“En una setmana ens hem quedat tots al carrer”, explica una de les lingüistes que treballava per una productora contractada per À Punt. En alguns casos, no se’ls ha renovat el contracte quan ha acabat un programa i ha començat el següent. En altres, directament se’ls ha acomiadat, malgrat que el seu lloc de treball i el seu sou estaven inclosos en el pressupost del programa ja aprovat. La situació és, doncs, que no queda cap lingüista revisant els continguts dels programes d’À Punt produïts per empreses subcontractades. Només els que es produeixen directament des de “la casa” –com es coneix la radiotelevisió pública- mantenen una revisió de la qualitat de la llengua.
“No tenim una resposta clara des de la direcció, i llavors tots són rumors”, expliquen des del recentment creat Col·lectiu de Lingüistes d’À Punt (CLÀP). Dilluns, tenen una reunió amb la direcció de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACVSA) on intentaran descobrir què està passant i per què.
Perquè la realitat és que el llibre d’estil d’À Punt obliga que tots els programes que s’emeten tinguen una revisió lingüística per part d’un professional en plantilla. I, a hores d’ara, el llibre d’estil continua vigent, encara que pel que pareix, algú ha decidit que no cal aplicar-lo. De fet, el llibre d’estil també prohibeix l’emissió d’espectacles violents i la televisió ha incorporat la retransmissió de corregudes de bous.
El context
L’acomiadament dels lingüistes no és una decisió en un buit, sinó que s’ha pres en el marc del que es pot definir com una estratègia global de castellanització de la radiotelevisió pública valenciana. Des de les nombroses declaracions del nou president Vicente Ordaz d’incrementar els continguts en castellà fins a la priorització dels doblatge i subtitulació de pel·lícules i dibuixos animats en aquesta llengua, relegant el valencià a una opció que cada usuari ha d’escollir individualment.
Unes apostes que, per ara, s’estan notant en l’audiència, que després d’uns mesos de pujada ha començat a enfonsar-se.
