Encara és d’hora per traure conclusions, però les primeres mesures per “arribar a més valencians” del flamant president de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACVSA), Vicente Ordaz, no pareixen estar donant massa resultats.
Després d’un març amb rècords històrics –un 4,7% de quota de pantalla, el màxim mensual en tota la història de la cadena-, l’abril ha començat molt fluix per a À Punt, amb xifres que passen justet del 2%. Ahir mateix, sense anar més lluny, el 2,3%.
És cert que març, amb l’emissió de les mascletades de València i Castelló de la Plana que arrosseguen positivament els informatius del migdia, és tradicionalment un bon mes per a la televisió pública valenciana, però si al gener o al febrer, un informatiu migdia podia tenir una audiència al voltant del 9% sense problemes, ahir va marcar un 4,8%, el pitjor dimarts dels darrers 12 mesos. Però és que dilluns, amb un 3,8%, encara va ser pitjor.
Fa un any, a l’abril del 2024, eren habituals les audiències al voltant del 7 o el 8 de la quota de pantalla. I açò era abans de la DANA, quan la cobertura ràpida i en directe va elevar les xifres de la televisió pública valenciana fins a números mai vistos, amb un rècord del 14% el 30 d’octubre i pics de més del 25%, esdevenint per uns dies com la primera opció informativa dels valencians.
Es noten els canvis tan ràpidament?
Resulta obvi que ningú esperava mantenir les dades d’audiència d’un moment que, informativament parlant, va ser excepcional, però també és evident que À Punt no ha sabut aprofitar el prestigi i reconeixement de la tasca que va realitzar aquells dies i no només ha tornat a les dades d’audiència anteriors, sinó fins i tot les està empitjorant.
La pregunta que sorgeix, però, és una altra: pot ser que l’audiència estiga ja notant els canvis anunciats per Ordaz, abans fins i tot de la seua implementació? “Nosaltres teníem una audiència molt escorada ideològicament –explica un treballador de l’ens públic- i és factible que aquesta estiga marxant molt més ràpidament que no la incorporació d’una nova audiència, que no vindrà fins que no note els nous canvis”.
Un “escorament” que es deuria, en part, a la funció que feia À Punt d’oferir alguns programes que no podien trobar-se a cap altre canal, però també a la campanya constant de boicot realitzat des de les files conservadores durant aquests primers anys de televisió pública. Ara, aquests mateixos crítics “hauran de convèncer la seua gent que ja poden mirar À Punt, i ja ho veurem si ho fan, perquè ells tenen moltes més opcions”, assenyala la mateixa persona.
“Precisament –continua- és la qüestió ideològica la que provoca que la caiguda d’audiències haja començat precisament en els informatius”.
