Dissabte passat, Alcoi va recrear la desfeta de la ciutat per les tropes de Felip V de Borbó durant la Guerra de Successió, el 9 de gener del 1708, després d’un setge de més de mig any, un episodi clau de la Guerra de Successió.
La recreació va permetre escenificar els episodis més fatídics que va patir la vila a començaments del 1708 i va incloure la posada en escena d’escamots a la placeta del Carbó, on en aquella època s’ubicava l’antic ajuntament foral, així com salves a l’antic fossar, actual plaça de l’Ajuntament, acompanyades de tocs d’alarma des del campanar de la parròquia de Santa Maria.
Els actes van reviure els moments de major tensió viscuts per la població alcoiana durant l’entrada de les tropes borbòniques, tot reforçant el caràcter històric i memorial de la jornada.
La commemoració va concloure a la plaça Ramón y Cajal amb dos minuts de silenci, acompanyats pel toc de campana a difunt, en record de totes les persones que van defensar Alcoi davant les tropes borbòniques. L’homenatge final va comptar també amb trets de salves, una ofrena floral i diversos parlaments, en un ambient de recolliment i respecte.
Hi van participar l’AC Miquelets del Regne de València, Miquelets de Catalunya, Règim Anglés dels Redcoats, “Asociación Cultural y Recreación histórica batalla de Almansa”, Grup de danses Sant Jordi, Amigues i Amics de les danses tradicionals Dansaires d’Horta Major, la colla de dolçainers i tabaleters Sol Major, Grup de dolçainers i tabaleters Estrela roja de Benimaclet i la Colla de Campaners d’Alcoi, que ens oferirà un toc d’alarma des del campanar de l’església de Santa Maria.
Amb aquesta recreació, Alcoi reafirma el seu compromís amb la memòria històrica i la difusió dels episodis que han marcat la seua identitat col·lectiva, mantenint viu el record d’un dels capítols més durs de la seua història.
L’assalt borbònic d’Alcoi
L’historiador Josep Lluís Santonja explica a La desfeta d’Alcoi que el 1707, «després de la caiguda de Xàtiva i Alzira, els borbònics dirigiren les seues tropes cap a Alcoi i Dénia». La vila d’Alcoi «es dessagnava, mentrestant, per l’arribada d’un gran nombre de ferits i per una epidèmia o malaltia que no minvava».
Santonja assenyala que a l’agost «les tropes austriacistes que defensaven Dénia i les que havien vingut de reforç anaren a defensar també les poblacions amenaçades de l’interior, perquè els borbònics, després del fracàs de Dénia, volien ocupar Alcoi».
«Segons la historiografia tradicional, Alcoi fou assaltat per primera vegada durant el mes de novembre», continua. «En aquest punt hem de fer servir la narració de l’austriacista Francesc de Castellví, el qual identifica clarament aquest atac a la vila d’Alcoi», indica. Així, la nit del 14 d’aquest mes les tropes borbòniques van saquejar Agres i el 15 es va iniciar el setge de Bocairent, que va haver de capitular. Després es van dirigir a ocupar Alcoi.
El 5 de gener del 1708 hi va arribar el duc de Berwick «amb sis grans canons, que començaren a batre les defenses, “flacas” segons la crònica de Castellví» i «el 9 de gener la guarnició d’Alcoi, comandada pel sergent major anglés Dorck, es rendia», exposa Santonja.
Les tropes austriacistes, «formades per uns 280 homes de diverses nacionalitats, foren fetes presoneres», i «Berwick assegurà que no anava a saquejar la vila i imposà una taxa de 20.000 rals». Tanmateix, «l’ocupació borbònica de la vila donava pas a una intensa activitat repressora, conduïda pel coronel Corbí, qui es vanagloriava d’haver executat centenars de presos». L’historiador remarca que «el botxí començà a actuar i va estar a Alcoi durant sis llargs i terribles mesos» i que «la major part dels miquelets que havien estat capturats foren executats».
Així mateix, «alhora que eren executats molts miquelets i voluntaris que havien defensat Alcoi, començava la desfeta de les fortificacions» i «les autoritats militars, mentrestant, feien efectiu el dret de conquesta», afirma Santonja.
