Alcoi rememora un any més amb una Marxa Cívica la desfeta de la ciutat per les tropes de Felip V de Borbó durant la Guerra de Successió, el 9 de gener del 1708, després d’un setge de més de mig any. En aquest enfrontament bèl·lic, molts alcoians van morir defensant l’urbs, la qual cosa va provocar la rendició i l’ocupació. A més, va ser ajusticiat el cap de la milícia de voluntaris, Francesc Perera.
La Marxa Cívica eixirà aquest dissabte a les 12.30 h de la placeta del Carbó, davant de l’antiga Casa de la Vila i actual museu arqueològic on, prèviament, des de les 11, hi haurà danses dels segles XVII i XVIII a càrrec del Grup de danses Sant Jordi i Amigues i Amics de les danses tradicionals Dansaires d’Horta Major.
Hi participaran l’AC Miquelets del Regne de València, Miquelets de Catalunya, Règim Anglés dels Redcoats, “Asociación Cultural y Recreación histórica batalla de Almansa”, Grup de danses Sant Jordi, Amigues i Amics de les danses tradicionals Dansaires d’Horta Major, la colla de dolçainers i tabaleters Sol Major, Grup de dolçainers i tabaleters Estrela roja de Benimaclet i la Colla de Campaners d’Alcoi, que ens oferirà un toc d’alarma des del campanar de l’església de Santa Maria.
A més, durant la marxa Cívica tindrà lloc la disparada de salves en diferents llocs del recorregut i, finalment, es durà a terme una ofrena floral a “les alcoianes i alcoians que van morir per defensar els Furs i les llibertats valencianes ara fa 317 anys” al monument commemoratiu d’aquests fets, situat a la plaça Ramón y Cajal, on hi haurà diversos parlaments.
Cançons de la guerra de Successió
D’altra banda, aquest divendres, a les 19.30 h, el Club d’Amics i Amigues de la Unesco d’Alcoi acull la presentació del llibre Harca Harca Harca, de Ferran Navarro. En l’acte intervindran l’autor i el musicògraf Jaume Ferrando i Morales.
El volum recull músiques i cançons de la guerra de Successió, que foren interpretades en els temps de la guerra ignominiosa d’ocupació, que va concloure amb la imposició dels decrets de Nova Planta de la monarquia borbònica contra els nostres furs, costums, institucions, llengua i béns, amb una repressió terrible. Un llibre que recull 50 peces musicals i el títol del qual està inspirat amb el crit de guerra que usaven els miquelets per a atacar, una expressió que s’usa encara amb el significat de jugar a atacar-se.
L’assalt borbònic d’Alcoi
L’historiador Josep Lluís Santonja explica a La desfeta d’Alcoi que el 1707, «després de la caiguda de Xàtiva i Alzira, els borbònics dirigiren les seues tropes cap a Alcoi i Dénia». La vila d’Alcoi «es dessagnava, mentrestant, per l’arribada d’un gran nombre de ferits i per una epidèmia o malaltia que no minvava».
Santonja assenyala que a l’agost «les tropes austriacistes que defensaven Dénia i les que havien vingut de reforç anaren a defensar també les poblacions amenaçades de l’interior, perquè els borbònics, després del fracàs de Dénia, volien ocupar Alcoi».
«Segons la historiografia tradicional, Alcoi fou assaltat per primera vegada durant el mes de novembre», continua. «En aquest punt hem de fer servir la narració de l’austriacista Francesc de Castellví, el qual identifica clarament aquest atac a la vila d’Alcoi», indica. Així, la nit del 14 d’aquest mes les tropes borbòniques van saquejar Agres i el 15 es va iniciar el setge de Bocairent, que va haver de capitular. Després es van dirigir a ocupar Alcoi.
El 5 de gener del 1708 hi va arribar el duc de Berwick «amb sis grans canons, que començaren a batre les defenses, “flacas” segons la crònica de Castellví» i «el 9 de gener la guarnició d’Alcoi, comandada pel sergent major anglés Dorck, es rendia», exposa Santonja.
Les tropes austriacistes, «formades per uns 280 homes de diverses nacionalitats, foren fetes presoneres», i «Berwick assegurà que no anava a saquejar la vila i imposà una taxa de 20.000 rals». Tanmateix, «l’ocupació borbònica de la vila donava pas a una intensa activitat repressora, conduïda pel coronel Corbí, qui es vanagloriava d’haver executat centenars de presos». L’historiador remarca que «el botxí començà a actuar i va estar a Alcoi durant sis llargs i terribles mesos» i que «la major part dels miquelets que havien estat capturats foren executats».
Així mateix, «alhora que eren executats molts miquelets i voluntaris que havien defensat Alcoi, començava la desfeta de les fortificacions» i «les autoritats militars, mentrestant, feien efectiu el dret de conquesta», afirma Santonja.
