Aquest pasdoble, tan conegut i tan interpretat a tot el País Valencià, compleix enguany cent anys.

Va ser el 1925 quan aquesta peça musical va ser escrita pel músic i compositor català, Jaume Teixidor Dalmau (1884-1957). El setembre de 1925, ara ha fet cent anys, Jaume Teixidor, que vivia en aquell moment al Forn d’Alcedo i que era el director de la Banda de Música de la ciutat de Carlet, va estrenar aquest pasdoble al teatre El Siglo d’aquesta localitat de la Ribera Alta. L’11 de setembre de 1925, va ser l’estrena privada del pasdoble, al teatre El Siglo. I uns dies després, el Teatre Giner, va acollir l’estrena pública d’Amparito Roca.

El nom del pasdoble, Amparito Roca feia referència a una alumna seua, anomenada Amparo Roca, i a qui el mestre Teixidor feia classes de piano.

Jaume Teixidor, que va nàixer a Barcelona el 16 d’abril de 1884, al carrer de les Corts Catalanes 324, va morir a Barakaldo el 23 de febrer de 1957. Teixidor estudià música i va ser militar. Primer va ser destinat a la ciutat africana de Melilla i va ser el director de la Banda de Música del regiment núm. 68. Però el 1924 deixà l’exèrcit i anà a dirigir la Banda de Música de Carlet. Posteriorment passà a Manises i a finals dels anys vint del segle passat, es va incorporar, com a director, a la Banda Municipal de Barakaldo.

Com va passar sovint en la dictadura, després de la Guerra Civil, els franquistes van destituir del seu càrrec el mestre Teixidor, que hagué de dedicar-se (per guanyar-se la vida), a la composició musical i a l’ensenyament particular, en aquesta mateixa ciutat basca.

A més del pasdoble Amparito Roca, el 1955, ara fa 70 anys, el mestre Teixidor va escriure la lletra i la música d’una altre pasdoble, per a la marca de torrons El Lobo, de Xixona. Jaume Teixidor va ser l’autor de més de 500 obres musicals, des de pasdobles a marxes de processó, tangos o algun xotis, com recordava Josep Lluís Carod-Rovira en un article seu al Diari de Tarragona (9 de setembre de 2025).

El pasdoble Amparito Roca, que tots coneixem i que acompanya les festes de gairebé tots els pobles del País Valencià, en falles, en festes patronals o en moros i cristians, és també un himne popular a les festes de la ciutat basca de Zestoa, en la festivitat de la Nativitat de la Mare de Déu, cada 8 de setembre. I el mateix pasdoble, Amparito Roca, també s’ha convertit en una marxa festiva de les festes de Santa Tecla, patrona de Tarragona, que se celebra el 23 de setembre. I encara, aquest mateix pasdoble inicia cada any les festes del Sant Crist, a la vila manxega de Atienza. També la música Amparito Roca acompanya les ballades dels Gegants de Montblanc, el carnaval de Vilanova i la Geltrú i les festes de Sant Joan de Ciutadella.

El centenari del pasdoble Amparito Roca (que és un orgull per als carletins i en general per a tots els valencians), ha estat celebrat a Carlet amb la inauguració d’una escultura, al davant de l’estació del metro, que homenatja el mestre Jaume Teixidor i aquest pasdoble tan entranyable.

Aprofitant aquest centenari, l’Ajuntament de Carlet hauria d’iniciar els tràmits per nomenar Fill Adoptiu de la ciutat el mestre Teixidor, i així honorar l’autor del popular pasdoble, Amparito Roca.

Més notícies
Notícia: Homenatge al professor Brauli Montoya
Comparteix
La seua obra és tota una fita referencial en l'àmbit de la sociolingüística catalana amb un seguit d'aportacions originals que fan que es projecte internacionalment. De més a més, és membre actiu de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Notícia: La carnissera dels agermanats
Comparteix
Germana de Foix, va ser l'amant del net del seu marit i també la seua espasa venjativa a València
Notícia: Alger, des del captiveri
Comparteix
La capital d'Algèria a finals del segle XVI, en un context de primerenc domini otomà i de conflictivitat amb la dinastia Habsburg, des d’una òptica ben singular: la d’un teòleg cristià captiu a la ciutat
Notícia: El rei parla en castellà i punt!
Comparteix
Des de quan el rei regnant als Països Catalans abandonà el català? No, Felip V (V dels espanyols) de Borbó no fou el primer. La cosa ve de més enrere, de quan el primer Habsburg, el Carles de Gant, l’home de barram prominent, que no ho dic debades; fixeu-vos-hi. I si ―ep!― el rei parla castellà, els vassalls i/o colonitzats tenen l’obligació, com etzibà tot un senyor bisbe d’Oriola, d’aprendre la llengua del seu amo i ―oh, aberració!― oblidar la seua. I en això perseveren hui dia vassalls i/o colonitzats ―no tothom, afortunadament― en aquesta «alfombra de flor que es la Región Valenciana».

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa