la UNESCO (consulteu aquest enllaç) va marcar al calendari el 5 d’octubre com el Dia Mundial del Docent. Enguany el lema d’aquesta diada per recordar la tasca d’aquest col·lectiu és: “Invertiu en el futur, invertiu en els docents”. Un eslògan que l’hem de fer nostre perquè hi ha centres i alumnat que encara esperen el seu professorat. Tenim un govern que no té l’educació com una prioritat, que no inverteix en els docents i priva del futur els valencians.
Logotip del Dia Mundial dels Docents.
