À Punt emet aquest dimecres, 26 d’abril, a les 22 hores, la pel·lícula per a televisió Miró, un homenatge a l’artista en el 130é aniversari.
Miró va nàixer a Barcelona el 20 d’abril del 1893, però els seus paisatges emocionals, els que el van formar com a persona i artista, són sobretot Mont-roig, París, Mallorca i més tard Nova York i el Japó. Mont-roig, al Baix Camp, serà el contrapunt de l’agitació intel·lectual que viu a París als anys vint al costat dels poetes surrealistes, i de l’estímul de l’expressionisme abstracte que descobreix a Nova York als anys quaranta. Més endavant, en plena Segona Guerra Mundial, Miró deixarà l’exili a França i s’instal·larà a Palma, espai de refugi i de treball, on el seu amic Josep Lluís Sert dissenyarà el taller que sempre havia somiat.
L’arrelament al paisatge de Mont-roig primer i al de Mallorca després serà determinant en la seua obra. El vincle amb la terra i l’interès pels objectes quotidians i per l’entorn natural seran el rerefons d’algunes de les seues investigacions tècniques i formals. Miró fuig de l’academicisme, a la cerca constant d’una obra global i pura, no adscrita a cap moviment determinat. Contingut en les maneres i en les manifestacions públiques, és a través del fet plàstic on Joan Miró mostra la rebel·lia i una gran sensibilitat pels esdeveniments polítics i socials que l’envolten. Aquest contrast de forces és el que el portarà a crear un llenguatge únic i personalíssim que el situa com un dels artistes més influents del segle XX.
La pel·lícula
El Joan Miró jove, el dels inicis, abans del seu gran èxit i dels reconeixements. Aquest és el pintor que apareix representat a Miró, dirigida per Oriol Ferrer i protagonitzada per Eduardo Lloveras. Un pintor amb una complicada relació familiar i una passió enorme per la pintura. El que més va interessar, però, al director de la cinta va ser la relació de Miró amb «la terra, les olors, el contacte directe amb l’aigua, els troncs i les pedres, la seva recerca interior», explica Ferrer. La cinta, de Setmàgic Audiovisual en coproducció amb TV3, amb la participació d’À Punt i IB3, s’emetrà de manera simultània amb Tv3.
Ferrer explica que van voler retratar «el Miró jove amb la seva rebel·lia, els seus conflictes amb la pintura, la seva relació amb una Barcelona molt clàssica i les ganes que tenia de cercar alguna cosa nova».
El director detalla que Miró va ser molt responsable amb ell mateix: «No buscava el lluïment, sinó com explicar les coses. El valor que té Miró és que encara que estigués a París, Chicago o Cincinnati, sempre tornava a la terra, que és on se sentia còmode, on s’inspirava i trobava les seves eines per crear».
Lloveras és l’encarregat de posar-se en la pell del popular pintor. Explica que ell tenia la imatge de Miró, però que aquesta estava una mica distorsionada. «Miró és un dels pintors més importants, però no tenia un referent tan clar com Picasso i Dalí, que eren personalitats més exposades i excèntriques». Detalla que Miró va ser «una persona molt reservada i tímida» i declara que va ser molt interessant descobrir-lo i entrar en la seua vida.
L’actor va llegir molt sobre Miró i va mirar tots els vídeos que va poder, tot i això la majoria eren de Miró adult. Va treballar també amb un professor de dicció per preparar la forma de parlar i els accents que el pintor tenia quan parlava en castellà o francès, i va anar amb un mestre de pintura perquè Miró tenia una forma de pintar «minuciosa». «M’interessava apropar-me a ell».
Una cosa que li ha cridat l’atenció a l’actor és el tempo de Miró: «Ell podia estar molta estona callat i això implica que hi ha una altra respiració. Tenia un món intern tan boig i tan accelerat i a la vegada a la seva vida personal era tan estructurat i organitzat que hi havia un contrast molt interessant».
Ferrer confessa que és una pel·lícula petita i el repte ha sigut ser responsables en el moment d’explicar la història. «És una tvmovie ambiciosa perquè té lloc a París, Mallorca i Barcelona, però hem hagut de recrear els espais a Barcelona».
Frederica Montseny
Després À Punt torna a emetre la pel·lícula Frederica Montseny. La dona que parla a partir de les 23.25 hores. En plena Guerra Civil, la influència de l’anarcosindicalisme porta Montseny al govern de la República. Ella ho accepta a contracor per a evitar l’auge del feixisme i es converteix en la primera dona ministra de l’estat espanyol. Acabada la guerra, Montseny s’exilia a França, on s’enfronta a un judici d’extradició. Si el perd, haurà de retornar a l’Espanya franquista per a ser executada.
