Diari La Veu del País Valencià
Anna Montero, Vivian Gornick, Joan Benesiu i més a La Veu dels Llibres

L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Santi Borrell a Anna Montero, que ha aplegat recentment tota la seua poesia publicada, amb l’afegit d’un recull inèdit a Gavells. Poesia completa (1988-2023), una de les obres referencials de la poesia catalana dels últims anys. S’inclouen huit llibres, de composicions breus que van llaurant els sentits. Llicenciada en Filologia Francesa per la Universitat de València, ha exercit la docència com a professora de francès al llarg de la seua carrera professional.

En aquest número, Daniel P. Grau parla de Comptes pendents. Apunts d’una relectora crònica, de Vivian Gornick, una anàlisi d’una sèrie d’obres a partir de la relectura o de les relectures que n’ha anat fent al llarg de la vida i com les diferents circumstàncies i les diferents experiències vitals han anat modificant la recepció que n’ha tingut en cada moment. Són deu capítols que se solen centrar en un llibre o en un autor, tot i que sovint hi van apareixent connexions amb altres obres.

D’altra banda, Vicent Flor s’endinsa en Terminus, de Joan Benesiu, una novel·la complexa i ben travada. Erudició sense pedanteria, integrada en un prisma polièdric, que invita a una lectura tranquil·la, no apressada, pensativa i que genera una mena de densitat estimulant en el lector. Ficció a còpia d’inserció de passats acumulats, reals.

A més, aquesta setmana, Josep Manel Martí ressenya Sentimental, de Sergi Pàmies, una exploració subtil i irònica que posa al descobert les dificultats de la comunicació, les contradiccions de l’amor i el pes de la solitud. Amb frases curtes i contingudes, però que en realitat transmeten una gran càrrega emocional, l’autor evoca sentiments profunds, però també una tensió latent, com si els personatges no pogueren o no volgueren expressar-se completament, cosa que reflecteix perfectament les dificultats de les relacions humanes que es tracten a la novel·la.

Per part seua, Isabel Canet comenta Sempre hi ha qui mira, de Rafa Gomar, un assaig en què es poden establir, a grans trets, alguns eixos temàtics principals. Els comentaris i digressions davant tot allò que s’esdevé a l’entorn i el provoca són fonamentals, quasi sempre en escenaris del país. L’observació de gent desconeguda en actituds quotidianes, siga a l’autobús, al metro o al carrer, és per a ell una font d’atractiu inesgotable i la sap plasmar amb una gràcia narrativa, plena de matisos, que aconsegueix transcendir la mera anècdota.

Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a La Llibreria, d’Ontinyent (la Vall d’Albaida).

Més notícies
Notícia: DANA | La querella d’un centenar afectats, derivada al jutjat de Catarroja
Comparteix
Així ho ha decidit un jutjat d’instrucció de València
Notícia: Vox vol eliminar les partides d’igualtat per aprovar pressupostos a Alacant
Comparteix
Així ho ha exigit el partit ultra al PP, que governa en minoria a la ciutat
Notícia: Óscar Puente anuncia un AVE que «vertebrarà» el País Valencià el 2027
Comparteix
El ministre de Transports assegura que l'alta velocitat unirà les grans ciutats valencianes
Notícia: Mege, rellonge, chiqueta, Universitat Pollitècnica…
Comparteix
«A les escoles no arriben ni els diners, ni els tècnics, ni el suport moral de la Generalitat. Només arriben els materials "educatius" del secessionisme lingüístic.»

Comparteix

Icona de pantalla completa