La por de la bèstia (Amsterdam), d’Anna Moner, ha guanyat el Premi a la Millor Novel·la de la 12a edició del festival VLC Negra, que s’ha inaugurat aquest dijous amb l’acte de presentació i de lliurament de guardons a Sant Miquel dels Reis.
Com cada any, el certamen nomina cinc obres en les diferents categories perquè el públic determine les guanyadores mitjançant una votació oberta des del 25 de març fins al 8 de maig. Els altres llibres seleccionats enguany han sigut Això no és un western (Clandestina), de Xavier Aliaga; Àngels de la mort (Clandestina), de Silvestre Vilaplana; Estiu (Drassana), de Josep Vicent Miralles, i Allò que només els passa als altres (Clandestina), d’Andreu Martín.
Dins de la programació del festival, dilluns 13 de maig, a les 19 h, al Col·legi d’Arquitectes de València, Aliaga, Vilaplana i Miralles participaran en la conversa «Una ètica dubtosa». L’endemà, 14 de maig, a la mateixa hora i el mateix lloc, Anna Moner i Andreu Martín intervindran en el col·loqui «La por silenciosa».

La por de la bèstia
L’última novel·la d’Anna Moner, La por de la bèstia, publicada per l’editorial Amsterdam, és una obra ambientada a principis del segle XX en què el Minotaure, un assassí en sèrie obsessionat de forma malaltissa pels sabors de les llàgrimes i les reaccions fisiològiques de les seues víctimes tot just abans de morir. Unes víctimes amb les quals recrea retrats femenins renaixentistes.
Aquest criminal ronda els carrers de la ciutat on viu Emily, una noia òrfena tenallada per la por que només es relaciona amb un llibreter i un jove aprenent d’apotecari que li subministren llibres, provisions i narcòtics. Confinada voluntàriament a casa des de la mort de la mare, Emily cova la ferma convicció que la Mort espera pacient al llindar l’oportunitat d’entrar-hi. Té la certesa que, en qualsevol moment, la boca de l’infern pot obrir-se i engolir-la.

Joan Garí assenyala en un article que Anna Moner ha configurat al llarg de la seua trajectòria literària «un món propi, caracteritzat per l’interès en les aberracions anatòmiques, en totes les desviacions de la sexualitat humana i en l’exploració de tota mena de paradisos artificials.» Així, La por de la bèstia ens forneix d’«un nou lliurament de les obsessions d’aquesta autora, ara en forma de les històries paral·leles de dos personatges extraordinaris obcecats pel crim i la metamorfosi».
I Moner ho narra, «com sempre, amb la seua llengua barroca, rica i sensual, sempre recreant-se en la literalitat perversa de la malignitat desviada i corrupta de la raça humana», continua Garí.
«Llegir Moner no defrauda: és un experiment sensorial de primer ordre. Amb la nova novel·la, s’hi ha superat. El neguit provocat per algunes pàgines inquieta fins i tot un lector experimentat, com ara jo. Objectiu complert», conclou l’escriptor de Borriana.