À Punt emet aquest dilluns, a les 23 h, el documental La mestra, dirigit per Sergi Garrido, un film sobre Marifé Arroyo, que va arribar a Barx (a Safor) el 1974, després d’aconseguir la plaça de mestra. La seua història, convertida en relat literari per Víctor Labrado (La mestra, Bromera, 2010), és la d’una dona d’origen castellanoparlant –filla de pare guàrdia civil i d’una mare amb certes inquietuds vitals, tots dos d’un poble de Salamanca–, lluitadora per la dignitat del valencià i per un model d’ensenyament progressista els anys 70 i 80. Una lluita per la qual va ser expedientada, represaliada i expulsada de l’escola de Barx per les autoritats franquistes. I tot pel seu compromís amb la defensa dels drets lingüístics, és a dir, per fer possible que uns xiquets que sempre havien parlat en valencià pogueren aprendre i viure a l’escola en la seua llengua.
Marifé Arroyo va ser una pionera i hui ha esdevingut un símbol per a diferents generacions, fins i tot el grup Zoo n’ha fet una cançó que es canta en concerts al País Valencià i a la resta de territoris catalanoparlants, encara que alguns dels joves que la canten no sàpiguen potser a qui es refereix la lletra.
Nascuda el 1946 a la Font de la Figuera (la Costera), Marifé Arroyo sempre s’havia parlat en castellà a casa i, òbviament, a la caserna, però quan es va incorporar a aquell curs, va demanar als xiquets i xiquetes que li parlaren la seua llengua perquè volia aprendre-la. I així va ser com va començar a transformar l’escola. Va utilitzar el valencià per a fer classe, però també tenia una manera diferent d’ensenyar, més activa, més experiencial, més igualitària i integradora, més propera i més arrelada a la terra i a l’entorn.
Va beure dels moviments de renovació pedagògics i dels aires de llibertat que bufaven en aquells últims sospirs de la dictadura. Va traure les classes de l’aula amb cercaviles i Falles i va crear la primera biblioteca escolar, entre moltes altres coses. Però el seu model d’ensenyament, d’escola en valencià, no va agradar a les autoritats hereves del règim franquista, i per això va patir les conseqüències esmentades adés.
