Segons l’ONU, l’escenari més optimista contempla que, el 2050, un terç d’Alexandria quedarà sota l’aigua o resultarà inhabitable. La ciutat costanera, igual que ocorre a Venècia, s’enfonsa més de tres mil·límetres cada any i figura entre les zones més exposades al canvi climàtic i a l’increment del nivell de la mar.
Els fonaments d’Alexandria es veuen debilitats i desgastats a conseqüència de la crisi climàtica. Desenes d’edificis de la ciutat egípcia, la més poblada del sud de la Mediterrània, s’ensorren a causa de l’erosió de la costa i la filtració d’aigua marina als aqüífers.
Un futur incert
Alexandria és una de les ciutats del continent africà amb un enfonsament del sòl més accentuat i una de les més exposades del planeta als efectes del calfament global, com ara la pujada del nivell de la mar o l’increment de tempestes i ciclons. Un còctel que, en aquest cas, resulta especialment perillós, perquè més de la meitat de les zones residencials corresponen a barris “informals” ubicats a prop de l’aigua, tot just en una zona on nombrosos edificis comencen a caure.
“Alexandria, fundada per Alexandre el Gran entre el 332 i el 331 aC, és una de les primeres grans ciutats històriques que està començant a afonar-se parcialment a causa de l’impacte del canvi climàtic”, afirmen Sara Fouad, experta en transformació del paisatge costaner, i el científic espacial Essam Heggy, que han estudiat el fenomen. A més, subratllen que “és probable que el ritme del col·lapse augmente notablement si no s’adopten prompte mesures que el mitiguen”.
Una lluita mil·lenària
La ciutat egípcia, ja va haver d’afrontar una situació semblant, quan era coneguda pel majestuós far, una de les set meravelles del món antic, i per la cèlebre biblioteca. Part del barri reial i altres sectors de l’antiga ciutat van ser engolits per la mar a conseqüència de sismes submarins i altres fenòmens naturals. Moltes d’aquelles restes reposen encara sota les aigües, com a testimoni d’una lluita mil·lenària.
L’urbs, situada entre un llac i la Mediterrània, ocupa una aparent posició privilegiada al delta del Nil. Tanmateix, aquesta localització, s’ha convertit amb el pas dels segles en un risc latent i imminent, ja que la ciutat no té capacitat de recular: d’una banda, s’enfonsa per l’acció de les forces tectòniques i, d’altra, la costa retrocedeix per la pèrdua de sediments del Nil.
L’ensorrament d’edificis
L’estudi publicat el febrer passat en la revista científica Earth’s Future destaca un altre efecte tangible: l’ensorrament d’habitatges. La investigació ha analitzat la solsida de més de 280 edificis a Alexandria entre el 2001 i el 2021, i ha arribat a la conclusió que aquests episodis s’estan accelerant i estan clarament vinculats a la greu erosió costanera, a l’ascens del nivell de la mar, a la penetració d’aigua marina i a l’augment de l’aigua subterrània salina.
L’esfondrament d’edificis a la ciutat egípcia s’havia atribuït a factors com ara el deficient manteniment, la precarietat de les infraestructures d’aigües residuals i unes normatives ineficaces. També a l’expansió urbana sense control i la construcció d’habitatges il·legals, després de la revolució del 2011. Tot i això, aquests mateixos elements es donen en altres ciutats de l’interior d’Egipte, on es registren prou menys ensorraments.
Ciclons mediterranis més sovint
L’estudi conclou que, a Alexandria, l’erosió de la costa facilita la filtració d’aigua marina als aqüífers costaners, la qual cosa incrementa els nivells d’aigües subterrànies salines. Un procés que altera l’estabilitat del sòl de la ciutat i deteriora els fonaments dels edificis, augmentant el risc d’ensorraments. Tot això, afegit a la freqüència més gran de ciclons mediterranis, vinculats també al canvi climàtic, està causant un desgast addicional a les construccions de la ciutat.
A més, la investigació revela que la major part dels enfonsaments d’edificis s’han produït a l’oest d’Alexandria, al districte de Gharb, ubicat a menys d’un quilòmetre del litoral i sotmés a una erosió especialment severa. Per aquest motiu, l’estudi alerta que quasi el 40% dels immobles de la ciutat estan situats a menys d’un quilòmetre de la mar i que, almenys, 7.000 edificis corren el perill de caure.
El negacionisme polític
Més enllà dels fenòmens climàtics, els investigadors atribueixen la responsabilitat d’aquesta situació crítica a la gestió del govern. “Alexandria ha quedat prostrada a causa d’una mitigació deficient del canvi climàtic motivada per la seua negació”, remarquen Fouad i Heggy. “La causa d’aquesta crisi no és solament la gravetat del canvi climàtic, sinó també la seua negació entre els responsables polítics i en l’opinió pública”, asseveren.
Els autors de la investigació, que continuen documentant els col·lapses d’edificis a la ciutat, destaquen que, entre gener del 2023 i abril del 2025, es van registrar 43 incidents, totals i parcials, que van provocar 32 víctimes mortals i 37 ferits.
Solucions
En compte de quedar-se amb els braços plegats, els experts defensen que Alexandria disposa de diferents vies d’adaptació que caldria combinar per a trobar un equilibri. Entre aquestes, hi ha mesures d’impacte, com la construcció de dics o altres més suaus, com la regeneració de platges o l’ús d’ecosistemes costaners. També plantegen l’adaptació de les infraestructures i, en casos més extrems, la reubicació de la població.
“Si no s’intervé, aquesta creixent vulnerabilitat, sumada a l’envelliment d’infraestructures, a un desenvolupament urbà excessiu i a la intensificació de pressions climàtiques, continuaran afectant la integritat estructural dels edificis a un ritme accelerat”, pronostiquen Fouad i Heggy.
Per aquest motiu, recalquen que són imprescindibles estratègies paisatgístiques adaptatives que incloguen una planificació urbana proactiva, ja que consideren que les autoritats haurien de donar més pes a mesures de mitigació basades en el paisatge, com ara carrers verds, i no tant en el formigó. Així mateix, afirmen que qualsevol estratègia hauria de garantir una millor coordinació entre administracions municipals i estatals, així com una participació activa de la ciutadania.
Les restes de la ciutat submergida, una premonició
Egipte va donar a conéixer el dijous 21 d’agost les restes d’una ciutat submergida davant de la costa d’Alexandria, a la badia d’Abukir, un jaciment arqueològic ocult sota les aigües durant més de dos mil anys. Entre les estructures localitzades destaquen temples, habitatges, dipòsits d’aigua, estanys per a la cria de peixos i un moll de 125 metres de llargària, a més d’un conjunt valuós d’escultures i objectes que, gràcies a les tasques de rescat, tornen a veure la llum a poc a poc.
Segons els arqueòlegs, l’assentament podria correspondre a una extensió de l’antiga ciutat de Canopus, famosa en temps ptolemaics i romans, tant per la seua riquesa com pels seus excessos. La seua proximitat al port d’Herakleion, igualment engolit per la mar, reforça la rellevància d’aquest punt estratègic, que va ser un dels centres més actius de la Mediterrània oriental en l’Antiguitat.
La desaparició d’aquestes urbs no va ser sobtada, sinó que va ser conseqüència d’un procés lent que es va prolongar al llarg de segles. Entre el III i el VIII dC, una combinació de terratrèmols, l’enfonsament natural del delta del Nil i l’augment del nivell marí van acabar submergint tant Canopus com Herakleion.
Aquest descobriment no només llança llum sobre les antigues civilitzacions d’Egipte, sinó que també planteja importants i inquietants preguntes sobre la relació actual de la ciutat egípcia amb la Mediterrània i el clima. Sens dubte, la recuperació de les ruïnes submergides a la badia d’Abukir és un dur recordatori de la fragilitat d’Alexandria, hereva de l’esplendor del passat. La ciutat actual, segona en importància d’Egipte, s’enfronta a una amenaça semblant a la que va acabar amb les seues predecessores.
