L’últim número de La Veu dels Llibres ens ofereix una entrevista de Santi Borrell al poeta i escriptor Àlex Susanna, protagonista de la cultura catalana, que ha assolit una llarga trajectòria com a editor (Columna, 1985-1999) i director de la Fundació Caixa Catalunya a La Pedrera (2004-2011), l’Institut Ramon Llull (2013-2016), l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (2017-2017) o la Fundació Vila Casas (2019-2023). Acaba de publicar un nou dietari: La dansa dels dies.
A més, Daniel P. Grau comenta Obra completa, II: El País Valencià. Estudis de geografia, història i art, de Manuel Sanchis Guarner, una edició a cura de Vicenç Maria Rosselló, catedràtic emèrit de geografia física de la Universitat de València i tota una institució en els seus camps d’especialitat, que distribueix els textos en tres grans blocs: geografia, història i art, amb deu, tretze i tres capítols, respectivament. A més a més, els presenta individualment, amb una mena de breu estudi preliminar.
Per part seua, Ramon Ramon ressenya Sense mans. Metàfores i papers sobre la traducció, de Francesc Parcerisas, un recull de textos que podrien encabir-se en un dels seus dietaris. Però el llibre se centra en la traducció, en les qüestions més determinants d’aquesta disciplina que considera més que un art. La situa en el nucli efervescent de la història cultural.
D’altra banda, Francesc Gisbert aconsella Fundació i Imperi, d’Isaac Asimov, el segon lliurament de La Fundació, l’obra magna del mestre de la ciència ficció. Un volum que ens situa de nou en la guerra entre dues visions antagòniques: l’Imperi caduc, el control militar i colonial; i la Fundació, el poder de la ciència i del comerç. L’Imperi ha descobert l’existència de la Fundació, als confins de l’univers.
En aquest número, Andreu Loncà recomana Confeti, de Jordi Puntí, una novel·la que gira al votant d’un personatge: el músic Xavier Cugat, l’emigrant català que va fer fortuna a les Amèriques. Una història contada amb la veu narrativa d’un desconegut crític musical que també prova d’acontentar el seu distret públic lector. Són els focs d’encenalls d’un home a segona fila que escriu cròniques i fins i tot prova una mimesi del personatge.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a Parcir, de Manresa.
