El trànsit entre 1923 i 1924, tot just ara fa un segle, es va desenvolupar en un context en què hi havia un gran protagonista mediàtic. Es tracta de la premsa satírica, ben present al País Valencià a través de diverses publicacions, moltes de les quals s’escrivien en valencià.
Aquell cap d’any, en canvi, se celebrava només tres mesos més tard de la instauració de la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930), un règim desplegat amb la connivència del monarca Alfons XIII i que va ser el preludi de la Segona República espanyola, atesa la incapacitat de supervivència d’aquell sistema imposat manu militari. És per això que, malgrat aquell fracàs monàrquic, la premsa satírica de finals de 1923, tot i tindre l’objectiu de desestabilitzar les classes dominants, no es podia expressar tal com volia en les seues pàgines degut a la censura.
La Traca
El setmanari La Traca, fundat el 1884 a València, va ser una de les principals víctimes del silenci imposat pels governs de l’època. En el primer número del 1924, publicat el 5 de gener, el mitjà desitjava als seus lectors «un felís y próspero añ 1924, llunt de la faena y ben propet de la despensa». La revista, escrita en valencià prenormatiu, feia repàs dels esdeveniments culturals de la setmana, i aprofundia en la seua sàtira dins de converses fictícies per a criticar la manca de sensibilitat social de les institucions valencianes.
Altra de les crítiques, en aquesta ocasió a les classes dominants, es reflectia en aquest breu escrit en castellà valencianitzat.
El Tio Cuc
Més referències a aquestes dates es poden trobar en l’edició que aquell mateix 5 de gener del 1924 va traure el setmanari El Tio Cuc, editat i publicat a Alacant. Fundat el 1914 i inspirat clarament en La Traca, aquell mitjà satíric esdevindria amb el pas del temps una mostra inèdita de valencianisme a la ciutat a partir de la incorporació a la redacció d’un jove Enric Valor als anys trenta.
Abans, en el primer número d’aquell any 1924, El Tio Cuc obria amb un diàleg fictici amb crítiques a l’alcalde d’Alacant, Miguel Salvador, i al governador Cristino Bermúdez de Castro. Pel que fa a l’any nou, el setmanari inseria un poema en què desitjava «en tota sinseritat que els consechals que administren l’Achuntament d’Alacant fasen algo de profit, perque en els temps que ya están, si alguna coseta han fet, els ha resultat prou mal».
A més, la revista dedicava una pàgina sencera en què explicava els regals dels Reis d’Orient que els polítics d’àmbit local i estatal mereixien, segons el criteri d’El Tio Cuc, en el nou any 1924.
Aquest llenguatge corrosiu estava limitat per la censura de l’època, tal com indicava el mateix setmanari a l’última pàgina.
