La Biblioteca Municipal “Joan Churat i Saurí” del barri de la Torre de València va ser completament arrasada a conseqüència de la dana del 29 d’octubre del 2024, ja que l’aigua va assolir més d’un metre d’altura. Una vegada reformada, va reobrir les portes el 9 de juny. Parlem amb els responsables del centre: Alberto Gómez, auxiliar tècnic, que va patir l’arrossegament de l’aigua, i Laura Albalat, cap de secció de la Col·lecció de les Biblioteques Municipals de València.
Alberto, vosté era a la biblioteca el 29 d’octubre?
Sí, hi érem el meu company i jo. Fèiem jornada de vesprada i acabàvem a les 7.50 h, com cada dia.
I què va passar? Perquè entenc que ningú va decidir que aquella vesprada era convenient tancar, pensant en la seguretat dels treballadors i dels usuaris, com es va fer en altres biblioteques afectades per la dana.
Estàvem una miqueta atents a les notícies que ens arribaven de diferents mitjans i, bé, quan vam tancar, jo vaig agafar el cotxe en direcció de la carretera d’Albal, cap a Paiporta. Llavors, em vaig trobar una onada d’un metre i mig d’alçària aproximadament. No era només aigua, hi havia fang, brossa, troncs, vehicles, contenidors…, molta brossa. Una onada que va arrossegar el cotxe i el va encastar contra una paret.
I va poder eixir de seguida?
No, perquè l’aigua, com he dit, era molt espessa i, a més, la meua porta s’havia quedat bloquejada per un fanal, que, a causa de l’impacte del vehicle, em va caure damunt. A l’altre costat, hi havia un contenidor que tampoc em deixava eixir. Llavors, vaig haver de forçar una finestra per a eixir i vaig intentar buscar refugi en un edifici Sociòpolis. Estava xopat, amb l’aigua fins al pit i, a les 3 de la matinada, vaig decidir tornar, nadant, a la biblioteca. Vaig aconseguir arribar-hi, vaig entrar com vaig poder, vaig deixar els llums encesos perquè veren que hi havia algú dins i vaig pujar a una taula.. Dins de la biblioteca, hi havia corrent d’aigua. L’aigua entrava per les finestres i eixia per la porta. L’altura de l’aigua era elevada. Hi havia un metre aproximadament, un metre d’aigua, arribava tot just a la vora de la taula on jo hi era.
L’experiència, evidentment, va ser traumàtica, perquè va patir durant moltes hores una situació extrema. Sens dubte, per a vosté, aquella nit es va fer llarga, molt llarga…
Sí. La veritat és que va ser molt dur… No esperava això, no m’ho esperava… Evidentment, no esperava aquesta catàstrofe. I, és clar, viure-ho en primera persona va ser bastant traumàtic.
Malgrat la duresa del seu testimoni, el to de veu d’Alberto sona ferm, sense emoció. No pots evitar tindre la sensació que es tracta d’una fermesa calculada i exercitada que li permet parlar d’aquella nit amb certa distància. Possiblement, és simplement una estratègia que l’ajuda a mantindre allunyada la imatge de l’aigua envoltant-lo mentre esperava ajuda assegut damunt d’una taula.
Ha dit que va tornar nadant. Per tant, no va poder anar molt lluny amb el cotxe?
No, perquè l’aigua va arrossegar el vehicle i el nivell pujava a una velocitat prou alta. Llavors, el cotxe es va parar i quan vaig intentar eixir, l’aigua ja m’arribava als genolls. O eixia del cotxe o m’ofegava dins, així de clar. El cotxe parat, el motor parat… Tampoc funcionaven els interruptors de les finestretes i vaig haver de desmuntar un dels vidres amb un tornavís i eixir a l’aigua. Llançar-me directament a l’aigua i buscar refugi nadant.
La veritat és que va viure una experiència molt angoixant. Sempre pregunte als seus companys bibliotecaris què van sentir quan van tornar i van veure el desastre, però vosté va passar tota la nit a la biblioteca. Per tant, ho va veure tot. Va veure com entrava l’aigua i tot el mal que feia. I tot això, amb la incertesa afegida de no saber si el nivell continuaria pujant.
Sí, clar.
Quins són els danys més greus que va causar l’aigua a l’edifici, a la col·lecció, a tot el material que hi havia dins.
Bé, quan jo vaig tornar a la biblioteca, és clar… Diguem-ne que l’onada més gran ja havia passat. Els llibres estaven tots xopats o humits. Les parets desconxades, el sòl alçat, el sostre… Totes les plaques del sostre havien caigut, amb la qual cosa s’ha hagut de fer una obra prou completa, reformar la biblioteca sencera. També va afectar el mobiliari, ordinadors, taules, cadires, prestatgeries, parets… Per descomptat, tot el fons de llibres que teníem. Tot. Hem rebut bastants exemplars d’altres biblioteques de València que han fet donacions. Amb això, hem pogut tornar a obrir. Inicialment, també hi ha hagut una partida pressupostària per a fer una compra de llibres que ens permetera recuperar part de la col·lecció perduda. Estem a l’espera d’una altra compra, segons ens va dir el regidor. I d’una altra compra, ja més important, de llibres per a poder funcionar amb normalitat.
Com era el dia a dia a la Biblioteca de la Torre abans de la dana?
A veure, és una biblioteca bastant xicoteta, a la pedania de la Torre. Fem un servei, per descomptat, de bibliotecaris, però ací ens coneix tothom. És a dir, som com un centre social més de la Torre. Tenim molts usuaris que són assidus, altres que venen periòdicament. El dia a dia? Rebre els usuaris, recomanar els llibres que més els poden interessar o orientar-los una miqueta tenint en compte els seus gustos. També atenem gent més jove. Tenim una secció de juvenil i una altra secció d’infantil. Els xiquets també acudeixen a llegir una estona amb els pares… Fem també activitats de lectura amb el col·legi. Tenim un club de lectura. Moltes coses. Hi ha molta activitat. Encara que és una biblioteca menuda, som bastant actius i molt integrats en la pedania.
Quan es recuperarà el servei al 100%?
La biblioteca va quedar totalment devastada, amb la qual cosa no ha sigut un treball fàcil ni ràpid recuperar la col·lecció i la reconstrucció. Els veïns s’han mobilitzat molt, perquè fins i tot posaven pancartes a les portes exigint el servei de la biblioteca. Això va ser també bastant important i molt motivador per a nosaltres. No s’ha fet amb tota la rapidesa que hauríem desitjat, però ja funcionem a ple rendiment des de fa dos mesos aproximadament. Diguem que estem ja recuperant el funcionament, el ritme habitual, que teníem abans del desastre.
Amb tot el que ha passat, s’ha demostrat que les biblioteques no són un servei secundari, ja que hi ha moltes persones que necessiten tornar a aquests espais, perquè la lectura i les activitats que s’hi desenvolupen ajuden a recuperar-se emocionalment.
Sí, a part del que és el funcionament normal de la biblioteca, que és de préstec i devolució de llibres, cal reconéixer també que fem, com t’he dit, un poc de servei social. Les persones que venen ens comenten des del partit de futbol del diumenge fins a alguna cosa d’actualitat, o simplement entren a saludar-nos… És a dir, que som bastant populars ací, a la pedania. També tenim servei d’internet, servei de premsa… La gent té el periòdic, conversa amb altres usuaris, fa alguna consulta per internet… Pense que fem un servei bastant important, encara que en alguns àmbits no estiga prou reconegut, prou valorat.
Supose que, després d’una experiència tan dramàtica com la que vosté va viure, la resposta de la gent de la Torre, dels usuaris, haurà sigut emotiva.
Sí, perquè aquesta va ser una de les zones més afectades per la dana. És cert que jo vaig patir un episodi prou dramàtic, però cal reconéixer que els veïns també van patir molt en les seues pròpies carns, van patir a les seues cases, als garatges… Ací va haver-hi set morts. Per tant, la pedania estava molt tocada emocionalment. Així, recuperar a poc a poc la normalitat, entre cometes, tornar a retrobar-se, tornar a veure gent coneguda… Ajuda, i molt. Sí, la gent s’ha bolcat amb nosaltres i… En fi, és una alegria tornar a veure els veïns i que els veïns et tornen a veure ací, clar.
Quina és la seua reflexió sobre tot el que ha passat?
Bé, la reflexió, a veure… Crec que hem de continuar endavant. Tornar a la rutina…
Beneïda rutina…
Sí. El que més desitges és recuperar la normalitat i com més prompte millor.
Acabem l’entrevista amb Laura Albalat, la responsable de coordinar la recuperació de la biblioteca de la Torre.
Laura, en què ha consistit la seua tasca?
Com a cap de secció responsable de la col·lecció de les biblioteques municipals de la ciutat de València, des del primer moment vam estar pendents, juntament amb el cap de servei i en col·laboració amb altres dependències municipals, de totes les tasques necessàries per a tornar a posar en funcionament la biblioteca.
Quin percentatge de la col·lecció es va perdre?
El 100%. Hi havia uns 4.000 volums. La biblioteca és molt xicoteta, una de les més xicotetes de la nostra xarxa.
Quina és la situació actual de la biblioteca?
La biblioteca ja està completament operativa i, a partir d’octubre, començarem amb dos clubs de lectura, un per a adults i un altre juvenil, i després, les activitats de contacontes, animació lectora i les visites dels centres educatius del voltant.
