Un dels grans referents culturals a la comarca de la Serrania és Alfons Cervera. L’escriptor, nascut l’any 1947, natural i resident a Xestalgar, acumula dècades dedicant-se professionalment a les lletres i ha defensat un «bilingüisme militant» que sempre l’ha definit. La Serrania, la seua comarca, consta en la Llei d’Ensenyament i Ús del Valencià com un territori castellanoparlant. I ara ha sigut notícia per ser, precisament, l’única comarca considerada no valencianoparlant que ha votat majoritàriament a favor del valencià a l’escola durant la consulta de la llengua base.
Per a Alfons Cervera el resultat no ha sigut una sorpresa. I segons diu, tampoc no ho ha sigut a la comarca. En primer lloc perquè, segons explica, la comarca és «un poble frontera». «Tots els pobles ho són», matisa, però aquesta característica fa de la Serrania «una comarca mestissa pel que fa als costums i a la llengua», que és una «barreja absoluta entre el castellà pròxim a l’Aragó i el valencià».
En aquest sentit, destaca que a la comarca hi ha paraules valencianes o clarament valencianitzades que s’utilitzen amb freqüència. En són exemple mangrana, cagarnera, garrofera, olivera, forcat o corbella. Fins i tot, la revista del Centro de Estudios La Serranía tenia el nom d’El Rolde, que l’escriptor relaciona amb la paraula valenciana rogle. D’aquesta manera, «la llengua que fem servir és el resultat d’una barreja, i la utilitzem amb normalitat absoluta».
La «guerra del PP»
D’altra banda, Cervera considera que «el més important de tot és que la guerra que ha volgut muntar el PP amb la convocatòria d’aquesta consulta absurda ha tingut una contestació: ací no hi ha hagut mai cap guerra perquè no considerem que el valencià i el castellà siguen llengües enemigues, sempre han estat d’acord l’una amb l’altra i hem viscut eixa realitat amb normalitat».
Per a l’escriptor, la convivència entre els dos idiomes «ha estat modèlica», cosa que els «omple d’orgull» pel fet de poder emprar cadascú aquestes llengües amb comoditat. «I això és un orgull, perquè la llengua també és una qüestió de classe».
