Una vegada més, el PP, en la seua constant lluita contra el valencià, torna a utilitzar l’engany, la distorsió i la literatura barata per encobrir la imposició del castellà a totes les nostres escoles, disfressant-ho de llibertat d’elecció. Les institucions el que han de garantir és la llibertat dels xiquets i xiquetes, per a la qual és indispensable l’aprenentatge equitatiu de tots i totes, la igualtat d’oportunitats i l’accés al coneixement. La nostra llengua, tal com marca la constitució i l’Estatut d’Autonomia és llengua oficial juntament amb el castellà a tot el País Valencià, i les institucions han de garantir, per llei, que en finalitzar l’escolarització obligatòria, tots els xiquets i xiquetes dominen per igual les dues llengües oficials i aquesta llei no ho garanteix.
Sota la farsa de la llibertat d’elecció, aquesta consulta fomenta divisions innecessàries entre l’alumnat, les famílies i la comunitat educativa. L’educació ha de ser un factor d’unió i cohesió social, no un element de polarització. Perquè, on queda el respecte i la protecció del valencià que, com a patrimoni, ha de tindre, tal com estableix l’article 3.3 de la CE?
Això és perquè no es tracta d’elegir entre valencià o castellà, es tracta d’elegir alumnat bilingüe o alumnat que sols domine el castellà, ja que l’escola és l’únic àmbit que pot compensar les desigualtats donant les mateixes oportunitats d’aprendre el valencià a totes i tots.
Per altra banda, els idiomes s’aprenen vivint-los, o per què enviem els nostres fills i filles a l’estranger a aprendre anglés si a l’escola tenen l’assignatura? Si tenim clar que per a l’anglés no és suficient amb una assignatura i que cal vehicular l’ensenyament en la llengua per tal que els xiquets i les xiquetes l’aprenguen, per què dubtem en el valencià? Merament per una qüestió ideològica. Es posa en risc l’educació integral dels nostres menuts, la seua preparació per al futur, el seu coneixement i estima per la llengua pròpia, per mer rèdit polític.
A les famílies, voldria dir-los que no deixen que les enganyen, que lligen la llei, miren els percentatges de cada idioma i tinguen clar quina és la pregunta que els estan formulant: Vols que el teu fill o filla siga bilingüe amb tots els beneficis que açò comporta?, o ¿vols que, com la resta de xiquets i xiquetes de territoris de l’Estat espanyol on sols es parla una llengua, sols aprenguen castellà?
Cal també posar damunt la taula l’obvietat que aquesta llei està feta per persones que mai han xafat una escola, ningú no ha previst les dificultats, per no dir la impossibilitat d’aplicació d’aquesta llei: Què passarà amb la Xarxa llibres? Qui pagarà la duplicitat necessària de tots els llibres, les famílies? Com es garantirà l’heterogeneïtat entre grups del mateix nivell? Com es garantirà la ràtio de xiquets i xiquetes amb NESE? Com es garantirà la llibertat de les famílies que elegisquen la llengua que quede en minoria?
Si els dos inicis de curs que el PP ha liderat ja han estat els més caòtics de la història de l’educació d’aquest País… espereu el pròxim curs, quan comencen a sorgir tots els interrogants que ni tan sols s’han parat a fer-se, quan ningú no sàpiga com implementar aquesta llei ideològica que no marca cap directriu organitzativa per als centres; i, com sempre, serem els mestres i les mestres els qui haurem d’apanyar-nos-la per resoldre la situació.
Finalment, vull mostrar el meu agraïment a la comunitat educativa per les mobilitzacions, per fer com sols nosaltres sabem el treball pedagògic necessari perquè totes les famílies entenguen la importància d’aquesta votació i de l’únic vot compatible amb l’educació de qualitat dels seus fills i filles: Tria valencià!
Esther Sapena és regidora d’Educació i Política lingüística de l’Ajuntament de Gandia.
