El primer president del Consell Preautonòmic del País Valencià, Josep Lluís Albinyana, i el professor i periodista Enric Sendra participaran en un debat sobre l’encaix del País Valencià i l’estat espanyol que tindrà lloc aquest divendres, 27 de març, a les 19 h, a l’Espai Cultural d’Acció Cultural del País Valencià, a Castelló de la Plana. Tots dos dialogaran amb Josep Vicenç Mestre Nogué, autor dels llibres Paraules de President i Nació i Estat. L’intent d’encaix entre Catalunya i Espanya (1833-1933), publicats per Afers. L’acte és obert al públic fins a completar l’aforament.
Paraules de president estudia si els presidents de Catalunya entre 1914 i 1933 defensaven la secessió i quin era el model d’organització territorial que proposaven per a l’encaix de Catalunya i Espanya. S’hi analitzen els discursos d’investidura d’Enric Prat de la Riba, de Josep Puig i Cadafalch i de Francesc Macià: el context històric, l’audiència i l’auditori, la imatge que projectaven i, en definitiva, la seua personalitat, com també el seu ideal de nació i quin discurs nacional utilitzaven per cohesionar els catalans.
Així mateix, s’hi aborda la seua proposta de model d’Estat, des de la regionalització fins a l’autonomia regional, passant per la descentralització administrativa, el federalisme, l’imperialisme o d’altres models d’Estat compost. L’anàlisi dels discursos dels presidents acosta els lectors al seu pensament i a la seua obra política.
Per part seua, Nació i Estat. L’intent d’encaix entre Catalunya i Espanya (1833-1933) analitza el model d’organització territorial, la principal pugna política entre Catalunya i l’estat espanyol en els darrers tres-cents anys. “Uns han volgut integrar les diverses nacionalitats dins l’Estat (federalisme simètric o asimètric); d’altres les han volgut assimilar (centralisme o unitarisme), i uns altres han defensat la seva singularitat, buscant un menor o major grau de descentralització (regionalisme, autonomisme, confederalisme o independentisme). L’intent d’encaix ha estat ple d’estira-i-arronses, d’avanços i de retrocessos, de cicles centrípets i de centrífugs”, assenyala Mestre.
Per això, subratlla, “per entendre quin model tenim avui, ens hem de remuntar als seus orígens —al segle XVIII— i a la seua consolidació —al llarg del segle XIX i l’inici del segle XX”. Tanmateix, continua, “no serà una tasca senzilla estudiar la nació i l’Estat en la història, perquè són termes vius i en constant canvi”.
En aquest sentit, assenyala: “Tota nació és una vivència d’identitat, tant particular com col·lectiva; es pot construir en positiu o a contrario. I un Estat és una consecució pragmàtica d’aquestes vivències. En teoria, és un sistema de governança de les persones que viuen en un territori concret. Però, com que les percepcions d’aquests individus són subjectives, a la pràctica els Estats mai no reflecteixen amb exactitud quina és la realitat nacional d’un territori. En aquest treball ens proposem conèixer què és nació i quines diferències hi ha entre els diferents nacionalismes per tal de sintetitzar els diferents models d’Estat aplicats al cas català i espanyol”.
