«Introduir progressivament» el català com a «una altra llengua nacional» espanyola que s’ofereix a les Escoles Europees a partir del curs 2025-2026 és la voluntat de l’estat espanyol, ha insistit el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, en una carta adreçada al secretari general de les Escoles Europees, Andreas Beckmann. També recorda que no s’han de desviar recursos que actualment té assignats a les seccions espanyoles perquè l’Estat es compromet a «assumir tots els costos addicionals derivats de la inclusió del català al currículum», segons fonts europees.
Les Escoles Europees són una xarxa educativa creada per a oferir educació multilingüe i multicultural als fills dels treballadors de les institucions de la Unió Europea, de diplomàtics i de personal de l’OTAN. Funcionen com a escoles públiques amb un currículum harmonitzat entre els diferents països membres i ofereixen el Batxillerat Europeu, que dona accés a les universitats de tota la Unió Europea.
Abans d’enviar la carta, l’executiu estatal ja havia demanat formalment que la inclusió del català com a «una altra llengua nacional» espanyola s’aborde a la reunió del Comité Mixt d’Ensenyament (CME) amb representants dels ministeris d’Educació dels diversos estats membres.
A la carta, Albares recorda que aquest és el mateix esquema que permet als estudiants finlandesos aprendre suec, o als estudiants maltesos de la secció anglesa tindre la possibilitat d’aprendre maltés, i destaca que la petició per introduir el català al currículum «no afectarà en cap cas el suport ferm que Espanya proporciona a totes les Seccions Espanyoles de les Escoles Europees».
«Espere que això servisca per a tranquil·litzar el professorat, l’alumnat i les famílies que formen part de la comunitat educativa de les Escoles Europees, i especialment aquells que formen part de les Seccions Espanyoles de les diferents escoles», continua Albares.
El ministre tanca la missiva agraint a Beckmann «els seus esforços per fer possible aquesta petició i per contribuir a reforçar el sentit de pertinença al projecte europeu per a milions de ciutadans espanyols i europeus que viuen en regions on el català/valencià és oficial, i que gaudeixen de la riquesa de la diversitat cultural i lingüística».
